Tot allò que no saps de... Jorge Fernández Díaz
És el ministre de Rajoy més beat i obscur, dedicat a la política des dels 28 anys, on ha fet gairebé tots els papers de l’auca, ara el de candidat del PPC per Barcelona aquest 20-D
Fernàndez Díaz és un polític català de tall mesetari i mentalitat molt propera al nacionalcatolicisme. Fill de militar falangista d’origen navarrès que va fer carrera amb el franquisme, es dedica a la política des de fa 37 anys. Conegut per la seva dèria divina, després de caure del cavall en un viatge com a diputat a Las Vegas el 1991, és supernumerari de l’Opus Dei, devot de tota classe de verges i sants, diu tenir un àngel de la guarda personal i medita i resa, de tant en tant, al santuari franquista d’El Valle de los Caídos. És antiavortista furibund, va comparar l’avortament amb ETA, contrari al matrimoni gai perquè amenaça la pervivència de l’espècie i defensor de la unitat d’Espanya. Ha estat acusat de ser “la Claveguera” de l’estat contra el procés i de tenir un coeficient intel·lectual inferior a la temperatura ambient.
Els orígens
Fernández Díaz és el segon de deu germans i va néixer a Valladolid una setmana santa de 1950. El pare, militar originari de Fitero, Navarra, va ser destinat a Barcelona quan Jorge Fernández tenia tres anys i va arribar a ocupar el càrrec de subinspector en cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
El poble de Fitero, on viu la mare del ministre i on estiuegen els germans Fernández, va ser protagonista el passat mes de març per la posada de la primera pedra d’una caserna de la Guàrdia Civil polèmica per ser considerada innecessària i que fins i tot els veïns van portar a la Justícia. La imatge de NODO que va deixar Fernández Díaz per la posteritat, mostrava el ministre, pala en mà, acompanyat d’un Guàrdia Civil i un capellà.
Tots els papers de l’auca
Enginyer industrial de formació, ha militat a UCD, CDC, Alianza Popular i el PP. Fou nomenat subdelegat i Delegat Provincial de Treball a Barcelona, Governador Civil d'Astúries i de Barcelona. Va ser president provincial d'Aliança Popular a Barcelona i president del PPC, i regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat al Parlament i al Congrés i senador. Durant el Govern d’Aznar ocupà tres secretaries d’Estat fins arribar a ministre de Rajoy.
Temorós de Déu
Cavaller Gran Creu de Mèrit de la Sacre i Militar Ordre Constantiniana de Sant Jordi, consagrada a la glorificació de la Creu, la difusió de la Fe i la defensa de la Santa Mare Església, Fernández Díaz va proposar la Medalla d'Or al Mèrit Policial a títol honorífic a la confraria de "El Rico y Maria Santíssima de l'Amor”, fet que va arribar a l’Audiència Nacional, que li ha donat la raó. També ha utilitzat la figura de Santa Teresa de Jesús assegurant que la santa fa d'"intercessora" per Espanya. En una entrevista a La Vanguardia va revelar que té un àngel de la guarda de nom Marcelo que l’ajuda a aparcar. També va sortir a la llum que medita i resa al Valle de los Caídos on hi acudeix amb cotxe oficial i els seus escortes, i ara serà el protagonista d’un documental sobre la seva vida religiosa que s’estrenarà en breu.
Les clavegueres de l’estat, el seu reialme
El ministre ha protagonitzat sonats escàndols relacionats amb els informes de la UDEF i algunes portades d’El Mundo i la Razón –assenyalant els jutges favorables al dret a decidir-, que fins i tot han arribat a la Comissió Europea. Però el més sonat va ser quan el desembre passat el diari ARA i el Diario.es destapen, amb proves, el joc brut del ministre de l’interior espanyol per dinamitar el procés sobiranista saltant-se la llei. Segons els diaris, rastrejar informació sobre irregularitats o suposats delictes de polítics catalans, traficar amb escàndols fabricats, i intoxicar partits polítics i mitjans, ha estat l’ocupació d’una unitat secreta de la Policia espanyola operativa des del 2012 sense control judicial, creada amb l’objectiu de dividir i dinamitar el procés sobiranista. De fet, el periodista d’El País Ernesto Ekaizer ha alertat repetidament que Interior i Rajoy han decidit acabar amb el procés sobiranista criminalitzant-lo i que la cúpula formada per Fernández Díaz i el seu braç dret, Eugenio Pino, consideren que la corrupció “és la baula més feble del procés sobiranista i que tot s'hi val per desacreditar els seus líders”.
En aquest sentit, també cal recordar que el ministeri de l'Interior va condecorar el comissari José Villarejo -vell comandant policial franquista, creador de la Unitat Interna Policial i lligat a tot tipus d'operacions i casos obscurs en governs de l'UDC, PSOE i PP-, en agraïment per investigar polítics a Catalunya.
Un altre episodi a part és el cas d’espionatge polític de La Camarga en el que el ministre surt escaldat. Malgrat s’ha intentat tapar que durant la conversa entre Alícia Sánchez Camacho i Victòria Álvarez, la popular va mencionar que al PP tenien un problema de violència de gènere que afectava suposadament al ministre, un digital madrileny es va fer ressò d’aquesta part de la conversa que mai ha vist la llum.
Agent de col·locació de familiars a l’administració
Per últim, queda per la història un article que va publicar El País la periodista Elena Llorente el 1983, que narra que Jorge Fernández, va ser un dels últims delegat de Treball que va aconseguir “una de les concentracions de familiars existents més grans” per via de les contractacions a dit. Així s’hauria contractat a la seva esposa Asunción Cárcoba Garitoinandia; a María Isabel i Francisco Javier i Carmen Fernández, germans de l’ara ministre; als cunyats Josefina Cabrera, Carmen Khum, José María Azpilicueta, i també a un cosí de la dona, Rosendo Garitoinandia Gallastegui.
L’article recull les declaracions de Férnandez Díaz sobre l’afer: "Aquesta espècie d'endogàmia ha estat generalitzada: la meitat de les dones dels inspectors de Treball i de molts delegats treballen a les dependències de la Direcció Provincial de Treball".
Notícies relacionades
- Tot allò que no saps de...Duran i Lleida 10.12.2015.
- Tot allò que no saps de... Carme Chacón 06.12.2015.
- Tot allò que no saps de… Juan Carlos Girauta! 05.12.2015.
- Tot allò que ningú t’explicarà dels sis mesos del govern d’Ada Colau 13.12.2015.