Escobar: "Tornaria a fer una vaga general contra la reforma laboral"
"Si parlem tant d’ampliar la base del sobiranisme hi ha de cabre un empresari i un radical d‘esquerres"
5
CarregantGerard Sesé / @gerardsese - Miquel Àngel Escobar demostra ser un home sense complexos i que parla tal com pensa. Acaba de fer el salt definitiu a la política fitxant com a independent per a Democràcia i Llibertat per a encapçalar la llista al Senat per les properes eleccions espanyoles del 20D. Ho fa després de 16 anys al sindicat UGT. També és professor de comunicació a la UAB i, amb molt d’orgull, pare de dos fills, el més important per a ell. Fill d’andalusos, ha estat membre de Súmate on, definitivament, assentà les seves conviccions sobiranistes després de deixar, ara fa tres anys, el PSC. Una decisió dolorosa, ens explica, ja que va arribar a ser regidor a Esplugues. Parlem amb ell sobre el Procés, les eleccions del 20D, les negociacions de JpSí i la CUP i, fins i tot, de l’amor.
Has deixat el sindicat UGT després de 16 anys com a cap de comunicació. Ha estat una decisió difícil o ja ho tenies pensat de fa temps això de dedicar-te a la política?
És difícil deixar una trajectòria de plena dedicació de més de 16 anys on, a més, m’ho he passat molt bé. I encara hi estic afiliat. Però hi ha una reflexió: quan portes molts anys fent el mateix et planteges que l’etapa s’ha de concloure i obrir-ne una altra.
Com qui canvia d’empresa...
Jo crec bastant que, si vols fer les coses amb la màxima passió, has de canviar d'aires cada cert temps. A més, coincidien dos factors: el fet de pensar que ja ho he donat tot al sindicat i, per altra banda, la qüestió que el Secretari General d’UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, va decidir que s’acabava la seva trajectòria al sindicat. Jo he estat un col·laborador molt estret d’ell i entenia que en un nou ‘ecosistema’ a la UGT, amb gent nova, era el moment oportú per marxar. No formava part de cap càlcul, ha succeït.
Vens del món sindical (més vinculat a un perfil de gent d’esquerres) i vas militar al PSC on vas ser regidor a Esplugues. Et sents còmode a Convergència?
Les trajectòries es poden analitzar des de les ideologies o des de les actituds. A la meva vida sempre he estat en aquells llocs que jo he considerat que eren de tendència moderada. Quan em faig del PSC, amb 18 anys, ja faig un manifest: em faig d’un partit que entén que negocia amb la realitat i no pas d’esquerres radical, amb actitud positiva i constructiva.
Però deixes el PSC...
Jo i molta gent en aquest país ha arribat a la conclusió que la via federal no té recorregut. Jo començo un procés d’immersió al món sobiranista a Súmate, a l’ANC... des de la curiositat intel·lectual començo a descobrir gent de tota mena. Al sobiranisme s’hi ha incorporat un ventall de persones molt ampli i ple de matisos. I jo em trobo bé als entorns de CDC per les actituds. Incorporen un valor fonamental en política que és la moderació. Altres partits, on hi tinc molts amics, accentuen el seu tarannà en la radicalitat, però que no crec que sigui el camí per al procés.
Ui! Em venen moltes preguntes al cap amb aquesta reflexió...
Em col·loco al món sobiranista a la banda moderada. Ja hi era al PSC així, com a la UGT, un sindicat de base però que parteix de la realitat per transformar-la. Els sindicalistes negocien.
A veure... Esquerra no seria un partit moderat com ho és Convergència?
LLEGEIX AQUÍ LA RESPOSTA I L'ENTREVISTA SENCERA
Imprimir
Enviar
vallès
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat