1-D: 700.000 catalans "emprenyats" es concentren a Barcelona
Catalunya exigeix el Dret a Decidir
16
CarregantLa manifestació convocada aquest dissabte per la Plataforma pel Dret de Decidir ha reunit 700.000 persones pels carrers més cèntrics de Barcelona, segons la portaveu de l'entitat organitzadora, Mònica Sabata. Per la seva banda, segons la Sala Conjunta de Comandament, formada per la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i el Cos Nacional de Policia, s'han xifrat els manifestants en 200.000 persones. La marxa ha començat a les cinc de la tarda pels entorns de la plaça de Catalunya i pocs minuts després de les set de la tarda encara hi havia manifestants baixant per Via Laietana. Entre els assistents més destacats, hi ha hagut els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i l'expresident del Parlament, Heribert Barrera.
La portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir, Mònica Sabata, ha assegurat que la manifestació 'torna a ser un èxit del poble de Catalunya', el qual ha decidit sortir al carrer per reivindicar el que considera que és seu. Sabata ha afirmat que ha estat una de les mobilitzacions 'més importants' que hi hagut a Catalunya en els darrers anys, només comparable a la del 18 de febrer del 2006, també convocada per la Plataforma. Sabata ha afegit que s'ha fet un 'encaix' entre dues temàtiques, com és la 'social' de les infraestructures, i la 'nacional', conceptes que no són incompatibles.
A pesar de la diferència de xifres entre les oficials i les que han donat els organitzadors, des de quarts de cinc de la tarda i fins quarts de vuit, milers de persones sortien sense parar des de la Plaça de Catalunya, de forma pacífica i en forma de blocs, començant per les entitats civils. Fonts de l'organització han explicat que quan la capçalera arribava al seu lloc de destí, encara hi havia gent al punt d'inici del recorregut que encara no s'havia mogut.
Encapçalant la manifestació, hi havia personalitats com el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta; el president d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert; el president d'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí; el cineasta Conrad Son; l'artista Núria Feliu; el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta; l'històric dirigent del PSC, Jaume Sobrequés; l'historiador Oriol Junqueras o el filòsof Josep Maria Terricabras.
Representants polítics
A la manifestació han acudit els representants dels tres grans partits que havien confirmat la seva assistència. Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida, Jordi Pujol, Xavier Trias i Felip Puig, encapçalaven la pancarta de CiU. Per la seva part, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Ridao i Xavier Vendrell; la d'ERC. Finalment Joan Herrera, Jordi Guillot, Jordi Miralles i Francesc Baltasar, venien en representació d'ICV i EUiA, que hi han anat conjuntament. El gran absent ha estat el president d'Iniciativa i conseller d'Interior, Joan Saura, qui va anunciar que no aniria a la marxa ja que com a titular d'Interior li toca 'vetllar perquè les coses vagin bé, i el lloc que li correspon estar és el departament'.
En la manifestació també s'han vist fotografies curioses com las de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, i els expresidents del Parlament Heribert Barrera i Joan Rigol. Qui també ha anat finalment a la protesta ha estat l'expresident de la Generalitat i del PSC, Pasqual Maragall. Els socialistes catalans, juntament amb el PPC i Ciutadans, va decidir no participar a la marxa. Malgrat això, s'ha pogut veure un dirigent històric dels socialistes catalans com és Jaume Sobrequés, actual director del Museu d'Història de Catalunya.
Sobrequés ha assenyalat que la seva presència a la manifestació era a títol personal. Tot i així ha remarcat que 'més enllà dels motius materials i el descontentament per les infraestructures' el que ha estat també una reivindicació important és la de reclamar 'el dret a decidir', qüestió que per a ell, significa 'el dret d'autodeterminar-se'. Davant la postura del seu partit sobre aquesta mobilització, ha declarat que és un 'error' atribuïble a l'actual direcció de la formació. Tot i així, Sobrequés considera que hi ha 'molts votants del PSC i militants de base que pensen com jo' i que han estat presents a la manifestació.
Unes 180 associacions de la societat civil han participat també a la manifestació, com per exemple el Cercle d'Estudis Sobiranistes, Òmnium Cultural, i s'han vist cares conegudes com les del vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena o el catedràtic de dret Héctor López Bofill, ambdós impulsors del Cercle.
Lectura del manifest
Un cop han arribat els primers manifestants al punt final de la marxa, l'estació de França, la portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir, Mònica Sabata; i un dels membres, Gerard Fernández, han llegit el manifest. Sota el lema 'Som una Nació i diem PROU!', el text exigia 'acabar el maltractament sistemàtic i continuat a la societat catalana' per part de l'estat espanyol i 'el passotisme amb què la ministra Álvarez tracte una qüestió imoprtantíssima per al benestar' de la societat catalana.
'Els catalans i catalanes tenim el dret de decidir quin model nacional d'infraestructures i de mobilitat volem', han repetit en les diverses ocasions que han llegit el manifest, i han reclamat 'trencar amb un sistema de finançament injust'; definir un 'model de xarxa d'infraestructures autocentrat', des de Catalunya; han considerat clau 'les infraestructures aeroportuàries pel desenvolupament nacional' i han exigit que aquestes es gestionen també des de Catalunya.
Els membres de la Plataforma han exigit un 'model de mobilitat i la xarxa viària i d'infraestructures al servei i interès general dels ciutadans i amb criteris d'equilibri territorial'. 'Per dignitat nacional, exigim la solució immediata del desgavell de les infraestructures actualment en execució i la priorització de les inversions i els recursos per al bon funcionament de les rodalies de Renfe', han afegit.
També han reclamat 'la capacitat de decidir des de casa nostra sobre qualsevol planificació, licitació, priorització i execució de l'obra pública i de la xarxa de transports i infraestructures en general que ens afecti', i que es prioritzi 'la seguretat de les persones treballadores i usuàries, com també que se satisfacin les pèrdues econòmiques particulars i empresarials ocasionades'.
En definitiva 'el traspàs de la xarxa de transports i d'infraestructures a la Generalitat de Catalunya', 'la publicació de les balances fiscals entre Catalunya i l'estat espanyol' i que la Generalitat 'recapti i gestioni tots els nostres impostos'.
El text s'ha llegit diverses vegades a càrrec, entre d'altres, de l'historiador Oriol Junqueras; el jurista Alfons López Tena; el portaveu de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) Josep Ribas; l'escriptora i periodista Patrícia Gabancho; l'escriptor Vicenç Villatoro i l'actriu Carme Sansa. Al final de la convocatòria, pels volts de les vuit dels vespre, els manifestants han cantat el Cant dels Segadors.
Imprimir
Enviar
l'h
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat