Puigdemont: la Generalitat gestiona millor les infraestructures que el govern espanyol
El president ha donat la benvinguda a Lleida al primer dels dos trens nous per a la línia de la Pobla que començaran a circular a la primavera
ACN Lleida .- El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet aquest dissabte la primera visita oficial a Lleida per donar la benvinguda al primer dels dos trens nous que circularan per la línia de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) a partir d'aquesta primavera. Amb l'arribada dels nous trens Ferrocarrils de la Generalitat substituirà Renfe com a operadora de la línia, que ja és propietat del Govern. Per tant, la gestió es farà íntegrament des de Catalunya. Puigdemont ha aprofitat per treure pit de la gestió que fa la Generalitat de les infraestructures de mobilitat respecte d'aquelles que depenen del Govern espanyol. "Gestionem millor i és un fet comprobable", ha dit, i ha afegit que és "una diferència objectiva i no ideològica". El president també s'ha referit a la línia de la Pobla com una "estructura d'estat que millora la vida de la gent" i que té clar que "les infraestructures o ens les fem o no ens les faran".
El primer tren que ha arribat des de Suïssa, on s'ha fabricat, s'ha descarregat a l'estació de Vilanoveta de Lleida i començarà a funcionar ara en període de proves. D'aquí unes setmanes arribarà la segona unitat i a la primavera començaran a circular. Es recuperaran les tres freqüències diàries entre Lleida i la Pobla, retallades a només una des del 2012, i també hi haurà parades a demanda en set estacions. A més, les emissions contaminants es reduiran un 60%.
El president ha subratllat que en l'eix de l'acció de Govern se situa “la millora de la qualitat de vida, del benestar i dels serveis públics” i ha advertit que “per això fem el que fem”. Pel president, quan es parla d'estructures d'estat vol dir "un servei exemplar de trens en les formes i en el fons", és a dir, "en la manera com són les unitats que presten el servei al ciutadà i, sobretot, en la forma de governar aquestes infraestructures. I ha citat a Joan Fuster per recordar que en el cas de les infraestructures "al nostre país o les fem, o no ens les faran".
"Gestionem millor, és un fet comprobable i comparable; la gestió de la mobilitat -sobretot de la més essencial per a la vertebració d'un país com és la de proximitat, la que relliga territoris- la fem millor i ens n'hem de sentir orgullosos, sobretot si ho comparem amb com es gestionen altres zones del territori que tenen exigències de mobilitat molt gran, que per desgràcia no estan a les nostres mans i que tenen problemes; és una diferència objectiva i no ideològica que nosaltres gestionem millor", ha argumentat el president. I ha acabat el seu parlament assegurant que "nosaltres posem trens a la via, no perquè xoquin sinó perquè vagin lluny, perquè portin persones i contribueixin a la riquesa social, humana, econòmica i cultural d'aquest enorme, divers i fantàstic país que és Catalunya".
El comboi ha arribat en un transport especial per carretera des de Suïssa, on Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) l'ha comprat a l'empresa especialitzada Stadler, i s'espera que la segona unitat arribi en les pròximes setmanes. La posada en marxa dels nous trens triplicarà les freqüències actuals (es recuperaran els tres viatges diaris entre Lleida i la Pobla i 10 entre Lleida i Balaguer) i, segons la Generalitat, permetrà també guanyar velocitat comercial i comoditat per als passatgers. Les freqüències es van reduir el 2012 per estalviar un milió d'euros anuals i retallar el dèficit. En concret, es va deixar només un servei d'anada i tornada per tot el recorregut fins a la Pobla i quatre entre Lleida i Balaguer. Abans n'hi havia tres per a tot el recorregut i vuit fins a Balaguer. En aquests moments, Ferrocarrils de la Generalitat és qui gestiona la línia, propietat de la Generalitat, però els combois que hi circulen són llogats a Renfe. Quan entrin en servei els nous trens FGC assumirà també la tasques operatives.
El nou Govern ha volgut donar a l'acte una rellevància especial ja que, a banda del president Puigdemont, també hi han assistit els consellers de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el seu predecessor i actual titular de Cultura, Santi Vila. També hi eren el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré; l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el de la Pobla de Segur, Lluís Bellera, entre altres personalitats.
Els trens han costat 9,4 milions d'euros i s'han fabricat durant dos anys expressament adaptats a les característiques d'aquesta línia: d'ample ibèric i de tracció dièsel, ja que no està electrificada. De fet, l'encàrrec a l'empresa suïssa es va fer perquè la Generalitat considerava massa cara la gestió de la línia que fa la companyia Renfe, l'única que disposa de combois d'amplada ibèrica.
Els nous combois fan aproximadament 50 metres de llarg i tenen capacitat per a 201 passatgers cada un, la meitat (104) asseguts. Entre d'altres característiques, compten amb plataformes d'accés fàcil, estan climatitzats, gaudeixen de cobertura WIFI i tenen espais oberts i amplis on poden transportar-se, fins i tot, bicicletes.
La línia Lleida-La Pobla de Segur inclou tant el servei de tren entre aquestes dues poblacions com el servei turístic del Tren dels Llacs. Després del traspàs de la línia, l'any 2005, Adif es va ocupar de la regulació del trànsit, l'atenció al client i la venda de bitllets a l'estació de Balaguer i Renfe Operadora de l'operació de la línia. El mes de gener de 2015, FGC va assumir les tasques de manteniment de les infraestructures i quan entrin en servei els nous trens, que està previst que comencin el servei comercial la primavera d'enguany, assumirà també la tasques operatives.
Reducció del temps de trajecte
També està previst que la nova línia tingui parades 'facultatives', és a dir, prèvia demanda, en 7 estacions per poder quadrar i millorar els horaris. Són les estacions que tenen menys usuaris i els combois només s'aturaran si algun viatger ho demana prèviament prement el botó corresponent. De fet, aquest canvi sumat a l'increment de la velocitat comercial permetrà reduir els temps dels trajectes. En concret, de Lleida a Balaguer es passarà de 29 a 24 minuts, de Balaguer a la Pobla de 81 a 69 minuts i de Lleida a la Pobla de 110 a 93 minuts.
Concretament pel que fa a les freqüències, entre Lleida i la Pobla es passarà d'un servei diari a 3 els dies feiners i diumenges i 2 els dissabtes. Entre Lleida i Balaguer es passarà de quatre serveis diaris els feiners a 10, i de tres els caps de setmana a 9 els dissabtes i diumenges direcció Balaguer i 10 els diumenges direcció Lleida.
Després d'explicar totes aquestes millores, el conseller de Territori, Josep Rull, ha destacat que "un element clau és fer que aquesta sigui una línia realment útil per a la gent" sobretot amb horaris que vagin bé per a persones que s'hagis de desplaçar entre Lleida i Balaguer per motius laborals i així "dotar de contingut el concepte de rodalies de Lleida". També ha afegit que "fem un exercici d'eficiència" perquè es posa en marxa un "mecanisme de gestió modern, intel·ligent i competitiu".
Intervencions dels alcaldes
També han intervingut en els parlaments els alcaldes de les dues localitats als extrems de la línia, el de Lleida i el de la Pobla de Segur. El paer en cap, Àngel Ros, ha destacat el ferrocarril com un dels símbols de la ciutat, on va arribar el 1870 i va tenir un paper determinant per transformar el model econòmic i situar Lleida com un nus de comunicacions clau. També s'ha referit a la importància de la línia de la Pobla per les comunicacions amb el Pallars i també com a símbol del "turisme cultural, gastronòmic i coneixedor del territori" que Lleida aspira a liderar.
Més enllà d'això, Ros també ha recordat que fa anys que la Paeria reclama a Adif que li transfereixi l'espai del polígon del Segre on precisament aquest dissabte s'ha descarregat el nou tren (els tallers i l'estació de Vilanoveta) per tirar endavant el projecte d'un museu del Ferrocarril i un espai per desenvolupar una indústria al voltant de la reparació de material ferroviari i de formació en aquest àmbit. L'alcalde ha recordat que la Fira de turisme i modelisme ferroviari ja situa Lleida com un referent europeu d'aquest sector.
Per la seva banda, l'alcalde de la Pobla de Segur, Lluís Bellera, ha demanat que continuï havent freqüències i connexions de transport amb el Pirineu.