Rajoy vol crear un Estat de la por

Rajoy intenta crear-se un marc favorable amb el qual concórrer a les eleccions tot preveient un futur govern presidit per ell mateix, i el PSOE, pica

21  

( 4 vots )

 Carregant

A quina estratègia responen el seguit de reunions de Mariano Rajoy amb els partits de l’arc parlamentari i l’extraparlamentari espanyol per mirar de resoldre l’embat entre Catalunya i Espanya? Per què aquesta crispació amb la resolució sobiranista promoguda per l’independentisme?

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

20D, Joc brut espanya, mriano rajoy, PPC

Unes eleccions contra Catalunya

Les properes eleccions generals decidiran quin és el proper president d’Espanya. No es debatran programes sinó, ras i curt, això serà una competició per descobrir qui és el candidat més espanyol i qui té més facultats per defensar l’article 2 de la sacrosanta Constitució. I contra tot pronòstic, el funcionari mitjà incapaç de parlar en públic fet president, és que ha sabut vendre millor una imatge de recuperació de la crisi de l’Estat espanyol, i qui ha creat una imatge d’haver sabut frenar el tsunami català davant l’opinió pública. Rajoy, a més, ha aconseguí el ‘miracle’ dels brots verds, i ha sabut tornar a colar a Europa el gol del creixement econòmic espanyol que ja branden com a exemple mundial. I Europa, per conveniència, s’hi ha empassat altra vegada.

L’argument de la resolució

Per què s’han embrancat tant amb una simple resolució que, certament va més enllà però que té el mateix efecte jurídic a la pràctica que el de la Declaració de Sobirania del 23 de gener de 2013?. L’escenificació exagerada de la reacció per part dels partits unionistes contra l’encara resolució no aprovada pel Parlament ha destapat l’objectiu de fons que persegueix l’Estat espanyol: crear l’Estat de la por. Amb Xavier Garcia Albiol al capdavant dels populars a Catalunya, i la ja materialitzada victòria independentista en nombre d’escons, l’Estat farà ús amb tota probabilitat de les renovades forces amb les quals ha dotat el nou TC. A partir d’ara, l’òrgan inquisitorial tindrà capacitat punitiva, i el primer flanc a batre és el que corre més pressa: Catalunya.

Les cimeres de Rajoy amb els partits

Però per poder fer ús d’aquesta facultat, el govern espanyol considera que cal reforçar el dramatisme, com dèiem, a la reacció a aquesta nova Declaració de Sobirania. De fet, del que es tracta és de fer entendre a la opinió pública i que vegi per ella mateixa, que cal aplicar sí o sí aquesta nova facultat del Constitucional. Justificar els mitjans per aconseguir un propòsit, com la dita. És per això que el president d’Espanya ha creat una espècie de gabinet de crisi mitjançant el qual ha començat a reunir-se amb tots els partits de l’arc parlamentari espanyol (i dels que estan fora), menys els nacionalistes. Amb això, la feina de la caverna mediàtica amb la corrupció a CDC i el dramatisme amb els tràmits de la Mesa per dur la resolució independentista a votació, han creat suficient caldo de cultiu per justificar que l’Estat prengui decisions grosses.

El PSOE pica

La campanya electoral i la gènesi del PSOE anticatalà modern han motivat l’errada colossal de Pedro Sánchez, el proper candidat socialista. El PSOE ha comprat ràpidament l’estratègia de Rajoy, després d’abandonar definitivament qualsevol matís que pogués deixar entreveure que es reconeixerà ni que sigui el ‘dret a decidir’ a Catalunya. I si no semblava prou clar, ha col·locat a Carme Chacón i la vella guàrdia capitanejada per Zaragoza i assetjada per la justícia a la llista catalana. Que Sánchez s’hagi reunit amb Rajoy a la Moncloa per consensuar aquesta espècie de pacte d’Estat ‘antiterrorista’, ja és una derrota en sí mateixa i una claudicació més del PSOE en plena precampanya. A Pablo Iglesias això, i la certa defensa d’una consulta a Catalunya (que no ha concretat), també l’han debilitat força, i qui n’ha sortit més ben parat de tot això ha estat Albert Rivera.

Tertulians tòxics

A Catalunya, l’Estat també aprofita aquesta espècie d’Estat de desànim que es va crear abans de la campanya electoral i, després, amb l’argument de la no majoria en vots (un altra fal·làcia). La caverna mediàtica ha fet molta feina per aconseguir que la idea que no tenim suficient majoria per tirar endavant la unilateralitat, i els tertulians pretesament independentistes que habiten a les tertúlies de ràdios i televisions, s’ho han empassat en la seva majoria i una espècie de boirina de pessimisme, alimentada pels infinits dubtes dels partits independentistes a cada pas que s’ha de realitzar (ara som en el de la tria de la presidència), van minvant les forces. Els nostres tertulians, els que teòricament han d’animar les masses, més aviat les fan caure en una espècie de coitus interruptus infinit.

Després de crear un Estat de la por generalitzat a la societat, i de presentar l’independentisme com el preludi d’una nova guerra civil, l’unionisme institucional té l’argument perfecte per enviar els tribunals contra qualsevol cosa que generi el Parlament de Catalunya. És l’hora de la desconnexió definitiva.

Notícies relacionades

21 comentaris

Imprimir Enviar