Societat Última actualització Dimecres, 2 de maig de 2007 11:00 h

Descobert a la Vall d'Hebron un nou mecanisme molecular que explicaria la mort de les neurones en el Parkinson

Ja s'estan provant en animals d'experimentació possibles substàncies que puguin inhibir aquest procés a nivell farmacològic

Un grup d'investigadors de la Unitat de Recerca en malalties neurodegeneratives de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona publica els resultats d'un estudi que estableix un mecanisme molecular que explicaria la mort de les neurones productores de dopamina en la malaltia de Parkinson. Aquesta descoberta obre una porta a possibles dianes terapèutiques per desenvolupar un tractament neuroprotector per a aquesta malaltia, que, a dia d'avui, només té tractament pal·liatiu.

L'equip dirigit pel doctor Miquel Vila, cap d'aquesta Unitat de Recerca i Professor d'Investigació d'ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), és l'autor de diversos estudis que prèviament han anat aportant i demostrant hipòtesis sobre els mecanismes de mort d'aquestes neurones, i que dóna lloc als trastorns motors característics de la malaltia. En aquesta ocasió, l'equip de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, conjuntament amb la Universitat de Columbia de Nova York (d'on Miquel Vila és també professor associat) i altres centres de recerca d'Alemanya i Austràlia han demostrat el paper fonamental de la proteïna BIM i han confirmat el mecanisme mitjançant el qual una altra proteïna –BAX- s'activa i indueix la destrucció d'aquestes neurones.

La malaltia de Parkinson i la mort neuronal

La malaltia de Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent, després de la demència d'Alzheimer, i es caracteritza per una pèrdua progressiva de les neurones localitzades en el mesencèfal cerebral i que produeixen dopamina. Aquesta mort neuronal condueix a una pèrdua de dopamina en el sistema nerviós central que es tradueix en la simptomatologia motora típica de la malaltia de Parkinson (rigidesa, tremolor, lentitud en els moviments i manca d'expressivitat, anomalies en la posició, entre d'altres). A mesura que la malaltia avança hi ha un empitjorament progressiu dels símptomes i els pacients tenen dificultats per caminar (amb el risc de patir múltiples caigudes que poden contribuir a serioses complicacions), parlar o realitzar altres activitats, que condueixen a la incapacitat del malalt.

Des dels anys seixanta, el tractament més eficaç per a aquesta malaltia és la levodopa, un tractament pal·liatiu que supleix la manca de dopamina endògena o pròpia. Aquest tractament, però, no atura la mort progressiva de les neurones dopaminèrgiques i, per tant, el tractament va perdent eficàcia amb el temps, a més de donar lloc a importants efectes adversos. Així, doncs, la malaltia de Parkinson no té actualment un tractament curatiu, és a dir, que eviti la mort neuronal.

A Catalunya hi ha unes 16.000 persones afectades de Parkinson. Els símptomes típics acostumen a començar entre els 50 i 65 anys i afecta tots dos sexes. El nombre més gran de casos es troba entre els 70 i 80 anys. Pateix la malaltia una de cada 100 persones entre la gent de més de 65 anys. Per tant, la freqüència de la malaltia és de 1.100 casos cada 100.000 habitant entre els majors de 65 anys. Es preveu que en els pròxims anys el nombre de pacients afectats per aquesta malaltia augmenti en paral·lel al progressiu envelliment de la població.

Coneixements sobre el Parkinson fins avui

Des de fa temps es coneix que els malalts de Parkinson presenten un defecte en el funcionament de les mitocòndries, una part de la cèl·lula fonamental per a l'obtenció de l'energia cel·lular. En aquest estudi, i en estudis anteriors del mateix grup de l'Institut de Recerca, s'ha demostrat que aquest defecte mitocondrial associat a la malaltia de Parkinson condueix a la autodestrucció de les neurones dopaminèrgiques, a través de l'activació d'un mecanisme anomenat 'mort cel·lular programada'. A més, els investigadors han identificat les principals molècules responsables d'aquesta mort neuronal i han vist que la inactivació d'aquestes molècules per manipulació genètica permet evitar la mort neuronal en models experimentals de malaltia de Parkinson en ratolins.

Els resultats de l'estudi, una descoberta que obre moltes portes

La mort neuronal per 'mort cel·lular programada' requereix l'alliberament anormal fora de la mitocòndria de molècules que normalment estan al seu interior. El grup de l'Institut de Recerca ha observat que el defecte mitocondrial associat a la malaltia de Parkinson (bloqueig del complexe I de la cadena respiratòria mitocondrial) facilita l'alliberament d'aquests factors mitocondrials per part de la proteïna BAX, i fa que aquestes neurones dopaminèrgiques siguin més susceptibles a la mort neuronal. En aquest estudi, el grup ha demostrat el mecanisme clau responsable de l'activació de BAX i, per tant, de la mort neuronal, en un model experimental de malaltia de Parkinson en ratolins.

Aquest mecanisme implica el transport de la proteina BAX a l'interior de la mitocòndria mitjançant l'ajuda d'una altra proteïna, anomenada BIM. Els investigadors han observat que bloquejant aquest procés, mitjançant la manipulació genètica d'aquests animals, permet evitar completament la mort de les neurones dopaminèrgiques en aquest model experimental de malaltia de Parkinson.

Aquest estudi obre les portes al desenvolupament de possibles tractaments neuroprotectors (que evitin la mort de les neurones) per a la malaltia de Parkinson, basats en la inhibició farmacològica d'aquest mecanisme. En aquest sentit, el grup de l'Institut de Recerca ja està provant en animals d'experimentació possibles substàncies que puguin inhibir aquest procés a nivell farmacològic. Per poder aplicar de manera eficaç possibles tractaments neuroprotectors als pacients, s'ha d'avançar també en el desenvolupament de marcadors de detecció precoç de la malaltia de Parkinson ja que, actualment, en el moment del diagnòstic clínic, el pacient ja ha perdut al voltant d'un 60% de les neurones (la neuroprotecció podria aturar la mort de les neurones restants però no la regeneració/substitució de neurones ja destruïdes). Així doncs, com més aviat es pugui detectar la malaltia, més neurones es podrien protegir i més eficaç seria un possible tractament neuroprotector.