La bèstia negra del blaverisme i el gonellisme s’activa: Òmnium, OCB i ACPV tornen a posar en marxa la Federació Llull
Les tres entitats es van reunir divendres passat per avaluar l’actual marc polític i impulsar noves accions conjuntes
Els representants d’Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià coincideixen en assenyalar que és un moment cabdal per a potenciar l'activitat conjunta, i visualitzar un espai cívic de col·laboració, diàleg i coordinació, a favor de la llengua i la cultura.
Les tres entitats que conformen la Federació Llull, allò que apropa més Catalunya, el País Valencià i les Illes al concepte de Països Catalans almenys en el pla cultural, han posat fil a l’agulla per començar a teixir complicitats en aquesta etapa de pau que s’obre per la cultura i la llengua catalana gràcies als nous marcs governamentals sobretot del País Valencià i les Illes Balears.
Les entitats treballaran conjuntament en la commemoració del 700è aniversari de la mort de Ramon Llull, la coordinació en matèria d’un espai comunicatiu català, i també els treballs en diversos projectes regulars com ara la Flamadel Canigó, els premis escolars Sambori i Pissiganya o bé la promoció del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. I a nivell internacional, la Federació Llull ha decidit formalitzar el seu ingrés a l'ELEN (Equality Language European Network).
L'Assemblea ha escollit Joan Francesc Mira (ACPV) com a nou president de la Federació Llull. Jordi Cuixart (Òmnium) en serà el vicepresident i Jaume Mateu (OCB) serà el secretari i tresorer de l'entitat. La Junta també la composen Ferran Suay i Toni Gisbert, en nom d'ACPV, Isidor Marí i Oriol Sagarra, en nom d'Òmnium, i i Marisa Cerdó i Marià Mayans en nom de l'OCB. Maria Nebot (ACPV), Marta Colomer i Roser Sebastià (Òmnium) també han participat de la reunió.
Els moviments que advoquen per un trencament de la unitat de la llengua entre els tres territoris de parla catalana no tindran aquesta vegada el recolzament de governs amics per promoure aquest secessionisme acientífic lingüístic, i de ben segur que no trigaran a alçar la veu amb acusacions de pancatalanisme, però la majoria democràtica i la raó científica aquesta vegada els ignoraran. L'espanyolisme recalcitrant i la corrupció endèmica que l'acompanya s'ha quedat aquesta vegada sense cobertura democràtica de les institucions.