Polèmica pel documental “Suñol. Un crit valent”
L’historiador Josep Cruanyes denuncia que no és veritat que l’actual junta del FCB sigui el primer a reivindicar Suñol i acusa els autors del documental de plagiar informació sense citar les fonts
10
CarregantEn un article al Punt del passat 2 de febrer, l’historiador i advocat Josep Cruanyes assenyala que el documental encarregat a Minoria Absoluta obvia que hi ha hagut importants iniciatives de la societat civil des de fa 20 anys per recuperar la figura de Suñol i que no és veritat que l’actual junta del FCB sigui el primer a reivindicar Suñol, com apunta el documental. A més, el documental, de molt bona qualitat en d’altres aspectes, atribueix la col·locació de la famosa placa a Guadarrama al FC Barcelona quan aquesta placa la van col·locar l’associació els Amics de Josep Suñol, tal com denuncià Cruanyes i el periodista Ricard Torquemada al programa ‘El Club de la Mitjanit de la nit’ de Catalunya Ràdio.
Medalles per la junta del Barça
Per altra banda, Cruanyes que en el seu article explica la tasca de molta gent per recuperar la memòria de Suñol i assenyala que “resulta poc ètic” basar un relat amb investigacions de persones sense citar la font original, en referència al llibre col·lectiu “Sunyol, l’altre president afusellat” editat el 1996, i que no se’n faci cap mena de reconeixement explícit al documental i conclou que: “No fos cas que recuperant una història, n’amaguéssim una altra”.
La feina de Sàpiens i Joan Laporta en l’oblit
També destaca la magnífica feina de la Revista Sàpiens que va fer “un èpic intent per trobar les despulles de Suñol a Guadarrama, amb el suport incondicional de la junta de Joan Laporta”, que no recull la cinta o que el 2003 l’associació AJS demanaven sense èxit que el FCB retirés les medalles concedides pel club a Franco.
Reproduïm l’article de Josep Cruanyes al Punt Avui el passat 2 de febrer
Ha costat quasi trenta mil dies, però finalment podem dir que el FC Barcelona s’apropa a fer justícia a la memòria de Josep Sunyol i Garriga, president del Barça assassinat pels franquistes el 1936. Ha celebrat un “Any Sunyol” (bé, de fet, un “Any Suñol”). Ha batejat la llotja del Nou Camp amb el seu nom. I acaba d’estrenar un documental encarregat a Minoria Absoluta amb el títol de “Suñol: un crit valent”.
El documental esmentat és esplèndid i cal felicitar-ne els autors, destacant-hi l’actor Pere Arquillué en el paper de Sunyol. En el 80è aniversari del seu assassinat, s’hauria d’emetre a TV3 -com segurament passarà- com a gran prova que el Barça és “més que un club”. Retrata perfectament Sunyol com a paradigma de la modernitat catalanista. Com a únic petit retret, el fet que l’espectador pugui pensar que ningú ha fet res per reivindicar Sunyol abans, tal com insinuen algunes intervencions i alguns diàlegs de la mateixa cinta en qüestió.
El cert és que hi ha hagut importants iniciatives per recuperar Sunyol de l’oblit en els darrers vint anys. Quasi totes elles protagonitzades per l’associació Els Amics de Josep Sunyol (AJS) –liderada als seus inicis per l’avui traspassat senador del FCB, Paco Gordo (que havia conegut Sunyol de jove)– i també per la Comissió de la Dignitat. Un primer homenatge al president màrtir es produïa el mes d’agost de 1996, al quilòmetre 52 de la carretera N-VI, el lloc on fou assassinat. Amb l’ajut de les penyes del Guadarrama, els AJS hi col·locaren una làpida commemorativa en un acte molt emotiu que comptà amb l’assistència del MH Joan Raventós, President del Parlament de Catalunya, i el sempre amatent vice-President del club, Jaume Sobrequés. El documental tracta de l’acte de la làpida. Però un seu diàleg atribueix l’acció a la Fundació del FC Barcelona. Dels AJS i del paper de la societat civil, ni una paraula...
Mesos després de l’acte -i malgrat la fredor de la Junta de Núñez- Jaume Sobrequés aconseguia de fer col·locar una vitrina en honor a Sunyol al Museu del Barça. En paral·lel, els AJS van demanar que el club dediqués el Trofeu Gamper de 1996 a Sunyol, cosa que va acceptar de fer sense entusiasme. En anys subsegüents, els AJS aconseguien que les juntes de Núnez i Laporta accedissin a fer que el primer equip lluís un braçal negre en partits coincidents amb l’aniversari. Els AJS seguiren amb més actes, un magnífic concert-homenatge a Santa Maria del Pi, una edició especial de la revista El Temps, una placa a la mateixa Rambla etc. Anys després la Revista Sàpiens faria un èpic intent per trobar les despulles de Sunyol a Guadarrama, amb el suport incondicional de la junta de Joan Laporta. El 2003, els AJS demanaven sense èxit que el FCB retirés les medalles concedides pel club a Franco, fet recordat a 8TV dijous passat.
Però després que Sobrequés en parlés per primer cop, sens dubte serà el llibre col·lectiu “Sunyol, l’altre president afusellat”, de 1996 –amb pròleg de Jaume Llauradó– que més va fer per divulgar la figura de Sunyol. Carles Llorens en feia una acurada biografia, base de quasi tota la informació que sobre la vida de Sunyol surt al documental. JM Solé i Sabaté hi feia unes consideracions sobre el ressò que va tenir el cas del president perseguit després de mort. I Toni Strubell –la persona que més ha fet per a la recuperació de Sunyol– hi elaborava una acurada cronologia sobre l’assassinat del president que havia estat amic del seu avi, Josep Trueta. Una feina gens fàcil quan molts asseguraven que la mort de Sunyol sempre seria un misteri.
És per tot això, i per aquests importants esforços -sovint realitzats a contracorrent i amb greus incomoditats, inclús amenaces- que he cregut necessari d’explicar-ne més detalls. Avui s’ha fet un gran documental. Però cal no oblidar que abans hi ha hagut tota una feina de la societat civil per recuperar la figura del Sunyol autèntic, aquell qui a partir de mitjan anys 20 escrivia el seu cognom amb “NY”. No sols és injust difondre la impressió que per primer cop es reivindica Sunyol avui. També resulta poc ètic que el relat es basi en investigacions d’altri, sense que en cap moment se’n citi la font original ni se’n faci cap mena de reconeixement explícit. No fos cas que recuperant una història, n’amaguéssim una altra.
Imprimir
Enviar
Lloret de Mar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat