Política Última actualització Dimecres, 20 de gener de 2016 14:45 h

Josep Ramón Bosch busca una argúcia legal per no donar la cara

L'expresident de SCC es nega a declarar perquè considera que ha prescrit el delicte d'amenaces del qual se l'acusa. DRETS assegura que "els escrits van ser vigents fins el moment de la querella".

L'expresident de Societat Civil Catalana (SCC) Josep Ramon Bosch s'ha negat a declarar aquest dimecres davant del jutjat d'instrucció número 3 de Manresa per un delicte d'amenaces. El conegut actor Toni Albà, representat per l'associació de juristes Drets, va presentar una querella contra Bosch per haver presumptament amenaçat i injuriat diverses personalitats catalanes a través d'un perfil de Facebook fals que tenia el nom de 'Fèlix de Sant Serní de Tavernoles'. Segons informa l’ACN, Bosch s'ha acollit al dret a no declarar, ja que la seva defensa ha presentat un escrit on argumenta que el delicte hauria prescrit perquè els suposats escrits s'haurien penjat a la xarxa social quinze mesos abans de la presentació de la querella. 

Un cas que hauria fet dimitir Bosch

L'expresident de SCC està imputat per haver presumptament insultat i amenaçat diverses personalitats a través d'un perfil fals de Facebook. L'associació de juristes Drets, en representació a l'actor Toni Albà, va interposar el passat 16 de setembre de 2015 una querella contra Bosch perquè a través d'un perfil amb el nom de 'Fèlix de Sant Serní de Tavernoles' hauria publicat missatges presumptament injuriosos contra diverses persones com Toni Albà, Pilar Rahola, Santi Vidal, Artur Mas o David Fernàndez, entre d'altres. Josep Ramon Bosch va dimitir del seu càrrec de president de SCC una setmana després que el jutjat d'instrucció número 3 de Manresa obrís diligències prèvies contra ell arran de la querella per injúries i amenaces. Bosch, però, va enviar un comunicat on anunciava la seva dimissió per raons "d'índole personal i professional".

Argúcia legal per no donar la cara

A la sortida dels jutjats, l'advocat de Bosch, Josep Maria Fuster-Fabra, ha explicat que el seu client s'ha acollit al dret a no declarar perquè "hem presentat un escrit argumentant que el delicte hauria prescrit". Segons Fuster-Fabra, la querella contra Bosch es va presentar el mes de setembre de 2015, mentre que els suposats missatges s'haurien penjat al Facebook el mes de juny de 2014, 15 mesos abans. Segons l'advocat, els delictes d'injúries prescriuen al cap d'un any.
De la seva banda, el president de l'associació Drets, Sergi Blázquez, creu que en aquest cas no hauria prescrit el delicte, ja que "tant els escrits d'amenaces com els d'injúries van estar penjats a la pàgina de Facebook fins el dia posterior a la presentació de la querella", el 16 de setembre de 2015. Per tant, ha dit Blázquez, "els escrits van ser vigents fins el moment de la querella".

Bosch no ha volgut aclarir l’origen de la pàgina

Ni Bosch ni el seu advocat han volgut aclarir l'origen de la pàgina de Facebook. Fuster-Fabra, però, ha manifestat que el fet de demanar la prescripció del delicte "no vol dir que s'admeti o es deixi d'admetre el perfil de Facebook".

Bosch era l’autor, segons certifica una empresa digital

Blázquez ha detallat que el seu client, Toni Albà, "es va sentir amenaçat perquè es va publicar la seva adreça i li van dir que li anirien a fer una visita". "En el context sociopolític que es vivia, Albà va tenir temença per la seva seguretat i, per això, va interposar la querella", ha relatat Blázquez. Tot i que el conegut actor va ser l'únic que va interposar la querella, el president de Drets ha explicat que "hi ha un conjunt de personalitats públiques que s'han definit a favor del dret a decidir que han estat amenaçades i injuriades". Tot i que la pàgina falsa de Facebook es va tancar un dia després de la presentació de la querella, Blázquez ha explicat que l'associació té captures de pantalla i certificats d'una empresa digital que "acrediten que els missatges eren vigents i que l'autor de la pàgina era Josep Ramon Bosch".

Catalanofòbia en estat pur

El president de Drets ha apuntat que l'associació vol denunciar que "hi ha un atac contra persones que es manifesten públicament en relació a una opció política o el sentiment nacional". Per Blázquez, aquest procediment "és un clar exemple que descriu la catalanofòbia" i considera que "aquests insults i amenaces s'han d'acabar i tenir una resposta per part de la judicatura".