Política Última actualització Dimecres, 24 de febrer de 2016 13:50 h

Cop dur del Suprem a membres de l’antiga cúpula del PSC

El Suprem confirma la pena d’un any i quatre mesos de presó per l’ex secretari d’organització i per l’ex secretari de política municipal del PSC pel cas de col·locació a dit d’una ex alt càrrec del Tripartit

ACN - El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'un any i quatre mesos de presó, 60.000 euros i quatre anys i mig d'inhabilitació per tràfic d'influències l'exsecretari d'Organització del PSC Daniel Fernández i l'exalcalde de Sabadell i ex secretari de política municipal del PSC, Manuel Bustos, així com el germà d'aquest i regidor del mateix consistori, Francisco Bustos, pel nomenament irregular a dit d'una alt càrrec de l'Ajuntament de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) l'any 2012. L'alcaldessa de la localitat, María Elena Pérez, ha estat condemnada a set anys d'inhabilitació per prevaricació.

Concurs públic manipulat

Així, el Suprem considera demostrat que els germans Bustos i Daniel Fernández van influir en l'exalcaldessa perquè nomenés Carmina Llumà com a alt càrrec municipal manipulant el concurs públic.
D'aquesta manera, es considera demostrat el relat fet per les acusacions i el magistrat instructor. Així, des del gener del 2012 Carmina Llumà, exsecretària general de la Conselleria de Política Territorial durant el tripartit, buscava feina. Com a dona del cap dels serveis jurídics de l'Ajuntament de Sabadell, els germans Bustos van intentar ajudar-la a buscar feina.

El serial

A l'abril, Montcada va convocar un concurs públic per buscar un cap dels serveis territorials. Les bases, publicades en un diari i a la web municipal, requerien tenir formació en urbanisme, dret, economia, administració pública, polítiques "o similars" i experiència en càrrecs públics directius d'urbanisme. Es van establir 18 competències avaluables i l'Ajuntament va demanar a l'empresa de recursos humans contractada que els candidats havien d'obtenir almenys una nota de 6 sobre 10 en la majoria de competències.
 
La prova grafològica, l'entrevista personal i el test psicotècnic van tenir lloc el 9 de maig. Aquell mateix dia, Llumà es va trobar, segons ella casualment, Manuel Bustos i li va comentar que el tribunal insinuava que havia de desistir d'ocupar el lloc. L'endemà mateix, l'aleshores alcalde de Sabadell va trucar al seu germà, primer secretari de l'agrupació del Vallès Occidental Sud del PSC, i li va dir que anés a parlar personalment amb María Elena Pérez perquè contractés Llumà, cosa que aquest va fer, però Llumà no li va garantir res.
 
El 15 de maig, l'empresa contractada va comunicar per correu electrònic a un membre del tribunal tècnic avaluador, format per tres alts càrrecs tècnics municipals, que Llumà només aprovava en tres de les competències, en altres deu no arribava a la nota mínima i en cinc més estava molt per sota de la nota mínima exigida, mentre que l'altra candidata que encara optava al càrrec tenia el nivell mínim requerit en la majoria de competències. Aquest informe va ser conegut "immediatament" pels acusats, segons el TSJC, però es desconeix la via. El tribunal considera que aquest informe va provocar "serioses reticències" per part de Pérez a nomenar Llumà. El membre del tribunal va explicar durant el judici que aquell mateix dia 15 es va acordar una reunió amb l'empresa per al dia 18 per abordar l'assumpte.
 
L'endemà a la tarda, 16 de maig, Manuel Bustos va trucar a Daniel Fernández perquè pressionés Pérez per acabar-la de convèncer de la designació de Llumà. Entre aquell moment i les 9 del matí del 18 de maig, Fernández hauria trucat l'alcaldessa per fer efectiva aquesta pressió.
 
El dia 18 a primera hora del matí es va reunir l'alcaldessa, la regidora de Recursos Humans, el d'Urbanisme i el membre del tribunal que va rebre el correu de l'empresa amb les dues psicòlogues. En aquella reunió es va aconseguir que l'empresa rebaixés els criteris de selecció i es considerés "apta" la candidata inicialment descartada.
 
Després d'aquella reunió, aquell mateix migdia, l'alcaldessa es va desplaçar a la seu central del PSC, al carrer Nicaragua de Barcelona, amb la regidora de Recursos Humans, per reunir-se amb Daniel Fernández. En aquella reunió, l'aleshores secretari general dels socialistes hauria acabat de convèncer l'alcaldessa per refermar el nomenament de Llumà. Això és el que va explicar Fernández en una trucada a Manuel Bustos aquella mateixa tarda.
 
Finalment, el 25 i el 29 de maig el tribunal avaluador es va reunir i va dictaminar que Llumà també complia els requisits mínims exigits i va proposar el seu nom perquè l'alcaldessa la nomenés i el ple ho tingués en compte, cosa que es va confirmar el 31 de maig. En aquell ple, una regidora de l'oposició va recordar que Llumà era dona d'un alt càrrec de l'Ajuntament de Sabadell, però l'alcaldessa va dir que el nomenament es devia a la proposta del tribunal tècnic.
 
Per nomenar aquesta persona, segons els fets provats de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ara confirmada, l'exalcaldessa va convèncer als consultors que havien fet les proves del concurs públic perquè canviessin el seu informe inicial, que assenyalava que Llumà no era apta per al lloc i que l'única apta era una altra candidata.
La decisió del Suprem
D'aquesta manera, el Suprem desestima íntegrament els recursos de Fernández i Manuel Bustos, i dels de Francisco Bustos i María Elena Pérez García només accepta que cap dels quatre acusats va haver de ser condemnat al pagament de les costes processals corresponents a l'acusació popular en la causa. Per això, corregeix la sentència en l'únic aspecte d'anul·lar aquesta condemna en costes a l'acció popular.
 
La resolució avala els raonaments del TSJC per fonamentar les condemnes, en particular pel que fa a les proves documentals, inclòs l'expedient municipal sobre el procés de selecció qüestionat, i al contingut de les intervencions telefòniques, que el Suprem qualifica "d'una expressivitat inqüestionable, per la qualitat dels seus protagonistes, pel moment i per la cadència temporal amb que es van produir i pel seu contingut". En les converses interceptades parlaven Fernández i els germans Bustos, ja que el jutjat de Sabadell que investigava el 'cas Mercuri' tenia 'punxat' el telèfon de l'exalcalde de Sabadell.
 
Pel que fa al retret que fa Daniel Fernández en el seu recurs al fet que el TSJC no havia valorat en detall les proves testificals, el Suprem assenyala que "en la sentència hi ha concretes referències als elements de judici derivats dels testimonis, però aquests no són, en rigor, més directes que els de font documental i els aportats per les intervencions telefòniques, tots els quals estan inequívocament referits al fet principal objecte d'imputació". A més, el tribunal afegeix que les proves documentals "no tenen el menor biaix, en el sentit que no van poder patir cap interferència derivada de l'existència del procés ni d'alguna estratègia de defensa, i compten, per això, amb una autenticitat i una fiabilitat paradigmàtiques, ben apreciades pel TSJC".
 
D'aquesta manera, es considera demostrat el relat fet per les acusacions i el magistrat instructor. Així, des del gener del 2012 Carmina Llumà, exsecretària general de la Conselleria de Política Territorial durant el tripartit, buscava feina. Com a dona del cap dels serveis jurídics de l'Ajuntament de Sabadell, els germans Bustos van intentar ajudar-la a buscar feina.

Primera peça del cas Mercuri

En aquesta primera peça del 'cas Mercuri' que va arribar a judici, la fiscalia demanava dos anys de presó, 108.000 euros de multa i sis anys d'inhabilitació pels quatre polítics acusats, a més de dos anys de suspensió de càrrec públic i 3.600 euros més de multa per a l'alcaldessa. L'acusació popular, exercida per la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, demanava dos anys de presó, sis d'inhabilitació i 118.000 euros de multa per als germans Bustos i Daniel Fernández, així com deu anys d'inhabilitació per a María Elena Pérez. Finalment, la pena ha quedat en 16 mesos de presó, 60.000 euros de multa i quatre anys i mig d'inhabilitació per a Fernández i els germans Bustos per tràfic d'influències, i set anys d'inhabilitació per a María Elena Pérez per prevaricació.
 
Trucades intervingudes i vot particular
 
El TSJC va considerar plenament vàlides les trucades intervingudes, ja que van estar en tot moment supervisades pel jutge instructor de Sabadell que portava el 'cas Mercuri', plenament justificades pels indicis que hi havia de possibles delictes i totalment proporcionals al fi que es pretenia. Tot i que els acusats van dir que no es volien reconèixer en les converses intervingudes pels Mossos, el tribunal confirma que sí que són les seves veus.
 
La sentència, de fet, es basa principalment en les converses telefòniques que Manuel Bustos va tenir amb el seu germà i amb Daniel Fernández, a més dels documents del concurs públic i les declaracions dels testimonis.
 
D'altra banda, el president del TSJC i de la Sala Civil i Penal, Miguel Ángel Gimeno, va emetre un vot particular discordant amb els altres dos magistrats. Segons ell, Daniel Fernández hauria d'haver estat absolt per falta de proves. Per a Gimeno, l'únic element que provaria les suposades pressions de l'exsecretari d'Organització a María Elena Pérez és la trucada que li hauria fet entre el 16 i el 18 de maig, que no va ser gravada perquè cap dels dos tenia el telèfon 'punxat'. En aquesta conversa, segons la sentència, Fernández hauria pressionat l'alcaldessa.
 
Però, segons Gimeno, no hi ha cap prova que la conversa telefònica es produís, ja que tots dos la van negar, i recorda que la reunió entre tots dos es va produir el migdia del dia 18, hores després de la reunió a l'Ajuntament de Montcada entre la mateixa alcaldessa, regidors i l'empresa de selecció de personal que va acabar de validar la candidatura de Llumà.
 
Per això, segons el vot particular, no es pot concloure 100% que la conversa telefònica es produís, i creu que amb les altres converses de Fernández o les reunions presencials amb l'alcaldessa no n'hi ha prou per considerar provat el tràfic d'influències. En canvi, els altres dos magistrats del TSJC, consideren que la trucada sí que es va produir, perquè Fernández li va prometre a Manuel Bustos que la fa