L’orgull espanyol fa barrejar terrorisme i independentisme a Rivera i Margallo
El president de Ciudadanos i el ministre d’Exteriors mostren “enveja” perquè els francesos canten La Marsellesa aquests dies
Albert Rivera i José Manuel García-Margallo no han pogut amagar l’enveja que els envaeix el cos quan senten que els francesos canten La Marsellesa de manera espontània aquests dies, com per exemple a la sortida dels espectadors evacuats del partit de futbol França-Alemanya divendres passat. Els dos polítics han barrejat així terrorisme amb independentisme de manera matussera i han posat en dubte de manera implícita que els catalans mostressin tan suport a qualsevol atemptat a l’Estat.
Rivera, irritat per les xiulades
En concret, el president de Ciudadanos ha dit que mentre a França canten La Marsellesa “sense que ningú ho imposi”, a Espanya “es pot organitzar una xiulada a l’himne nacional”. En un acte de precampanya a Saragossa, també ha criticat que es puguin arrencar pàgines de la Constitució o es cremin banderes, cosa que ha fet servir per dir que fa falta un model educatiu que faci èmfasi en els valors cívics. L’orgull espanyol de Rivera l’ha fet combinar dues situacions tan dispars com el rebuig al terrorisme i les reivindicacions sobiranistes.
Margallo posa en dubte un suport català a un hipotètic atemptat a l'Estat
L’orgull ferit espanyol també s’ha manifestat en boca de José Manuel García-Margallo, que aquest matí ha disparat en la mateixa direcció, tot i de manera més subtil: “Em va fer molta enveja els francesos cantant La Marsellesa sortint de l’estadi. Si tinguéssim un patriotisme similar, un altre gall cantaria”.
Amb tot, les declaracions del ministre d’Exteriors posen en dubte també de manera subterrània un suport català a una hipotètica situació similar que es pogués produir a algun lloc de l’Estat. Ni Rivera ni Margallo, però, han recordat que el dia després de l’11-M de Madrid, la ciutadania va omplir els carrers de Barcelona en rebuig al terrorisme i el president català del moment, Pasqual Maragall, va dir la cèlebre frase: “Avui tots som madrilenys”.