Santiago Vidal: "Unes eleccions al març significarien la fi del procés"
"Amb la falta d'acord els hi estem fent un favor enorme. Però qui riu últim riu millor"
16
( 4 vots )
CarregantGerard Sesé / @gerardsese .- Santiago Vidal s’ha entregat a la política com qui abraça una fe: amb conviccions profundes i anhels d’explicar-les amb claredat i passió. D’altra banda, de seguida que parles amb ell t’adones que és una bona persona. Desprèn, allò que al carrer podria anomenar-se, ‘bon rollisme’. I té molt mèrit aquesta predisposició tan positiva després del calvari que va passar l’any passat un cop va quedar inhabilitat de la seva feina com a jutge durant 3 anys per la seva vinculació al món sobiranista. La vida li ha canviat com un mitjó i ara es troba de cap de llista per al Senat per ERC, partit que afirma dur al cor. Parlem amb ell de l’esborrany de la Constitució Catalana que presentaran ben aviat i sobre l’actualitat política del país.
La pregunta surt sola: el procés, ara mateix, va sobre rodes?
El procés ha anat sobre rodes i a bona velocitat des del 2010, quan es va produir la sentència del TC que va dinamitar l’últim intent dels catalans de trobar un encaix a l’estat, fins a finals del 2014. Més concretament, fins el 9N. Des de llavors algunes rodes s’han abonyegat una mica. Seguim rodant però no tan bé com voldríem. No descobreixo res nou si dic que la situació dels 4 o 5 mesos posteriors al 9N, on hi va haver profundes divergències entre ERC i CDC sobre com calia encarar les eleccions plebiscitàries (tant amb la data com la forma) no va ser bo. CDC, per raons legítimes, més aviat per tàctica partidista, les va ajornar el màxim possible. Això ja va crear el dubte...
El primer bony a la roda!
Sí. Per sort es va reconduir amb la llista unitària amb participació de la societat civil. A més, els bons resultats a les municipals tant per ERC com per CDC hi van ajudar. Però s’ha de ser sincer: els resultats del 27 de setembre, tot i ser bons, no ho van ser tant com el que desitjàvem pel procés.
Hagués estat millor fer eleccions després del 9N...
Cal tenir en compte que el vot a l’estranger s’ha perdut pel camí...
És cert. Els problemes que estem passant aquestes darreres setmanes per formar govern depenen d’un escó que segurament s’hagués aconseguit amb el vot extern. Però hem de saber que ens enfrontem a un enemic que no només és molt fort i poderós sinó que és molt maquiavèl•lic i, per tant, ja s’hi contava. L’estat espanyol intentarà sempre que pugui boicotejar el procés.
Parles de l’Estat espanyol i, de fet, el coneixes bastant bé. Has format part de les seves estructures, les judicials. A vegades la política, des de fora, és molt atractiva però quan comences a entrar-hi te n’adones que està plena de punyalades per l’esquena. Quin món és més complicat el judicial o el polític?
Jo crec que el polític. Tot i que el poder judicial hi ha molt de corporativisme mal entès i és un poder molt conservador (ja per la mateixa forma d’escollir els jutges) si que hi ha una certa línia vermella que no es traspassa: el respecte pel company. Això fa que les punyalades traperes (tan habituals a la política) no les trobis. A la política, ja ho he vist en aquests pocs mesos que he estat en contacte amb en partits, veig que és el pa de cada dia. Això no és bo.
Imprimir
Enviar
molta merda
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat