Política Última actualització Dilluns, 28 de juny de 2010 16:29 h

El TC sentencia l'Estatut i certifica la fi de l'etapa autonomista

Properament se'n sabran els detalls i els articles laminats · Per CDC i ERC la solució passa per exercir el 'dret a decidir'

L'agonia de l'Estatut ha arribat al seu punt i final. Al voltant d'un quart de vuit del vespre d'aquest dilluns 28 de juny s'ha sabut que els magistrats del TC han aprovat la darrera ponència, de manera que la retallada del TC ha quedat sentenciada per una majoria simple de 6 a 4, amb els ponents conservadors oposant-se a la resolució proposada la presidenta María Emilia Casas, que incorporaria fins a vuit vegades expressions defensant la 'indivisible unitat d'Espanya' per contrarestar el terme nació que defensa el preàmbul. A falta de conèixer els detalls de la retallada, que ja s'han comunicat a les parts, els partits polítics rebien la possibilitat de la sentència definitiva amb divergència d'opinions. Des de Madrid el PSOE tornava a insistir aquest dilluns en la plena 'constitucionalitat' del text, mentre que el PP s'ha afanyat a demanar respecte per la sentència. Des de Catalunya les reaccions han estat més contundents: Mentre que ICV ha proposat tornar a celebrar un referèndum per tornar ratificar l'Estatut, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha augurat l'inici d'una 'involució autonòmica' que només es pot superar exercint el 'dret de decidir'. Des d'Esquerra 'l'esquarterament' de l'Estatut també passa pel dret de decidir, i Ignasi Llorente ha assegurat que la retallada farà que molts federalistes s'acostin a l'independentisme.

Detalls en comptagotes

Segons diversos mitjans, aquest dilluns es coneixerà la fallada que s'ha produït aquesta tarda, segons la qual podrien haver-hi 14 articles declarats inconstitucionals, i entre 30 i 35, pels quals serà el TC qui dictarà com s'han d'interpretar. En total, la majoria dels quatre blocs en què s'ha votat la sentència de l'Estatut han comptat amb l'oposició dels quatre magistrats que faran un vot particular a la sentència votada. Són els conservadors Vicente Conde Martín de Hijas, Javier Delgado, Ramón Rodríguez Arribas i Jorge Rodríguez Zapata.

Entre els articles que haurien caigut en aquesta sentència hi hauria els referents a l'estructura del poder judicial a Catalunya, a les competències del Síndic de Greuges, així com a la regulació de tributs i a aspectes de la llengua.

Segons aquestes fonts, aquest dilluns només es coneixerà la llista d'articles intervinguts, però la interpretació que en fa el tribunal es coneixerà les properes setmanes.

Per CDC, la solució és el 'dret de decidir'

Des de CDC el secretari general adjunt, Felip Puig, assegurava davant la imminent sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut que representarà 'el final de la transició democràtica espanyola', en un final d'etapa que quedarà marcat per una 'clara involució autonòmica'. Aquest matí Puig avisava que s'haurà d'obrir 'una nova etapa amb un full de ruta marcat pel dret a decidir' i remarcava que la sentència marcarà un moment 'històric'. Puig reiterava que ja es mantenen contactes entre partits per vehicular una resposta.

Segons Puig ja hi ha 'un itinerari de resposta més o menys traçat', que passa per una resposta en un ple extraordinari del Parlament, la convocatòria d'una manifestació 'el màxim d'unitària possible' i una cimera de líders polítics.

ERC reivindica la viabilitat de la independència

Des d'Esquerra el portaveu dels republicans, Ignasi Llorente, creu que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut farà que molts federalistes se sentin 'orfes' de referents i s'acostin a l'independentisme en constatar la inviabilitat del projecte federal amb l'actual constitució i correlació de forces a les Corts. En aquest context, Llorente ha anunciat que ERC farà dimarts un acte per reivindicar la viabilitat de la independència com a única sortida per Catalunya.

L'acte pretén donar veu als federalistes que, en paraules de Llorente, han passat a una fase 'postfederalista' amb acostaments cada vegada més 'desacomplexats' amb les tesis de l'independentisme. Per Llorente, la sentència de l'Estatut, entre altres, serà la constatació que la construcció d'un Estat federal és 'impossible' amb la constitució actual i la correlació de forces espanyola.

En la taula rodona, que es farà a la sala Axa Winterthur de Barcelona, hi participaran el líder d'ERC, Joan Puigcercós, el periodista, filòsof, escriptor i director del CCCB, Josep Ramoneda, i l'advocada, Gemma Calvet,, i seran moderats pel conseller Joan Manuel Treserras.

ICV proposa repetir el referèndum

Des d'ICV Joan Herrera ja ha llançat aquest dilluns una de les seves propostes contra la retallada: si el TC trinxa el text, el poble de Catalunya hauria de poder votar en referèndum sobre el nou Estatut que surti de l'alt tribunal espanyol, assegurava el secretari general d'ICV, Joan Herrera. Herrera considera que 'de forma unitària i ferma amb canals democràtics, el poble hauria de poder votar l'Estatut que emani de la sentència del TC'.

Herrera ha demanat 'unitat de les forces polítiques, del Parlament i al carrer i lideratge del Govern'. Considera que 'en un moment com l'actual es necessita la unitat amb fermesa i serenitat que s'ha d'expressar per part dels ciutadans i de les forces socials'. 'L'acord polític que es va arribar entre el Parlament i les Corts espanyoles té tota la legitimació ciutadania'. Segons Herrera, l'actual TC 'pot trencar aquest pacte i l'acte sobirà del referèndum en que el poble català va aprovar aquest text'.

Camacho demana respecte al TC

Per la seva banda la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha demanat a totes les forces polítiques catalanes que facin un 'exercici de responsabilitat democràtica' i que donin una resposta 'serena', de 'sentit comú' i d''acompliment' davant la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya. 'Aquesta setmana pot ser la definitiva i així ho desitgem' ha afegit la líder popular, qui descarta la possibilitat que es repeteixi un referèndum tal com proposa Iniciativa. 'La llei no estableix cap referèndum posteriors a les sentències del TC' ha assenyalat 'són les regles del joc democràtic' ha continuat per després a instar a altres formacions que no utilitzin la sentència amb finalitats partidistes.

---

Notícies relacionades