Girauta es va servir de l’ultra Pío Moa per justificar el bany de Sang de la Guerra Civil
El llibre “La República de Azaña” és tota una desqualificació del Front Popular de 1936 mitjançant el qual conclou lògic que es produís l’Alçament de Franco
Eldiario.es publicava fa uns dies un article en el qual explicava que Juan Carlos Girauta, el cap de llista de Cs per Barcelona, un paracaigudista que ha passat per PSOE i després pel PP fins que no ha trobat un forta en llocs de sortida a llistes amb C’s, va publicar un llibre en el qual donava per fet que la Guerra Civil era conseqüència de la ‘irresponsabilitat’ del Front Popular. Una tesi avalada per l’ultra Pío Moa.
Comparteix
TweetEtiquetes
Una obra que reflecteix el tarannà real dels qui l’han escrit
Només cal veure en quins mitjans apareix el pretès historiador (Pío Moa), i a quin partit pertany avui Juan Carlos Girauta (Ciudadanos) després del seu infructuós pas per la casta dels partits espanyols: PSOE i PP. L’obra “La República de Azaña”, és segons es desprèn de la informació de Eldiario.es un atac al que va suposar l’arribada del Front Popular d’esquerres en el període de la II República Espanyola.
El pròleg de Pío Moa
El llibre està prologat per Pío Moa, a qui el digital s’encarrega una vegada i una altra de recordar que és un exmembre del GRAPO reciclat en historiador del corrent franquista. Moa afirma en el pròleg que: “Pone de relieve la facilidad con que unas intenciones, en principio buenas (la "modernización" de España) pero concebidas con arbitrariedad y desarrolladas en sectarismo, conducen a la pesadilla”.
Girauta intenta colar Franco per llebre
Entre Moa i Girauta venen a explicar que la jornada electoral del febrer de 1936 va ser l’episodi que va activar els feixistes, ja que el Front Nacional –afirma Girauta- es va empoderar de les institucions abans de conèixer-se la victòria de manera oficial. Explica que ningú no va impedir-ho i més tard té un record per José Calvo Sotelo. Per Girauta, era evident que després d’això l’Estat acabés en el banc de sang en què es va transformar el país amb el cop revolucionari de Franco.
La defensa de Pío Moa, un historiador ultra que defensa corrents marginals simpàtics amb el franquisme en mitjans que donen veu a plantejaments anitodemocràtics
Girauta s’intenta cobrir les espatlles, conscient que la figura de Pío Moa només està ben valorada –com a historiador- en cercles més aviat de caire franquista, i inclou una defensa del personatge: “A Pío Moa no le perdonan que haya arrebatado la verdad terrible de sus propios archivos y la haya mostrado al mundo, no le perdonan los historiadores estabulados la denuncia de sus falacias ni mucho menos la caída de su reputación […]Ya no es posible pensar o enseñar la Guerra Civil sin pasar por él. Las facultades de Historia lo eludirán y sólo conseguirán desprestigiarse. Los Preston y los Tusell también creen, de forma infantil, que ignorándolo va a desaparecer.”.