Els dos diputats de la CUP favorables a investir Mas
Les votacions que es van produir diumenge al Nou Congost de Manresa van donar un resultat equivalent a dos diputats favorables a la investidura de Mas
46
( 12 vots )
CarregantEl soroll de la nit de diumenge i la jornada de dilluns, que va desencadenar una espècie de guerra fratricida ha començat a deixar pas a propostes de solucions més raonades, abans que trencar-ho tot i anar a eleccions: els resultats de diumenge justificarien la cessió de dos diputats a JxSí.
Comparteix
TweetEtiquetes
L'Assemblea de diumenge va deixar en letargia el procés, a l'espera del que es pugui esdevenir aquest mes de desembre als despatxos i a les urnes. S'haurà perdut un temps preciós que hauria permès retallar ja dos dels divuit mesos que va fixar JxSí abans de desendollar-se d'Espanya, però si l'acord arriba aleshores, serà benvingut.
Els 434 vots que van votar a favor d'investir Mas president equivalen a poc més de dos diputats. Si la CUP respectés aquesta part de la militància que ha optat per no carregar-s'ho tot i prioritzar la independència, tindria aquí un argument més per cedir aquests dos diputats que demana la majoria social a favor de la independència.
"Mas no té el suport de 'la gent' per ser investit", l'argument fal·laç
La diputada i líder informal de la CUP al Parlament, Anna Gabriel, va tornar a dir ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que hi ha molta gent que no vol a Mas com a president, com a argument per negar-li la investidura. Mònica Terribas li va demanar que definís qui era 'la gent', i Gabriel va dir que molta gent de la CUP i d'altres que no van votar independència, però que es podrien sentir atrets si Mas no hi és.
La diputada novella de la CUP -que podria ser-ho durant un molt curt període de temps, si tot desemboca en eleccions- es referia a la gent de CSQEP, que difícilment optarà en massa cap al procés independentista. Gabriel deia, a més que no es podia fer la lectura de confrontar el milió sis-cents mil amb els 800 vots contraris a Mas, però el fet és que no hi ha cap altra manera de comparar-ho, de la mateixa manera que ella intentarà evitar la contradicció.
JxSí no s'ha mogut, segons la CUP
Des de l'esquerra alternativa es diu que JxSí no ha mogut un dit per poder arribar a acords, però no s'accepta que la declaració d'inici de procés sigui una concessió, perquè era un acord electoral. Ho era, però la idea és que hi hagués un retorn en pro d'una ivestidura que de moment segueix frustrada. JxSí va proposar i després polir una proposta de presidència coral, que és exactament la primera proposta que va llençar a la babalà la diputada Anna Gabriel.
La CUP també acusa JxSí de posar massa línies vermelles. Ambdós partits han posat sobre la taula les seves exigències, del que es tracta és d'arribar a acords a partir de la negociació. Malgrat que vulgui evitar-ho, aquestes negociacions i la transcendència de les decisions que pugui prendre la CUP com a agent rellevant en el futur d'aquesta teòrica legislatura per la independència, el fan un actor polític més, com els altres. Aquesta és precisament l'etiqueta que es volien treure de sobre intentant no entrar en el debat sobre la presidència, però hi han acabat arribant des de l'altre costat.
Convergència comença a estar farta
La intransigència tant de la part de l'esquerra alternativa com des de Convergència, els ha situat en un enroc de difícil resolució. Una espècie de partida de pòquer en la qual algú haurà d'acabar cedint, si no es vol que sigui Catalunya i les il·lusions de la gent les qu eho acabin pagant. A CDC l'única gran exigència és el lideratge del procés a través de la presidència, una de les raons de la insistència dels liberals per a la llista única. La CUP ha d'entendre en aquest sentit que cal comptar amb ells perquè si CDC es despenja, aleshores el procés se'n anirà en orris.
El camí del mig: la solució d'ERC
Esquerra Republicana de Catalunya s'ha volgut mantenir bastant al marge del xoc entre CDC i ERC, donada l'experiència del passat Nadal, on va ser la CUP qui s'ho va mirar des d ela barrera i amb certa rranquil·litat. Amb les batusses entre CDC i CUP, els republicans han pogut tornar-se a erigir com el partit del seny per la independència i, probablement, el primer partit del país si aquest torna a anar a eleccions. Les primeres enquestes que s'estan fent post 27S ja apunten a aquesta nova realitat: Si JxSí no repeteix, ERC s'hauria tornat a situar ja en condicions de guanyar unes eleccions al Principat.
L'amençada d'Arrimadas i el sector conservador de CDC
Si cal a anar a noves eleccions, és molt probable que la fórmula de JxSí no es torni a repetir. ERC estaria en aquest moment legitimada per concórrer tal i com volia i defensava fa un any en llistes separades, vists l'experiència de la llista única, que no ha assolit la majoria desitjada. Una victòria d'ERC, també suposaria la pèrdua de protagonisme de CDC que es podria interpretar com un fracàs dels sectors independentistes, i el nou partit podria entrar en una involució. La primera posició en aquestes noves eleccions també estaria amenaçada per Inés Arrimadas, que tindria opcions reals d'alterar el curs del procés. Una victòria d'aquest partit el 20D tampoc és gens bona per els interessos de Catalunya.
Notícies relacionades
- El manifest més breu del món aconsegueix més vots que el veto a Mas 30.11.2015.
- Llistat i manifest del #pressingCUP contra l’acord independentista 28.11.2015.
- ERC: "Sense Mas" no hi ha independència 30.11.2015.
- Terribas desmunta Anna Gabriel 30.11.2015.
Imprimir
Enviar
cat
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat