Homs: "A Catalunya hi ha hagut molta més gent que ha votat a favor de la independència que de la Constitució"
En un acte per celebrar la obertura oficial del Parlament, avui fa 83 anys, Homs qualifica de "cínic" que es proposin reformes constitucionals que ja s'han fet "per la porta del darrera i amb interpretacions partidistes"
El cap de llista de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha aprofitat l'efemèride de l'obertura oficial del Parlament de Catalunya, el 6 de desembre de 1932, per advertir, des del Parc de la Ciutadella, que "A Catalunya hi ha hagut molta més gent que ha votat a favor de la independència que de la Constitució" i ha reblat: "Tots aquells que defensen tant la Constitució, en la literalitat que està redactada avui no la votarien: el text parla de nacionalitats i regions i això s'ho han carregat".
Per això, ha qualificat "d'acte de cinisme" que els partits estatals proposin reformes constitucionals que, tant el PP com el PSOE, "han dut a terme per la porta del darrera i de la manera menys democràtica, amb interpretacions partidistes". A preguntes dels periodistes, Homs ha deixat clar que la coalició participarà en qualsevol reforma que es posi sobre la taula per explicar el procés d'independència obert a Catalunya. I, ha deixat clar: "No volem una reforma, volem fer la Constitució catalana".
En aquest sentit, ha posat com a exemple d'aquesta lectura interessada quan els partits espanyols diuen que només existeix una sobirania. Per replicar aquesta afirmació, el candidat ha subratllat el valor democràtic dels referèndums: "Si els ciutadans no haguessin referendat l'Estatut del 79 i el del 2006, aquests textos no s'haurien aprovat, per molt que els haguessin votat les Corts espanyoles".
Homs ha recordat que aviat, en les properes setmanes o mesos, s'obrirà el procés constituent català, i ha anunciat que la seva formació proposarà que en el preàmbul de la nova Constitució catalana es recullin les paraules que el president Macià va pronunciar el 6 de desembre del 32 i que parlaven d'una "Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa". El cap de llista creu que aquesta aportació és un acte de"justícia amb el poble de Catalunya" i explica el sentit del procés.
L'acte també ha comptat amb l'historiador Jaume Sobrequés, que va ser senador constituent, una tasca que ha recordat així: "Durant molts anys em feia il·lusió recordar que la Constitució espanyola té la meva signatura, ara ho he acabat amagant." Sobrequés ha assegurat que el text aprovat tenia "unes llavors positives que haurien permès construir una Espanya federal, però que tenia gèrmens patògens aletargats que van anar aflorant, com l'autorització prèvia de l'Estat per convocar referèndums o la pervivència de la província" . L'historiador ha lamentat que aquests gèrmens s'han desenvolupat "amb tota la seva potència" i que avui "són un obstacle que s'ha de salvar".
Aleix Sarri, número 10 de la candidatura, ha remarcat que la gent de la seva generació no va votar la Constitució espanyola, que ha definit com "una gàbia que ens impedeix assolir els anhels". Ha denunciat que l'Estat s'estima més la Constitució que la democràcia.