La Unió Europea proclama la seva Carta de Drets Fonamentals
Només no serà vinculant a Polònia i Gran Bretanya
La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea ja és una realitat. Els presidents del Parlament Europeu, de la Comissió i del Consell, Hans-Gert Pöttering, José Manuel Durao Barroso i José Sócrates, han signat aquest dimecres el primer document jurídicament vinculant que recull tots els drets civils, polítics, econòmics i socials dels europeus. Barroso ha celebrat que la proclamació de la Carta 'reforça la naturalesa democràtica del projecte' europeu i 'els drets dels ciutadans en àmbits tan crucials com la dignitat humana, les llibertats fonamentals, la igualtat, la solidaritat, la ciutadania i la justícia'. Només Polònia i la Gran Bretanya no han acceptat que la Carta sigui jurídicament vinculant en els seus estats.
Els caps d'estat i de govern dels 27 firmaran, aquest dijous a Lisboa, el nou Tractat de la Unió Europea, que dóna a la Carta el mateix caràcter jurídic vinculant que té, per exemple, la Convenció europea dels drets de l'home. En l'acte de proclamació de la Carta d'aquest dimecres, els eurodiputats del grup de l'Esquerra Unitària Europea i alguns europarlamentaris d'extremadreta –del Front Nacional Francès i del Partit per la Independència del Regne Unit, entre d'altres– han interromput els discursos de Pöttering, Barroso i Sócrates cridant i mostrant cartells i samarretes reclamant que el Tractat se sotmeti a referèndum, com la fallida Constitució Europea que substitueix. Pöttering ha arribat a demanar als uixers que els fessin fora de l'hemicicle.La Carta, ha afirmat el president de l'eurocambra, 'demostra que al crear la UE hem tret la lliçó més important de la nostra històrica, el respecte a la dignitat dels humans i la defensa de la llibertat, la pau, la democràcia i l'estat de dret'. Sócrates, president de torn de la UE i primer ministre de Portugal, ha explicat que la proclamació de la Carta és 'segurament la cerimònia més important' de tota la seva 'carrera política'.
Dignitat, llibertat, solidaritat, igualtat, ciutadania i justícia són els sis capítols en què es divideix la Carta, redactada fa set anys, el 2000, per una comissió de representants dels governs i de l'eurocambra a partir dels convenis internacionals ja existents i de les pròpies constitucions dels estats membres. Així, recull drets fonamentals ja consolidats a nivell internacional com les llibertats d'expressió, reunió i pensament, la prohibició de la discriminació i la tortura i la protecció de la vida i la dignitat. Però també n'incorpora alguns de nous, com el dret a la protecció de dades o la bioètica. La Carta queda fora del Tractat de Lisboa que s'aprovarà aquest dijous, mentre que la Constitució Europea del 2004, invalidada pel 'no' de França i Holanda en referèndum, la recollia íntegrament. No obstant, el nou Tractat li dóna, en el seu article 6, un caràcter jurídicament vinculant a tota la UE, exceptuant Polònia i la Gran Bretanya.







