El 2015, l'any de l'oportunitat... aprofitada o perduda? ! directe!cat

Política

Última actualització Dijous, 31 de desembre de 2015 05:00 h

El 2015, l'any de l'oportunitat... aprofitada o perduda?

Resum dels últims dotze mesos amb 27 conceptes, un per cada lletra de l’alfabet

( 5 vots )

Carregant

Guifré Jordan @enGuifre. - Amb l'últim sospir de l'any a la vista, els dotze mesos de 2015 es poden resumir de moltes maneres en matèria de política catalana i de procés, però un repàs de l’any amb un concepte per cada lletra de l’alfabet és una síntesi prou ràpida com per parlar de les tres eleccions d’aquests dotze mesos, els fenòmens de la CUP, Colau, Forcades, Ciudadanos o Podemos, i episodis que ja semblaven oblidats com les llistes fantasma o la multitud de tweets anticatalans arran de l’accident de German Wings el març. En el terreny independentista havia de ser una oportunitat, però s'ha aprofitat o s'ha perdut?

Comparteix

URL curta

Etiquetes

2015, anna gabriel, junqueras, pr, procés, prusés, romeva2015

A – Assemblea: L’Assemblea Nacional Catalana va ajudar a articular Junts pel Sí enguany, però ha mantingut un paper molt discret en les negociacions per formar govern després del 27S. En canvi, l’assemblea de la CUP ha estat la gran protagonista en les últimes setmanes de l’any. Havia de decidir sobre la investidura d’un president independentista, però va ser estèril ja que partidaris i detractors de Mas van empatar de manera increïble a 1.515 vots.

B – Barcelona – Düsseldorf: El malaurat accident del vol 4U9525 de la companyia German Wings va desfermar una onada impressionant d’odi i mals auguris pels catalans de Twitter, que va donar la volta al món. Va ser tan clamorós que fins i tot el ministeri de l’Interior va decidir investigar-ne els autors.

C – Colau: La figura política de l’any, Ada Colau, va evitar una majoria independentista a l’Ajuntament de Barcelona el maig, i ha arrossegat una gran massa de gent amb la seva ambigüitat en el terreny nacional. El sis primers mesos de govern han aixecat alguns dubtes.

Ç – Març: El mes de març de 2015 va estar sobre la taula als primers compassos de l'any com a data per les plebiscitàries. Al final van ser al desembre, i el 2015 s'acomiada amb noves especulacions d'eleccions el març de 2016. El cercle es tancaria i es confirmaria que l'independentisme ha perdut un any sencer.

D – Desconnexió: El clímax del full de ruta independentista d’ara en endavant hauria de ser la desconnexió, el moment en què Catalunya ja no faci cas de la legalitat espanyola perquè n’ha generat una de nova.

E – El ‘Prusés’: L’expressió de moda amb què els unionistes volen ridiculitzar el moviment independentista ha tingut fortuna. No obstant, els espanyolistes ‘cool’ han patit enguany, ja que el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, va dimitir arran d’un escàndol d’amenaces via Facebook. Al seu torn, Ciudadanos va cruspir-se la meitat de l’espai unionista al Parlament el 27S amb Arrimadas al capdavant, però el president de la formació, Albert Rivera, veia frustrat el seu assalt a la política espanyola aconseguint només 40 diputats el 20D.

F – Full de ruta: Les negociacions per pactar un full de ruta conjunt van ocupar els primers mesos de 2015. El camí unitari va arribar a un preacord el 30 de març, però hi faltava la CUP, que es va sentir ignorada en les converses. Uns mesos més tard, es desentenien de la llista unitària i no compartien ni full de ruta al programa. Les tèrboles negociacions JxSí-CUP vénen de lluny.

G – Gabriel: Anna Gabriel ha estat el personatge dels últims mesos de l’any i substitueix David Fernàndez com a cara amb més personalitat de la CUP. Amb tot, mentre que la majoria de l’independentisme valorava positivament Fernàndez, Gabriel s’ha construït una fama d’intransigent i d’‘ala dura’ del partit.

H – Històric: És l’adjectiu més utilitzat de l’any per quarta ocasió seguida en matèria de procés. Enguany, 1.966.508 persones han votat diàfanament independència i el 9 de novembre, el Parlament de Catalunya declarava que començava el procés i que ja no faria cas del TC. A finals d’any, però, la resolució està a l’aire a l’espera del devenir de la nova legislatura.

I – Iglesias: Pablo Iglesias ha acabat l’any defensant un referèndum per a Catalunya, però durant el 2015 també l’ha negat per impossible legalment i també ha intentat atiar la confrontació entre catalans per raó d’origen, cosa que va contribuir al fracàs de la coalició que ell defensava el 27S.

J – Jordi Pujol: Enguany hem vist passar Jordi Pujol, el seu "diuen, diuen, diuen", la seva dona i els set fills per la famosa comissió contra el frau, amb tres resultats clars: la popularitat del president de la comissió, David Fernàndez, va pujar com l’escuma; els Pujol no van treure l’entrellat de res però hi ha massa capítols foscos; i la trama de l’expresident ja s’ha esgotat i no penalitza l’independentisme. La gallina dels ous d’or unionista ja està esgotada.

K – Kosovo: La DUI ha sobrevolat el procés durant tot l’any, tot i que molts sectors de Convergència i Esquerra han volgut apartar-se del terme ‘unilateral’ per evitar reticències europees. Amb tot, l’unionisme ha continuat insistint que Catalunya és com Kosovo.

L – Llistes fantasma: Les eleccions municipals van protagonitzar un dels capítols més vergonyós de l’any en política: els candidats fantasma que omplien candidatures locals sense saber ni on eren els pobles pels que es presentaven. Una pràctica sobretot de PSC i PP amb què van rebre un plus de subvencions de les arques públiques.

M – Mandat democràtic: És l’expressió amb què els independentistes defensen que han de fer el possible per arribar a un estat propi perquè el poble així ho ha ordenat. I és que el 48% dels electors van triar independència el 27S, mentre que el 39% van decantar-se per l’unionisme. La resta de votants van preferir no ‘jugar’ a les plebiscitàries.

N – Nervis: És la millor paraula per descriure l’estat d’ànim del sobiranisme durant tot l’any, però també de l’Estat. Durant el primer semestre van respirar molt tranquils, però només unes setmanes després que es confirmés l’entesa CDC-ERC en Junts pel Sí, organitzaven batudes a la seu convergent i a casa de Jordi Pujol. Això sí, trucant la premsa abans. La resolució del 9N també va fer anar de corcoll tots els mecanismes estatals.

O – Oriol Junqueras: Un dels personatges de l’any. Començava el gener en les hores més baixes com a president després de l’embolic negociador per les plebiscitàries, però ha anat de menys a més fins a ser un actor clau i passar la mà per la cara a CDC (sota el nom de Democràcia i Llibertat) en les espanyoles. A més, va concedir a Artur Mas l’oportunitat de ser presidenciable en detriment seu per facilitar Junts pel Sí. Tot, però, continua a l'aire.

P – Pressupostos: Els pressupostos que s’havien d’aprovar eren la data límit perquè el gener d’enguany Mas i Junqueras es posessin d’acord per les plebiscitàries. Al final ho van fer, amb la sort de tenir aquest ‘deadline’ perquè les negociacions s’estaven allargant i l’ànim dels sobiranistes estava caient en picat.

Q – QWERTY: És el nom còmic amb què les xarxes parlaven de Catalunya Sí que es Pot, la confluència Podemos+ICV per les eleccions 27S, encapçalada per Lluís Franco Rabell, Gemma Lienas i Joan Coscubiela.

R – Romeva: Raül Romeva va ser la figura triada per encapçalar una coalició independentista Junts pel Sí per les eleccions plebiscitàries, després que trenqués el carnet d’ICV el 2 de març. El personatge va assolir gran popularitat i està cridat a ser una de les cares visibles del futur govern independentista de transició, però l’any acaba amb la seva figura també a l’aire.

S – Susana Díaz: El resultat de les eleccions espanyoles donava l’opció matemàtica d’un pacte de govern PSOE-Podemos amb el suport extern del sobiranisme català i basc amb la condició de referèndums vinculants, però ella ja s’ha encarregat de tancar la porta. A més, durant la campanya de les catalanes, com Iglesias, va intentar confrontar catalans per raó d’origen.

T – Teresa Forcades: la mediàtica monja va deixar el monestir benedictí on es trobava de manera temporal el 15 de juny amb la voluntat de ser candidata a la presidència de la Generalitat. Podemos i ICV la van ignorar, i al final la seva organització, Procés Constituent, va rebutjar participar a CSQEP. Sor Lucía Caram ha estat l’altre personatge religiós de l’any, ja que es va endur el guardó de Català de l’Any.

U – Unió: UDC, el partit de Duran i Lleida, va trencar amb CDC el juny després d’una consulta interna amb una pregunta que va evitar la paraula independència. Tres mesos després, Unió firmava un ‘rosco’ en les primeres eleccions en solitari, que vindria acompanyat d’un altre el 20D.

V – Vidal: El jutge Santiago Vidal presentava a finals de gener un esborrany de Constitució Catalana. Un mes després, la justícia espanyola el feia màrtir suspenent-lo del càrrec de magistrat durant tres anys. Mesos després, va encapçalar la llista d’ERC al Senat i va sortir escollit.

W – Wert: El juny de 2015, Mariano Rajoy va cessar José Ignacio Wert com a ministre d’Educació i Catalunya tancava així l’etapa de lluita contra un dels ministres més cruels amb la llengua catalana. No obstant, ell no se’n va anar a la cua del INEM, sinó al centre de París amb tots els luxes.

X – Xiulada: La xiulada a l’himne espanyol durant la final de la Copa del Rei de futbol el 30 de maig va deixar la imatge de Mas somrient i va provocar a partir d’aquella mateixa nit reaccions de la Comissió Antiviolència de l’Estat. El Barça, l’Athletic de Bilbao i un grapat d’entitats catalanes estan a l’espera d’una possible sanció econòmica. A més, la UEFA va fer pagar al Barça 30.000 euros perquè a la final de la Champions una setmana més tard es van veure estelades. La diplomàcia espanyola podria estar darrere.

Y – Y la europea?: La frase més famosa de l’any va ser una reacció espontània de Mariano Rajoy quan un periodista li va explicar que la ciutadania catalana no podria perdre la nacionalitat espanyola en cas d’independència. La resposta: "Y la europea?"

Z – Zugzwang: La multitud de literatura sobre la independència i el procés continua. Entre ells, aquest any ha vist la llum el llibre Zugzwang. El Dietari del Procés, l’única obra que repassa dia a dia el que ha donat de si el camí cap a la independència des del primer acord Mas-Junqueras. Un llibre editat pel directe!cat.