El dia clau s’apropa ! directe!cat

Política

Última actualització Dissabte, 5 de març de 2016 05:00 h

El dia clau s’apropa

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

( 5 vots )

Carregant

Serà el proper 8 de març? O potser a la següent sessió de la comissió d’estudi del procés constituent? Embolicat en el parany teixit pel govern espanyol del PP, el Tribunal Constitucional, tard o d’hora, es veurà forçat a aplicar les mesures punitives establertes per la reforma exprés del seu funcionament (que, per cert, d’aquí uns mesos potser ell mateix declararà inconstitucional), és a dir, a sancionar els responsables dels treballs de la comissió d’estudi. I les multes i/o inhabilitacions marcaran un abans i un després. “Contigo empezó todo”. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

Comparteix

URL curta

ALLIÇONAR. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit alliçonar l’administració catalana sobre com cal utilitzar la llengua del país. Diu que recomanar-ne un ús preferent equival a un atac a la llibertat d’expressió dels funcionaris. L’argument és tan psicodèlic que fa riure. Entretant, la crua realitat és que, al Principat, es redacten un misèrrim 12,2% de les sentències en llengua catalana. Ja se sap, en la mentalitat imperial de la majoria de l’estament judicial a Catalunya, el bilingüisme sempre és per als altres. Trepitjar cada dia, de manera flagrant, els drets dels catalanoparlants als jutjats no és precisament una carta de presentació gaire lluïda per anar impartint lliçons. Si vol començar bé, el nou president del TSJC ja té camp per recórrer. Naturalment, no ho farà i nosaltres haurem de pensar en una justícia realment arrelada al país, la de la nova República.

CAL. El PSOE, una vegada més, incapaç d’assumir el seu passat. La seva responsabilitat en els crims del GAL. De fet, el Regne d’Espanya en el seu conjunt. Aquesta setmana hem recordat els quaranta anys de la mort de cinc manifestants a Vitòria a mans de la policia espanyola. Com la farsa de judici contra el president Companys. Com la nul·litat de les confiscacions d’arxius als particulars i les institucions catalanes que el TC es va atrevir a avalar fa només tres anys. El PSOE davant del mirall: defensar per sobre de tot l’herència del Felipe González de les mansions i les portes giratòries. La millor imatge per a explicar en què s’ha convertit el partit centenari de Pablo Iglesias. L’altre. El d’ara espera a la cantonada per substituir-lo. Qui no assumeix el seu passat es veu superat pel present.

COLONIAL. Un procurador habilitat per actuar davant els Jutjats de Badalona ha fet rebutjar un escrit presentat en català titllant-lo de “llengua estranya”. En contrast amb l’extrema generositat/feblesa (massa, com de fàcil és fer-los canviar de llengua!) amb la qual es captenen els catalanoparlants, hi ha qui actua amb total menyspreu pels usos, els costums i el patrimoni cultural del país on viu. Realment, costa d’entendre d’on els brolla tant supremacisme i una capacitat tan desbordant de menyspreu al país i la gent que els acull. Hi ha per a qui mig segle és poc temps per aprendre una llengua romànica veïna per tants conceptes a la seva llengua materna. Com sempre, a més, el menyspreu es gira del revés, 180 graus, i s’acusa els catalanoparlants de pretendre imposar la seva llengua. I així tot.

CLAVAGUERES. Després que la premsa letona hagi desvetllat aquests dies nous indicis de les maniobres combinades de les policies polítiques russa i espanyola per tacar amb una nova empastifada de guerra bruta els governs de Catalunya i Lateònia a través del denominat cas Dombrovskis (el del vicepresident de la Comissió europea que es diu que hauria cobrat a canvi d’una entrevista amable amb Catalunya a l’Agència Catalana de Notícies), aquests dies hem sabut que el mig miler de policies anti-disturbis mobilitzats a Catalunya pel ministre Fernández Díaz al voltant del 27-S, amb l’objectiu de prevenir (!?) la possibilitat d’una esclat de violència al carrer, encara no han cobrat per l’extra del seu desplaçament i desplegament: segons sembla, la despesa acumulada ascendeix a més de 300.00 euros que haurem de pagar entre tots per satisfer els deliris del ministre.

DESAFORAT. Tots a una, el dependentisme no desaprofita cap oportunitat per victimitzar-se. Aquesta setmana, el nomenament d’una nova cúpula directiva a la Televisió de Catalunya ha estat una nova oportunitat per sortir-hi en tromba. L’objectiu principal, en aquest cas, un periodista compromès amb el país, en David Bassa. Els cou que la veu dels mitjans públics catalans es correspongui amb la majoria del país: no poden esborrar-nos del mapa, però intenten fer veure de mil maneres que no hi som. I sí, hi som i som majoria. Els cou, sobretot, perquè la televisió que blasmen és la que tria més d’un quaranta per cent dels catalans per informar-se i perquè és líder d’audiència al país. La seva impostura es detecta només de passar-hi el dit: ni una sola línia dedicada a analitzar el motiu pel qual la meitat dels catalans no existeixen per a Televisió Espanyola.

ENRERE. Amb ressò des dels mitjans més “hooligans” del dependentismea Catalunya, a la desesperada, dins el paquet d’ofertes territorials “tutti fruti” de darrera hora, el PSOE ens ha ofert de la mà de Ciudadanos una llei de llengües (destinada també, encara que ara dissimulin, a envair i recentralitzar les nostres competències en la matèria) i l’acompliment de les inversions previstes en l’Estatutet de fa deu anys: aquell que l’advocat de l’Estat, sota les ordres de Zapatero, va col·laborar decisivament a trinxar. Ens tracten novament d’enzes. Pensen que, amb l’ús fetitxista de les paraules diàleg i negociació, dos mirallets i un sonall erosionaran la part més fredolica de l’independentisme. No veuen que cada dia que passa el moviment natural de la població, la màquina de fer catalans que som tots plegats, ells i nosaltres, genera nous individus lliures i desconnectats.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.