![doble fletxa](/img/icones/fletxa_blava.png)
L’ocàs de Junts pel No
Els recursos de les tres formacions unionistes del Parlament català al TC avorten abans de ser aprovades
El directe.cat explicava i comparava ahir les dues fotografies que han deixat retratat el front que han composat Junts pel No (Ciudadanos, PSC i PP). L’Associació Súmate anava un pas més enllà ahir a la tarda i els preguntava “Pero vosotros no érais los del 52%?”.
El pacte dels perdedors per anar enlloc
Aquells que pacten per intentar impedir que el Parlament de Catalunya debati sobre si és l’hora d’iniciar un procés d’independència, només representen el 39,11% dels vots. Totes tres formacions juntes no arriben al 39,59% que va obtenir per si sola la coalició independentista Junts pel Sí, que després arribaria al 48% amb la suma dels seus sufragis amb els de l’altra candidatura independentista, la CUP. L’Associació Súmate desglossava aquest percentatge en un tuit molt gràfic en el qual es preguntaven com podia ser que els que es venien com el 52%, no arribessin ni tant sols al 40%. Ciudadanos ha obtingut en aquests comicis el 17,90% dels vots (7,56% 2012), PSC 12,72% (14,43% 2012) i PP 8,49% (12,97%).
Tota una campanya mediàtica i l’ajut dels jutjats no serveixen ni tant sols per arribar al 40% dels vots
S’esforcen a negar-ho, però tant Ciudadanos com PSC i PP formen un sol bloc al Parlament català. Ho certifiquen les dues fotografies que, un cop comparades, mostren els mateixos partits brindant per un desig d’èxit major però amb diferents caps de llista. Aquesta voluntat d’èxit s’ha quedat a mig camí. Malgrat l’augment aproximat del 4,5% dels vots en aquest bloc respecte el 2012, aquests partits no aconsegueixen ni tant sols arribar al 40% dels suports i, malgrat això, actuen com si ostentessin la majoria absoluta al país. A la foto només hi falta Llanos de Luna.
Un avortament programat
Arrimadas, Iceta i Albiol saben que no tenen res a fer si la voluntat dels catalans és ferma per tirar endavant. Però és temps de campanya electoral i cal visualitzar una certa ‘entente’ a favor de la unitat d’Espanya per mirar de situar-se davant l’electorat que es preocupa d’anar a votar a les eleccions generals. Els propis promotors del recurs d’empara davant el TC saben ue no tindrà cap recorregut, i si la voluntat del Parlament català és ferma, tampoc tindrà cap efecte el recurs d’inconstitucionalitat que presenti l’executiu en funcions de Rajoy.
Espanya vendrà una possible victòria de Ciudadanos a les generals com una cosa extraordinària i una renúncia al procés quan és un fet habitual
En aquests comicis, el vot sobiranista acostuma a quedar-se a casa, i és per això que s’han arribat a veure estranyes victòries de partits poc habituals, com ara el PSC de Carme Chacón. En aquestes eleccions, una victòria de Ciudadanos a Catalunya no seria gens estranya, malgrat que des de l’Estat s’interpretarà com una davallada del sobiranisme català, i una renúncia a la independència per part de la ciutadania. Cap interpretació esbiaixada podrà impedir que la resolució independentista i els passos que la segueixen a continuació prosperin.