Política Última actualització Dimecres, 23 de juny de 2010 05:00 h

Ausàs defensa que la Llei de consultes encaixa 'escrupolosament en l'ordenament jurídic'

El govern espanyol es planteja recórrer-la al Tribunal Constitucional

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha assegurat que una de les característiques de la Llei de consultes populars és la seva 'pulcritud competencial' i el seu 'rigorós i escrupolós encaix' en l'ordenament jurídic actual. Ausàs ho ha dit després que es donés a conèixer que el govern espanyol ha expressat al Govern de la Generalitat 'discrepàncies competencials' sobre la Llei de consultes. L'executiu ha iniciat el procés negociador, que té un termini de sis mesos, per tal de resoldre el conflicte. Si aquesta negociació no donés fruit, el govern espanyol es plantejaria recórrer la Llei al Tribunal Constitucional espanyol (TC), cosa que suposaria la suspensió cautelar de la Llei. El conseller ha recordat que 'el Consell de Garanties Estatutàries ja es va posicionar amb claredat sobre la legitimitat constitucional de la llei per regular els referèndums a Catalunya'.

El Govern ha acordat encarregar l'inici de negociacions per resoldre les discrepàncies competencials suscitades en relació amb els articles de l'1 al 30 i del 43 al 45 de la Llei de consultes populars per via de referèndum. Ara s'ha obert el període de sis mesos de consulta per intentar acostar posicions entre les dues parts. Si es mantenen les discrepàncies una o altra part podran acudir al Tribunal Constitucional per formular el corresponent recurs. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha manifestat que les discrepàncies es basen en què 'la capacitat de convocar referèndums se la reservaria l'Estat com una competència exclusiva i interpreta que la llei entra en un terreny, quan parla de consultes populars, que podria tocar el principi de la convocatòria de referèndums'.

En un comunicat del Departament de Governació, Ausàs ha ressaltat que 'el Consell de Garanties entén que el referèndum té una dimensió institucional i que la seva regulació entra dins de la potestat d'autoorganització de les comunitats autònomes'.

El Departament encapçalat per Ausàs ha destacat que 'la promoció de consultes populars, per part de la Generalitat i els ajuntaments en el marc de les seves competències, és un dels drets polítics de la ciutadania de Catalunya, tal i com estableix l'Estatut a l'article 29'. 'Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de participar de forma directa en els afers públics', ha afegit,

Així mateix, ha indicat que 'les consultes populars són, al mateix temps, una de les competències incloses en el Títol IV de l'Estatut, que especifica en l'article 122 que correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, de qualsevol instrument de consulta popular'.

---

Notícies relacionades