Un candidat de la CUP reclama que la formació renunciï al veto a Mas
Xavier Díez avisa que el posicionament anti-Mas ha acabat esdevenint “una bandera, un símbol i una obsessió” que està generant un problema inesperat a la imatge pública de la CUP.
14
CarregantNova veu de pes dins la CUP que llança una reflexió als cupaires en plena negociació. L’historiador, sindicalista i professor Xavier Díez, que va participar a la llista de la CUP-Crida Constituent a la demarcació de Girona aquest 27-S, en un apunt al seu blog de l'indirecte.cat assegura que la independència “només és possible si hi ha la majoria dels sectors socials implicats” i argumenta que “això implica generositat recíproca. I tolerància amb les persones. I renúncia a la capacitat de vet”. També considera “molt ingenu” creure que arribarem a la independència només amb els discursos d’esquerra, i que és “utòpic i absurd” parlar d’una República d’unes classes treballadores vist el vot de part d’aquestes classes a Ciudadanos i el PP.
La CUP, un artefacte inestable
Díez argumenta que la CUP és un moviment políitci un estat anímic que, com a tal, sol ser voluble i mutant, marcat per paradoxes i contradiccions, i el qualifica “d’artefacte inestable” com va fer Montilla amb el tripartit. Un moviment que no aspira al poder, sinó a empènyer la societat contra el sistema, que no vol càrrecs ni transaccions encara que busquin mesures tangibles i justifica que per això, l’acord és tan difícil. També alerta que la CUP “comencen a perdre la batalla mediàtica” i no per l’actuació “deliberada” de la majoria dels mitjans actuant en contra seva, sinó perquè hi ha dificultats per fe entendre de forma clara el perquè del posicionament de la CUP que es vist com a intransigent.
L’obsessió anti-Mas
El professor demana a Junts pel Sí que entengui que hi ha “reivindicacions essencials per construir una república per aplegar la majoria social” com són renunciar a les privatitzacions o polítiques socials ambicioses, i a la CUP li demana que ha de comprendre que CDC no es vulgui “suïcidar” i “sacrificar el seu líder natural”. I recorda que Artur Mas és un personatge històric, que com tots els personatges, té contradiccions, encerts i errors, misèries i glòries però que “resulta difícil d’explicar una obsessió contra una persona que, sense el seu gir copernicà que li ha comportat greus conseqüències personals, no seríem en aquest punt d’aquesta història”.
L’expansió de la CUP
L’historiador argumenta que el prestigi de la CUP ha crescut amb el treball dels últims anys i que la formació ha acumulat una imatge pública potent, per la seva coherència i fermesa que li ha permès guanyar més suports i visibilitat, però aquesta expansió, com passa als moviments polítics de ràpid creixement, ha fet que “l’esclat de les tensions internes larvades” es precipiti i aflorin les visions enfrontades, “especialment entre aquells sectors amb visions més puristes, i les que es consideren més pragmàtics”, i posa d’exemple “l’obsessió per Mas” i la posició obsessiva anti-Mas està desgastant la imatge pública de la CUP.
Imprimir
Enviar
Igualada
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat