Així consta a l'acta de la Comissió Tècnica Sectorial d'Administració de Justícia del 16 de setembre de l'any passat, segons recorda el Departament de Justícia. Concretament, Conde va manifestar que buscaria "fórmules per atendre les peticions" perquè la prova d'accés, que és un requisit indispensable per iniciar l'exercici professional, es pugui fer en totes les llengües oficials, d'acord amb el dret de la ciutadania a relacionar-se en català amb l'administració general de l'Estat.

"Cap explicació convincent"

El conseller Mundó recorda que el Ministeri no pot donar "cap explicació convincent" a la seva negativa perquè, davant la falta de voluntat de Madrid, el Departament s'ha ofert per "assumir-ne el cost i proporcionar els recursos necessaris per traduir la prova amb rigor i confidencialitat". Per això Mundó constata que "la prova no es pot fer en català perquè l'Executiu espanyol no en té ganes".

La tercera prova, només en castellà

La tercera prova d'accés a l'advocacia per als aspirants catalans tindrà lloc el dissabte 27 de febrer a la Universitat Politècnica de Barcelona. La primera va tenir lloc a Madrid, però la segona ja es va traslladar a Catalunya. En qualsevol cas, totes s'han fet exclusivament en castellà i el Ministeri ha ratificat la intenció que continuï sent d'aquesta manera, segons apunta el Departament. Llei d'accés a la professió d'advocat La superació de la prova d'accés a la professió d'advocat és el pas definitiu per a l'inici de l'exercici professional. Abans, els aspirants han d'aprovar el grau en dret i el màster d'accés a l'advocacia. Aquesta última prova és obligatòria des de l'aprovació de la Llei d'accés a les professions d'advocat i procurador, que va entrar en vigor el 2011.

El Consell d'Europa demana que es garanteixin les llengües cooficials

Precisament, la negativa del Ministeri de Justícia arriba just després que el Comitè de Ministres del Consell d'Europa aprovés una recomanació adreçada al Govern espanyol sobre l'aplicació de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries. La recomanació, del 20 de gener d'aquest any, suggereix que "s'intensifiquin les mesures pràctiques destinades a garantir l'adequada presència de les llengües cooficials a l'administració de l'Estat". L'any 2014 es van dictar a Catalunya un total de 248.149 sentències, de les quals només un 12,2 % eren en català