Otegi sobre presentar-se a les eleccions basques: "estic preparat per això i tot el que em tirin"
El dirigent de l’esquerra ‘abertzale’ reconeix que la “superació de la confrontació armada” hauria d’haver arribat abans i demana que “les víctimes siguin de tots i no d’un costat o d’altre”
2
CarregantACN Barcelona .- El secretari general de Sortu i històric dirigent de l’esquerra ‘abertzale’, Arnaldo Otegui, ha concedit aquest divendres a ETB la seva primera entrevista després de sortir de la presó, on va passar-hi sis anys. Otegui ha assegurat que estant pres va perdre la seva mare, la seva sogra i algun amic, i que rebre una trucada que anunciés la pèrdua d’un ésser estimat l’ha fet “empatitzar” amb les víctimes d’ETA en entendre el que van sentir. “M’he fet més humà”, ha sentenciat. Els anys de presó també l’han fet reflexionar que a dirigents com ell els ha mancat “autocrítica” i a considerar que la “superació de la confrontació armada hauria d’haver arribat abans” a Euskadi. Amb tot, ha reclamat que les víctimes “no siguin d’un costat o de l’altre, sinó de tots”, per tal de seguir avançant en la “convivència”.
“Jo m’he fet més humà a la presó”. Amb aquestes paraules ha definit Arnaldo Otegi com ha canviat durant els sis anys que ha estat a la presó, ara que ja ha complert la seva condemna. I és que, segons ha relatat a l’entrevista a la televisió basca, el dirigent ‘abertzale’ durant aquests anys ha “perdut a la mare, a la sogra, i a amics”. “Em fa mal sobremanera. I me n’he adonat del que és que te truquin i et diguin que un ésser molt estimat ha mort. Però això no m’ha portat a ser rancuniós amb els que em van posar a la presó. M’ha portat a una reflexió més humana, a entendre que també els que van patir la violència armada d’ETA un dia van rebre una trucada per dir-los que un ésser estimat havia mort”, ha explicat.
Ha empatitzat amb les víctimes d'ETA
Amb aquesta reflexió, Otegi ha assegurat haver “empatitzat” amb les víctimes d’ETA, i ha volgut marcar posició en el debat sobre el que va ser la “lluita armada”. “Encara hi ha gent que ha de fer milers de quilòmetres per veure els seus presos i encara hi ha gent que pateix. Jo me n’alegro de cor que la gent que patia la violència d’ETA visqui més tranquil·la. Però hem d’arribar a un estadi on pensar que no hi ha víctimes d’un costat i d’altre, sinó que totes són de tots. L’esquerra ‘abertzale’ està treballant per a això i a l’altre hipotètic costat encara no han arribat aquest estat”, ha sentenciat.
Amb aquesta reflexió, Otegi ha assegurat haver “empatitzat” amb les víctimes d’ETA, i ha volgut marcar posició en el debat sobre el que va ser la “lluita armada”. “Encara hi ha gent que ha de fer milers de quilòmetres per veure els seus presos i encara hi ha gent que pateix. Jo me n’alegro de cor que la gent que patia la violència d’ETA visqui més tranquil·la. Però hem d’arribar a un estadi on pensar que no hi ha víctimes d’un costat i d’altre, sinó que totes són de tots. L’esquerra ‘abertzale’ està treballant per a això i a l’altre hipotètic costat encara no han arribat aquest estat”, ha sentenciat.
Futur Lehendakari?
En un plànol més polític, no ha volgut confirmar ni desmentir les seves intencions de presentar-se a les eleccions basques, i s’ha limitat a dir que ell està preparat “per a això i per a tot el que em tirin”. “Intentaré aportar el meu granet de sorra. Però els candidats van i vénen i l’important són els projectes”, ha afegit.
En un plànol més polític, no ha volgut confirmar ni desmentir les seves intencions de presentar-se a les eleccions basques, i s’ha limitat a dir que ell està preparat “per a això i per a tot el que em tirin”. “Intentaré aportar el meu granet de sorra. Però els candidats van i vénen i l’important són els projectes”, ha afegit.
Cal autocrítica
D’altra banda, Otegi ha reconegut que als dirigents ‘abertzales’ com ell els cal “autocrítica”. “L’hem de fet i arribant fins al final”, ha dit, tot afegint que, principalment, en els darrers anys els independentistes bascos haurien hagut “d’interpretar bastant abans la necessitat que tenia la gent de superar la confrontació armada i instaurar-se en una etapa de confrontació política i democràtica”.
D’altra banda, Otegi ha reconegut que als dirigents ‘abertzales’ com ell els cal “autocrítica”. “L’hem de fet i arribant fins al final”, ha dit, tot afegint que, principalment, en els darrers anys els independentistes bascos haurien hagut “d’interpretar bastant abans la necessitat que tenia la gent de superar la confrontació armada i instaurar-se en una etapa de confrontació política i democràtica”.
Un desarmament que arriba tard
Pel que fa al desarmament definitiu d’ETA, Otegi interpreta que la banda terrorista “ha manifestat en diverses ocasions que està disposada” a donar aquest pas, però ell considera que “no hi ha un Estat disposat a implicar-se”. “Això confirma la tesi que a l’Estat hi ha qui estava molt més còmode en la situació anterior”, ha conclòs.
Pel que fa al desarmament definitiu d’ETA, Otegi interpreta que la banda terrorista “ha manifestat en diverses ocasions que està disposada” a donar aquest pas, però ell considera que “no hi ha un Estat disposat a implicar-se”. “Això confirma la tesi que a l’Estat hi ha qui estava molt més còmode en la situació anterior”, ha conclòs.
Notícies relacionades
- Llach fa costat a Otegi perquè està “en contra dels empresonaments d’estat” 01.03.2016.
- Comença la revolució a Euskadi amb la llibertat d’Otegi 01.03.2016.
- Patxi López anuncia la segona votació del debat d’investidura per divendres 29.02.2016.
- Aznar reapareix enmig de la foscor 25.02.2016.
- Gran acte de suport a Otegi a Reus aquest dissabte 23.02.2016.
- L'Estat prepara el garrot contra l'acte de benvinguda del 5 de març a Arnaldo Otegi 23.02.2016.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat