La ‘Convergència espanyola’ es mostra per fi nacionalment desacomplexada
El portaveu de DiL, Francesc Homs, retorna la dignitat a una formació que, sense la llosa d’UDC, pot defensar Catalunya sense embuts
L’exportaveu del govern català, Francesc Homs, ara cap de files de CDC (sota la fórmula de Democràcia i Llibertat) al Congrés espanyol, ha aconseguit amb el seu primer discurs a l’hemicicle espanyol que Duran i Lleida passi a formar part del passat. L’alma matter del que queda d’UDC s’ho mira tot des de la tribuna del públic, després que la voluntat popular expressada a les urnes el 27S i el 20D l’hagi foragitat de la política de primer nivell.
Homs revoluciona el grup liberal català a Madrid
Francesc Homs ha revolucionat la ‘Convergència espanyola’, és a dir, l’antiga CiU. Alliberats ara del pes al damunt que significava el lobby Duran, i amb un procés català força evolucionat, CDC, a través de la fórmula de coalició de partits amb la Unió independentista (Demòcrates de Catalunya), ha pogut dur el missatge independentista del govern i el poble de Catalunya a la cambra baixa espanyola sense embuts. Aquest és un paper que fins ara només exercia Esquerra Republicana, ara ja seran dos els partits que faran de flagell independentista al parlament estatal.
Aquesta és la principal diferència entre l’època Homs i la de Duran i Lleida, en la qual es produïa una diferenciació clara entre el que era Convergència i Unió a Catalunya, capitanejada per CDC, i la mateixa federació a Madrid, en aquest cas sota l’òrbita de domini de Duran i Lleida (UDC), i de les elits de poder madrileny. Amb Homs al capdavant, s’acaben les èpoques d’equilibris entre els discursos dels dirigents com Mas a Barcelona, i els de Duran a Madrid.
Per primera vegada, la nova Convergència es mostra combativa a Espanya i exigeix un referèndum d'autodeterminació a Catalunya si volen els seus vots
Francesc Homs ha posat sobre la taula per primera vegada condicions de relleu per entrar al joc polític espanyol. Res a veure amb Duran i Lleida que venia els seus vots abans que el partit de torn (PP o PSOE) li haguessin d’ofertar res a canvi. En el seu discurs, Homs s’ha mostrat disposat a “participar del govern del canvi”, si el PSOE és capaç d’acceptar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, un fet que es preveu impossible. Homs ha preguntat al presidenciable Sánchez si “no saben què preguntar, o bé temen la resposta?”.
De fet, fa dies que el dirigent de Democràcia i Llibertat planteja l’argument als mitjans que Espanya no se’n sortirà amb Catalunya “perquè els fa una mandra terrible haver de fer una oferta”. L’Estat està desbordat amb aquesta qüestió. “Si es convoqués un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, Espanya –que està acostumada a vèncer- ara hauria de convèncer, perquè els independentistes ens hi presentaríem amb tots els arguments”, deia també ahir en declaracions a Catalunya Ràdio.
Homs ha interpel·lat diversament a Pedro Sánchez sobre la necessitat d’encetar la via referendària, coneixedor que serà impossible, però també li ha plantejat, pel que fa a Catalunya, quina és la diferència amb el Partit Popular. “Exactament, em podria dir en què es distingeix del PP? El que hem vist és una mala còpia de l’estil de Rajoy. Res a parlar amb els independentistes, amb uns dos milions de persones que representem, i usar la llei com a excusa per a no fer plantejaments polítics. No es molestin si els preguntem en què es distingeix del PP”.