Política Última actualització Dijous, 17 de desembre de 2015 05:00 h

Campuzano: "Els de la CUP són molt conservadors i no ho saben"

El número dos de la candidatura de Democràcia i LLibetat assegura que l'independentisme necessita ampliar la majoria social i "no ho aconseguirem amb estelades i gralles"

Gerard Sesé / @gerardsese .- La campanya del 20D no s’atura per a ningú, ni tan sols per Carles Campuzano, número dos a Barcelona per darrere de Francesc Homs, que ens cita al bar de l’Auditori perquè ve d’un enterro. És un gat vell de la política espanyola, però no precisament perquè ell sigui molt gran (51 anys) sinó perquè se’n va anar a Madrid amb només 32 anys. Llavors ja comptava amb una legislatura al parlament català i, abans i tot, ja va estar fent política local a Vilanova i la Geltrú. És llicenciat en dret i molt actiu a les xarxes socials i a internet. De fet El desembre de 2013 va ser escollit Diputat 2.0 en els premis que cada any atorga l’Asociación de Periodistas Parlamentarios de Madrid, i el seu blog va ser finalista a l’edició del mateix any dels Premis Blogs Catalunya.

És la cinquena vegada que et presentes a les eleccions espanyoles…

Cinquena...? No, no, la sisena!

Ostres, ho he calculat malament, és que en són tantes...

Sí, ja porto 5 legislatures...

Des de l’any...?

1996... sóc pura casta! (riu)

A l'entrevista que precedeix aquesta, Santiago Vidal em deia que a la nova Constitució catalana s’haurien de limitar els mandats a dues legislatures, què en penses?

Jo crec que va ser més arriscat que em fessin diputat l’any 1996, amb 32 anys, que em reescullin el 2015. A la resta d’Europa o als EUA o al Canadà els millors parlamentaris solen ser els que tenen més experiència. És diferent del vessant executiu, on és millor que els mandats siguin limitats. En un sistema parlamentari, la capacitat dels diputats de conèixer els dossiers, de saber tractar amb els sectors que tenen interessos amb les lleis que es discuteixen, el tarannà i el funcionament de la cambra, tenir la perspectiva històrica dels canvis legislatius... tot això es tradueix en ser millor parlamentari. Segurament, però, sóc el menys adequat per fer aquestes disquisicions...

Separem l’executiu del parlamentari, doncs...

Sí. Tinc molt clar que un alcalde o un president estigui limitat a dos mandats. Però un parlamentari... la seva feina rendeix molt més amb el pas del temps.

A més has rebut el premi a diputat 2.0, ja que tens un blog, ets actiu a les xarxes... això serveix perquè els ciutadans s’apropin més als polítics. Creus que tots els parlamentaris haurien de ser actius a la xarxa?

Em sobta que no ho siguin i que no utilitzin el potencial que té internet. Sense caure en el simplisme de pensar que és la gran solució als problemes, que no ho és, internet té un gran potencial de transparència, de diàleg, d'informació, de discussió, de conèixer gent... l’estona que inverteixo a usar la xarxa és molta i sempre tinc la sensació que és un esforç que té un retorn amb l’activitat que faig. Hi ha companys que no ho entenen i en són més reticents. Jo els dic que s’equivoquen.

Clar... perquè també pot tenir un punt contraproduent: per una banda perquè exposes conviccions pròpies que potser contradiuen les directives del partit i per l’altra perquè tampoc pots atendre a tothom i pots deixar gent sense resposta...

No es pot contestar a tothom i a vegades tampoc ho vols perquè a internet s’esdevenen converses o discussions que no porten enlloc. Però si som crítics, també t’hi afegiria un tercer element: el narcisisme que generen les xarxes i mirar-nos al melic.

L’obsessió de veure quants seguidors tenim!

Exacte, aquest narcisisme!

I al teu blog jo he llegit articles teus molt clarament en la línia socialdemòcrata que potser no acabaven de quallar amb el discurs de CDC. Es poden usar les xarxes per fer pressió al mateix partit?

Les xarxes permeten a tots aquells que no estem a la primera línia de la política i que, per tant, ens costa més fer arribar les nostres idees, poder expressar les nostres opinions. Per mi, el blog continua sent una magnífica oportunitat per explicar la feina que faig a Madrid i les meves idees. Com dius, a vegades, no són exactament les oficials del meu partit però estic convençut que la societat ens demana als polítics que no siguem uns lloros repetint els argumentaris que s’elaboren des de les seus centrals dels partits sinó que tinguem opinions pròpies.

He llegit al teu blog una cosa que m’ha agradat molt: dius que CDC ha de fer unes polítiques bisexuals!

LLEGEIX LA RESPOSTA I TOTA L'ENTREVISTA AQUÍ.

---

Notícies relacionades