El País explica als votants de CDC perquè han de deixar de votar-la
El mitjà madrileny explica als votants convergents com s’han de sentir, després de fer un judici de valor de la situació del partit
El diari de perfil proper a la causa de PSOE i Podemos -sense guardar-se afalacs per a resta de partits que defensen la unitat d’Espanya-, dóna tres raons per les quals pressuposa que els votants de CDC s’haurien de distanciar de la CUP, i abandonar el vaixell sobiranista per ser repescats per la flotilla de Duran, a qui venen com una espècie de guru. Ho fa en una editorial de la seva versió en català titulada "Als convergents", una espècie de missiva molt malintencionada.
‘Infelix veneficii’ (intoxicació lametable) d’El País
El País, un diari que queda allunyat de les tesis que defensa actualment CDC, intenta explicar en una editorial com se senten els seus votants, i quin és el remei per a què tornin a recuperar la confiança en el partit. En el fons, es tracta d’una estratègia ben barroera per mirar d’influir en el pensament del votants de CDC i mirar de provocar d’una manera poc subtil que el tren sobiranista descarregui. Què ha de saber El País del que puguin pensar els votants de CDC, un partit ideològicament poc proper al diari madrileny?
Les trens raons que esgrimeix El País per intentar manipular la ment dels votants socialistes
En aquesta insòlita editorial, el diari unionista intenta tocar la fibra del votant tradicional del partit avui independentista, recordant la confessió de Jordi Pujol, l’estiu de 2014. A continuació, el diari esmenta el trencament amb UDC i la dissolució de la ja tradicional federació de CiU. Finalment, el tercer argument que s’esgrimeix són els presumptes casos de corrupció que s’han anat destapant al partit, curiosament després que aquest pugés al vaixell sobiranista.
El País intenta fer un favor electoral a un Duran en hores molt baixes, i amb qui manté una estreta relació
Quan es parla del trencament amb UDC, El País, que manté molta sintonia amb el seu encara líder, Duran i Lleida, fa la següent afirmació: “la democristiana Unió, que li va aportar arrels històriques, connexió europea i moderació, centrifugada en va”. Sembla que, en realitat, Duran sigui una espècie de guru hindú del qual CDC s’ha desprès en un error garrafal. L’article segueix en la línia esmentant a Miquel Roca (CDC) com a un dels pares de l’obsoleta Constitució i al final de l’article torna a parlar dels 40 anys de “constitucionalisme, gradualisme, moderació, transversalitat i europeisme”, en comparació amb la deriva dels darrers anys del partit. Aquest és un favor, com dèiem, a Duran i Lleida, que ha estat fins ara l’interlocutor de referència (i el talp) de l’unionisme espanyol dins del nacionalisme català. Duran se sap fora del Congrés, i necessita urgentment un flotador per no ofegar-se en el naufragi a què està conduint el seu partit.
Por a un acord amb la CUP
Malgrat els desencontres per la presidència de la Generalitat, El País segueix tement que Junts pel Sí arribi a un acord amb la CUP. L’editorial descriu la CUP com un partit “antisistema, antieuropeu, anti-OTAN, i antioccidental”. Aprofita per posar èmfasi en què “Pitjor encara: aquest ni tan sols garanteix públicament la investidura de Mas a canvi. Encara més, se sent autoritzat per eliminar com a candidats a repetir diferents consellers sortints.”. El País intenta furgar en l’orgull convergent per mirar de bloquejar l’acord també per aquesta banda. L’article que serveix d’editorial, caba fent una simplificació lamentable en la que conclou que CDC és un partit molt proper a PP i PSOE (els partits de referència de veritat del diari) i diu que l’Estat català de la CUP (al que pressuposa que CDC s’ha venut), és antitètic al nacionalisme convergent.