Rajoy i Sánchez a l’espera del que faci la CUP
El president espanyol en funcions i el cap de l’oposició no tenen cap pressa per pactar un govern
La reunió d’avui entre Pedro Sánchez i Mariano Rajoy ha estat ràpida i tensa. A priori, la distància entre tots dos líders és gran, però el PP ja està disposat a cedir en algunes qüestions, i el PSOE sap que li serà gairebé impossible formar i sostenir un govern progressista. La única solució, esperar la CUP; per tant, no calia parlar res, de moment.
Espanya té temps per pensar
Segons la legislació espanyola, és el rei qui ha de cridar a la conformació del nou govern després de la constitució del nou Congrés. A diferència de Catalunya on el president té un termini màxim de dos mesos per a ser investit, el rei pot prendre’s el temps que necessiti convenient per convocar el debat d’investidura. És per això que els dos principals partits de govern a Espanya tenen temps per decidir si volen explorar diverses possibilitats de pacte de legislatura abans de fer volar pels aires aquesta legislatura.
A l’espera del que faci la CUP
Malgrat la distància entre uns i altres, i la pressió de Susana Díaz que a partir d’ara farà campanya pel seu compte si Pedro Sánchez no mostra la suficient autoritat a nivell intern, la legislatura resta pendent dels acords a nivell de Catalunya, on aquesta sí que té un termini d’entesa límit: el 10 de gener. Si la CUP accepta finalment el pacte que li ofereix Junts pel Sí, l’entesa serà més fàcil entre els dos partits grans de l’Estat espanyol, ja que Pedro Sánchez ha donat un cop de porta al referèndum que proposa Pablo Iglesias, i Esquerra Republicana no està gens disposada a tornar a entrar al joc dels possibles i les promeses a canvi de la governabilitat espanyola.
El paper del PSC, una vergonya nacional
Ningú no se’n recorda, però va ser Pere Navarro qui va obrir la via federalista, demanant una consulta pactada i acordada amb l’Estat, tot desenterrant la via Maragall que ells mateixos van matar. En aquell moment, deien que l’únic que feia falta era convèncer el PSOE i esperar a que guanyés les eleccions. No només no han aconseguit això, sinó que el propi PSC se n’ha desdit i ara ja ni tant sols reclama una consulta. Sota el lideratge de Miquel Iceta, el partit socialista ha tornat a amarrar a la riba del socialisme espanyol més tronat.