Per què has d'anar a votar el 20D si ets independentista?
Explorem les raons per la necessitat de no quedar-se a casa aquest diumenge i fer costat a Democràcia i Llibertat o ERC si es desitja la plena sobirania catalana
22
CarregantGuifré Jordan @enGuifre. - Què passaria si cap independentista anés a votar el 20D? Democràcia i Llibertat i ERC sumarien zero escons i els 15-20 diputats que podrien ocupar anirien a parar als altres partits. En base a l’última enquesta del CIS, En Comú Podem podria arribar a 15 escons, Ciudadanos n’acapararia 13, una mica més que el PSC (11-12), el PP en sumaria uns 6 i Duran gairebé s’asseguraria com a mínim la seva cadira amb un diputat. Aquests resultats ajudarien, perjudicarien o serien irrellevants de cara a l’assoliment de la independència?
Tal com expliquem en aquesta peça, serien clarament perjudicials, és per això que el 48% de votants que van donar suport a Junts pel Sí i la CUP haurien de bolcar-se aquest diumenge a Democràcia i Llibertat o a Esquerra. Però... Per què?
1. Per complicar la governabilitat a Espanya
Les majories que puguin sortir el 20D cada vegada són menys clares. Es podria donar l’escenari d’un PP-Ciudadanos que es queda amb 160 escons i no troba ningú més per sumar, i a la vegada d’un PSOE-Podemos (més IU) que amb 140 o 150 tampoc arriba a la majoria absoluta. En aquest escenari, el bloc sobiranista Democràcia i Llibertat-ERC-PNB-Bildu podria arribar a donar el poder a Pedro Sánchez o Pablo Iglesias a canvi de referèndums vinculants d’independència. Una opció força irreal, així que el bloqueig per formar govern a l’Estat podria ser enorme.
Una Espanya sense executiu durant mesos combinat amb un desencallament de les negociacions Junts pel Sí – CUP abans de finals d’any que desemboqui en nou govern català podria donar una escletxa al procés per avançar uns mesos sense tants entrebancs. A més, serviria per recuperar el temps que s’ha perdut aquesta tardor. En canvi, si no es maximitzen els diputats independentistes catalans, les possibilitats que es puguin formar majories més fàcilment al Congrés pugen.
2. Perquè el vot útil no ha funcionat mai
Les eleccions de 2004 van portar 21 diputats del PSOE vinguts de Catalunya gràcies a l’anomenat ‘vot útil’ i l’Apoyaré de José Luis Rodríguez Zapatero de 2003. Quatre anys després, els catalans encara van aplicar encara més la teoria del ‘vot útil’ atorgant 25 escons a Chacón, que no van evitar dos anys després la decapitació de l’Estatut. La mentalitat dels votants va ser bolcar-se amb els socialistes per evitar un govern del PP, però va ser millor el remei que la malaltia? Potser amb una o dues legislatures més d’executiu ferri popular l’Estatut s’hauria finiquitat de manera molt més ràpida i el procés s’hauria engegat abans. Potser ara Catalunya ja seria independent.
Així, per què ara s’ha de fer un ‘vot útil’ a En Comú Podem? És una estratègia que mai ha servit ja que, com fa ara 12 anys, es basa a fer confiança cega a una promesa vinguda de Madrid d’algú que l’ha pronunciat empès pel sector català del partit i la proximitat a les eleccions. Pablo Iglesias deia en una entrevista el maig d’enguany que el referèndum no era possible, i ara el promet. El 'vot útil' només provocaria més frustració i que molta gent decidís abandonar el vaixell sobiranista.
3. Perquè el temps de Duran i Lleida al Congrés ha d’acabar
La mobilització del sobiranisme és inversament proporcional a les possibilitats de Josep Antoni Duran i Lleida de sortir reelegit el 20D. És a dir que si els independentistes no van a les urnes el 20D, Unió tindrà molts més números d’esgarrapar algun escó. El primer seria per Duran, un ferm defensor de l’unionisme. Això vol dir no només que amb el líder democristià hi ha menys possibilitats de desgovern espanyol, sinó que hi ha més opcions que PP i Ciudadanos sumin. En una entrevista a La Razón, el número 1 d'UDC ja va dir que estava disposat a col·laborar amb els populars en un govern de concentració “si necessiten 30 o 40 diputats”.
D’altra banda, la reelecció del polític d’El Campell també representaria una espurna a una Unió moribunda que continuaria gaudint de l’atenció dels mitjans de comunicació per difondre les tesis unionistes del seu líder, cosa que contravindria els interessos independentistes. A més, si Duran no tragués representació, l’obligaria a deixar la direcció del partit i potser qui el rellevés faria un gir sobiranista. En un hipotètic referèndum definitiu per ratificar la independència tots els suports seran necessaris, fins i tot els de partits extraparlamentaris.
Imprimir
Enviar
EL VALLES ORIENTAL UN DE SOL NO PAS DOS
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat