Pessimisme independentista? No gràcies ! directe!cat

Política

Última actualització Dijous, 19 de novembre de 2015 05:00 h

Pessimisme independentista? No gràcies

Les negociacions JxSí-CUP són clavades a la muntanya russa CiU-ERC de fa un any, que van arribar a bon port

( 4 vots )

Carregant

Guifré Jordan @enGuifre. - L’independentisme català s’aguanta la respiració de nou en les últimes setmanes a causa de la negociació per la investidura que està desprenent espurnes entre CDC i la CUP. La gent es comença a desesperar, el pessimisme sense fer soroll comença a envair les ments dels sobiranistes. Unes ments que, de moment, no demostren tenir memòria perquè la seqüència d’esdeveniments i de sensacions de la ciutadania s’estan repetint de manera mimètica. I l’any passat les negociacions van arribar a bon port. Per què aquest any no hauria d’acabar igual? Repassem els paral·lelismes entre les converses de la tardor de 2014 per arribar a unes eleccions plebiscitàries i les d’aquest any per investir president.

Comparteix

URL curta

Etiquetes

artur mas, cdc, ciu, convergència, cup, erc, icv, junqueras, mas, unitat

Pressionant el partit més petit

La CUP està irritada per la pressió dels convergents. Tot i que ho neguin dient que ells han hagut de suportar pressions molt pitjors en la seva trajectòria, els cou perquè ho han publicitat amb el #pressingCUP. Tanmateix, la gran aura d’opinadors i mitjans de comunicació propers a Artur Mas que intenten acorralar els cupaires ja es van posar en marxa fa dotze mesos amb la vista posada a ERC. El soroll de tertúlies, piulades i columnes d’opinió s’ha de relativitzar.

Posicionament dels membres del govern

La pressió també ha arribat aquests dies dels membres del govern en funcions, com ara Andreu Mas-Colell, cosa que dóna més la sensació que s’està anant pel camí del pedregar. Amb tot, només una setmana abans de l’acord per les plebiscitàries el gener passat, la llavors vicepresidenta del govern català, Joana Ortega, acusava ERC de rebutjar totes les propostes de Mas i actuar unilateralment.

Intercanvi de retrets via Twitter

Aquest dilluns al vespre el xoc CDC-CUP s’ha escenificat via Twitter. El perfil oficial dels convergents deia que si Mas no era investit, “serà perquè la CUP compta amb el suport del PP, Ciutadans, el PSC, etc”. Els antisistema s’hi van tornar amb ironia. Molta gent visualitza amb aquests retrets un trencament imminent i tothom en va ple donant per fet unes eleccions al març.

No obstant, això ja va passar fa 10 mesos: “ERC pot tornar a la cultura de l’acord i a les converses discretes per parlar dels punts en comú i poder donar en breus dies una resposta”, deia el perfil de CiU. “ERC ja hem acceptat la proposta feta pel president Mas. L’acord ja hi és. Només cal concretar-lo amb la convocatòria d’eleccions al març”, van respondre els republicans. Poc més de 24 hores després, hi havia acord. Es tractava, i es tracta, de guardar-se les espatlles i posar la culpa a l’altre bàndol en cas de fracàs, res més.

Propostes creatives de Mas

Artur Mas va proposar en el debat d’investidura de la setmana passada una presidència coral i una qüestió de confiança al nou executiu el proper juliol perquè la CUP pugui controlar més el govern. Idees que sembla que caiguin en sac trencat, però les tres propostes que el mateix president va posar sobre la taula d’ERC el 9 de gener d’enguany també semblaven estrambòtiques i van ser la clau per desencallar-ho tot.

Un partit implicat al mig que està sortint indemne

ERC està donant el mateix suport a Artur Mas que Convergència, però sembla que estigui al mig i estigui ‘lliure de culpa’. Forma part d’un dels dos fronts i com a mínim de portes enfora no ha explicitat propostes per sortir del cul-de-sac. Inhibir-se del problema tot i estar-hi implicat també és una estratègia, perquè la gent ara els veu com els garants de la unitat i això els portarà un rèdit electoral el 20D i també en unes hipotètiques eleccions de març. És just el paper de la CUP fa dotze mesos. Tot i ser els primers a posicionar-se per fer comicis amb llistes separades, es van escapolir del xoc i la gent els va percebre com els més assenyats. Resultat? Multiplicar per tres els resultats el 27S.

Filtracions interessades i contradiccions en els ‘inputs’ dels negociadors

Els antisistema es van mostrar indignats durant el debat d’investidura de dijous per filtracions de les reunions privades que s’havien celebrat el dia anterior, cosa que fa 10 mesos va passar fins el punt que es conegués el 9 de gener el contingut d’un SMS d’Artur Mas a Oriol Junqueras. A més, entre les filtracions i la multitud de negociadors i satèl·lits de negociadors que hi ha, està provocant contradiccions, com la del propi president d’ERC, que després de repetir fins la sacietat missatges optimistes, diu que si repetim les eleccions, l’independentisme sortirà guanyant. El 7 de gener passat les contradiccions es repetien: en el mateix dia, Mas es mostrava “estupefacte” per l’actitud republicana, i Junqueras feia una piulada dient “estem a prop de l’acord”.

Debat personalista i unitat en joc

La CUP acceptaria gairebé qualsevol nom excepte el de Mas. És evident que el més important per ells és el qui. I Convergència no vol ningú excepte l’encara president. El debat és personalista, però sempre ho és, perquè l’any passat la disjuntiva era llistes separades o conjuntes, però al final era una qüestió d’egos, d’imposar la proposta pròpia i de si Junqueras podria competir la presidència a Mas en els comicis o no.

Data límit propera

Les negociacions no es podran allargar, perquè el 10 de gener el Parlament es dissoldrà i anirem a noves eleccions si no hi ha acord. L’any passat va haver-hi pacte al límit de la data en què s’havien de tramitar els pressupostos. És la sort de les dues negociacions. La cosa no s’allargarà, s’ha de ser pacients. La pressió del temps pot fer cedir les parts. Què passaria si la llei autoritzés negociacions per fer govern infinites? Superaríem el rècord de 589 per formar govern de Bèlgica?

Decepció per la incapacitat d’aprofitar una votació històrica passada

Tothom veu ara el 9N com un patrimoni pel procés i la primera vegada en què es van poder comptar vots independentistes, però el gener de 2015 la depressió era màxima per la sensació d’haver desaprofitat la consulta. Ara la sensació és la mateixa però amb el 27S, però amb el precedent de l’any passat, hi hauria d’haver més confiança en què es traurà rèdit.

L'ANC, pel mig

L'Assemblea ja ha dit que mediarà perquè s'arribi a un acord. De moment la manifestació de diumenge i la data límit imposada del 27 de novembre ja són mesures de força, però segons la pròpia ANC; ja han participat en converses. Res gaire diferent al desembre de l'any passat, en què l'entitat que aleshores tenia Carme Forcadell de presidenta, a banda d'Òmnium i l'AMI van intentar mediar. Al final van anar més aviat a remolc dels polítics i no van ser decisius en l'acord definitiu.

Atemptats a França que despisten l’atenció

La casualitat ha fet que el fatal atemptat gihadista a la redacció de Charlie Hebdo de París el passat gener i la massacre a la capital francesa la setmana passada coincideixin amb els dies claus de les dues negociacions. És impossible treure res positiu dels atemptats, però l’atenció mediàtica ha canviat durant uns dies i les converses poden continuar temporalment sense tanta pressió dels mitjans.

Altres precedents amb un punt en comú: els mitjans no tenen ni idea de com van les negociacions

Són múltiples els rumors sobre l’estat de les negociacions. I molts ‘satèl·lits’ diuen saber més del que es coneix públicament sobre les converses perquè tenen ‘cables’ dins la taula negociadora. Així, alguns ja diuen saber com acabaran les converses. Alguns dies sembla que JxSí i la CUP estiguin gairebé signant l’acord, mentre que d’altres sembla que les noves eleccions són segures. Resultat: costa donar credibilitat als rumors que aquests dies publiquen els mitjans. Els periodistes es van veure sorpresos amb l’acord de llista conjunta CDC-ERC-entitats sobiranistes per formar Junts pel Sí aquest estiu. Tant sorpresos com quan van veure l’equilibri que van trobar Mas i Junqueras fa un any o els mateixos actors més ICV i UDC fa dos anys per la data i la pregunta. El pacte de governabilitat amb ERC a l’oposició també va trencar totes les travesses el desembre de 2012.