
Amb Eduardo Manostijeras sí, amb Mas no. La doble moral dels ‘neoprogres’
Pablo Iglesias respon a la crida de Mariano Rajoy per plantar cara al procés català, després d’haver estat menyspreat pel mateix hores abans
CSQEP, és a dir, Podemos i ICV-EUiA principalment, s’han passat la campanya del 27S preparant les generals tot fixant l’epicentre dels problemes del país en les retallades de Mas. El protagonisme d’un Pablo Iglesias minvat ha estat excessiu i el líder de la coalició oportunista, Franco Rabell, ha passat del tot desapercebut.
La foto que retrata Podemos
Ahir vam veure la foto del dia: Pablo Iglesias reunit amb Mariano Rajoy, després de ser descartat en un primer moment pel president d’Espanya. La trobada s’emmarca en el seguit de converses que Mariano Rajoy està tenint per cercar una solució conjunta al problema d’Estat en què s’ha convertit Catalunya. Aquest serà l’eix principal de la campanya espanyola, encara que després del 27S volguessin desviar l’atenció i parlar d’altres temes dient que a Catalunya el ‘No’ havia guanyat. Aquest interès, el d’arribar a un pacte d’Estat contra Catalunya ara, no s’ha vist en temes de gran sensibilitat com és l’atur, la pobresa, els desnonaments o altres temes socials.
Iglesias, a remolc del candidat de l’Ibex-35
La trajectòria de Pablo Iglesias és decreixent, en part perquè ja es va postrar davant el rei, en aquella trobada on li va regalar un pack de DVDs; i ara, sobrepassat per Albert Rivera –que algunes enquestes interessades insinuen que ja podria fer el sorpasso al PSOE- ha corregut a reunir-se amb Mariano Rajoy per generar algun titular. Iglesias, a remolc del lerrouxisme espanyol. Veient la foto del líder de Podemos amb el president d’Espanya en un ambient relaxat i distès, costa de veure l’odi a les polítiques del Partit Popular ni una alternativa real ‘neoprogre’ pel que fa a la solució al conflicte català.
La sucursal de Podemos, abans amb el gran retallador, que amb Mas
Les crítiques de la sucursal de Podemos a Catalunya, CSQEP, a Mas queden sense efecte quan P’s és capaç de reunir-se i pactar quelcom abans amb Mariano Rajoy que amb la coalició independentista. Mas no, perquè és un retallador i el seu partit és corrupte –presumptament-, però amb el mateix Eduardo Manostijeras (Mariano Rajoy), no hi ha cap problema encara que representi Mordor. El ‘problema catalán’ ha tret les caretes dels dirigents catalans, però també dels espanyols. Aquí ningú és innocent i tothom paga les conseqüències dels seus actes.
Coscubiela, Franco Rabell i d’altres dirigents de l’entorn d’ICV-EUiA segueixen rient les gràcies els líders de Podemos, després que Joan Herrera i Dolors Camats cometessin l’error històric de regalar la marca del PSUC d’aquesta manera. El fracàs de la candidatura ha estat clar i, ahir mateix es coneixia la renúncia d’un dels diputats de la formació per frau en el cobrament de l’atur durant uns anys. El marc mental, però, segueix a Espanya.
Albert Rivera, clar vencedor
D’aquesta història l’únic que n’ha sortit beneficiat ha estat Albert Rivera. El líder de Ciudadanos ha impulsat aquest pacte d’Estat amb propostes concretes i gesticulant davant la premsa com si fa fos president. La seva capacitat d’oratòria, i l’habilitat per aparentar ser el candidat moderat de centre capaç de ressituar Espanya al mapa d’Europa, comparat amb el president de plasma que la vessa a cada intervenció li ha fet guanyar credibilitat i punts. Podemos hauria d’haver respost al menyspreu amb una plantada a Rajoy, però la necessitat de fer-se veure a dos mesos de les eleccions l’ha fet caure en la temptació de reunir-se amb el president retallador. I això els passarà factura.
Notícies relacionades
- Colau fa una crida a defensar a Madrid la sobirania catalana i el municipalisme 29.10.2015.
- Coscubiela tira d’hipocresia per intentar enredar la ciutadania 29.10.2015.
- CSQEP reacciona vomitant bilis contra Mas i el procés 27.10.2015.
- Ciudadanos busca el vot del llatinoamericans per arribar a La Moncloa 23.10.2015.