Pisarello trepitja la història de Catalunya, però no s’atreveix a canviar el nomenclàtor monàrquic
El canvi de nom de la plaça Llucmajor deixa fora el concepte de República Catalana i no aprofita per esborrar el nom de la plaça Joan Carles I
Guifré Jordan @enGuifre - La plaça de Llucmajor de Barcelona pot tenir els dies comptats amb aquest nom, segons ha anunciat el primer tinent d’alcalde de la ciutat, Gerardo Pisarello. Si el ple del districte de Nou Barris ho aprova el proper 2 de març, es passarà a dir Plaça de la República, i Llucmajor donarà nom a l’espai verd que hi ha al costat, que ara es diu ‘Jardins de la Segona República’. És un ‘canvi de cromos’ que deixa sobre la taula una pregunta: per què no s’ha aprofitat per eliminar algun nom monàrquic o franquista? El govern municipal va dir l'estiu passat que hi havia una "sobrerepresentació" de la monarquia en el nomenclàtor i que hi posaria remei, però de moment no compleix.
S'oblida de la República Catalana
Es tracta d’un canvi de nom que dóna més rellevància a la República, però per defensar-ne els valors en general, no per aplaudir la República Catalana. Alhora, rebaixa la importància del poble mallorquí de Llucmajor, lloc on el rei Pere el Cerimoniós va protagonitzar una batalla l’any 1349 per acabar d’adjudicar les illes Balears a la corona d’Aragó.
Rahola, radicalment en contra del canvi
Així ho ha recordat per Twitter aquest matí Pilar Rahola, que ha interpel·lat el tinent d’alcalde: “Senyor Pisarello: per posar el nom de República a una plaça cal que esborreu història de Catalunya? #LlucmajorNoEsToca”. El govern municipal explica la decisió amb l’argument que les entitats que formen la Taula Unitària de Nou Barris per la República feia anys que reivindicava el canvi, després que el 1990 s’hi col·loqués una estàtua amb la figura de la llibertat, que havia estat guardada durant el franquisme.
Oportunitat perduda d'eliminar un nom monàrquic
Amb tot, la història de l'estàtua no està tan lligada a la plaça ni al barri, perquè originalment es trobava a l'encreuament entre la Diagonal i Passeig de Gràcia, sobre un obelisc, que també contenia un medalló amb el rostre d'un dels presidents de la Primera República Espanyola, Pi i Margall. L'any 1939 els franquistes van desmantellar tot el monument, i uns anys després van instal·lar-hi un altre amb l'estàtua de la Victòria franquista. Ara no només no es torna el monument original al lloc original, sinó que es canvia el nom de la plaça Llucmajor i es manté la denominació actual de l'encreuament entre Diagonal i Passeig de Gràcia: Plaça Joan Carles I.
Reivindicació perquè l'encreuament Diagonal amb Passeig de Gràcia torni a la forma d'abans de 1939
L'estàtua de la Victòria franquista es va retirar el 2011 i, un any després, personalitats de la ciutat de Barcelona com ara Joan Manuel Tresserras, Víctor Alexandre, Joan Tardà, Santiago Espot, Alfred Bosch o Jordi Portabella van demanar a l’alcalde Xavier Trias que tornés a muntar el monument tal i com era l’original: l’obelisc, el medalló i l’estàtua de la República. A més, van clamar perquè la plaça canviï el nom de Plaça de Joan Carles I pel de Plaça de la República Catalana. Ni Trias ho va autoritzar, ni ara ho fa Colau.
Notícies relacionades
- El concepte dels 'Països Catalans' en perill per les decisions d'Ada Colau 10.12.2015.
- L’estàtua, on hauria de ser 17.04.2012.
- La Comissió de la Dignitat demana el retorn de l'estàtua de la Victòria republicana al seu lloc original 02.02.2011.
- El govern Colau, ara en contra les entitats de la memòria històrica 07.02.2016.