Política Última actualització Dimecres, 19 de desembre de 2007 05:00 h

Aprovada una moció al Senat per permetre-hi l'ús del català

Cal una reforma constitucional que el PP bloquejaria al Congrés

El Ple del Senat espanyol ha aprovat aquest dimarts per 125 vots a favor i 110 en contra (tots els grups tret del PP) una moció del grup de l'Entesa que sol·licita una reforma del Reglament del Senat que 'reconegui i empari, en el conjunt de l'activitat ordinària del Ple i de les Comissions, l'ús oral i escrit de qualsevol de les llengües que tinguin el caràcter d'oficials en alguna Comunitat Autònoma'. La moció també insta la Cambra Alta a iniciar els treballs necessaris per a l'elaboració d'una proposició articulada de reforma constitucional perquè el Senat pugui 'exercir plenament la seva funció de Cambra de representació territorial, d'acord amb l'organització de l'Estat en Comunitats Autònomes'.

El senador de l'Entesa Ramon Aleu ha manifestat la seva satisfacció pel resultat d'una votació que posa de manifest la voluntat majoritària de la cambra de reformar el Reglament del Congrés i fer del Senat la cambra de representació autonòmica. Segons Aleu, tot i que la votació també ha demostrat que encara no hi ha l'acord suficient per impulsar la reforma constitucional –el PP té prou vots com per bloquejar-ho - la sessió d'avui ha permès parlar de la reforma i 'deixar clar que hi ha una majoria dels grups que creu que val la pena aquest debat'.

La moció recorda que tot i que el Reglament del Senat reconeix la facultat d'utilitzar les llengües cooficials, ho fa de manera 'excessivament restringida' si es vol que el Senat sigui l'expressió de la pluralitat lingüística de l'estat i pugui exercir plenament en el paper de cambra de representació territorial que li atorga la Constitució.

Actualment el Reglament permet utilitzar el català, el basc i l'euskera en la primera intervenció del president electe, a la sessió constitutiva; en intervencions que tinguin lloc en el debat sobre l'estat de les Autonomies que es desenvolupa a la Comissió General de les Comunitats Autònomes; i en escrits de ciutadans i institucions dirigits al Senat.

En aquesta legislatura també es va aprovar una reforma del Reglament que permet el seu ús en totes les sessions de la Comissió General de Comunitats Autònomes, i autoritza la publicació de les iniciatives de caràcter no legislatiu que siguin presentades en les esmentades llengües, a més del castellà, en la secció del Senat del Butlletí Oficial de les Corts Generals.

Malgrat aquestes reformes, segons Aleu, 'encara persisteixen limitacions' que fan necessari que s'abordi el reconeixement de l'ús ple de totes les llengües espanyoles en l'activitat ordinària de la Cambra, tant en el Ple i les seves Comissions, 'sobretot quan els recursos tecnològics de traducció existents garanteixen la seva plena compatibilitat amb les tasques del Senat'.

La reforma que reclama l'Entesa ha de comprendre la facultat d'intervenir en català, gallec i euskera en les sessions del Ple i de les Comissions, i ha de fer possible també la reproducció íntegra en el Diari de Sessions i la publicació de les iniciatives de caràcter no legislatiu (mocions, interpel·lacions o preguntes), que siguin presentades en una altra llengua, a més del castellà, en la secció del Senat del Butlletí Oficial de les Corts Generals.

La proposta també planteja que s'impulsi una reforma constitucional per convertir el Senat en l'autèntica cambra de representació autonòmica. Segons Aleu, aquesta model ha de servir per evitar la multiplicació de conflictes de competències i els excessos de tota mena, siguin del Govern en la legislació bàsica, siguin de les CCAA en les seves atribucions, i també resoldre altres 'deficiències importants en la cooperació entre les Comunitats Autònomes i l'estat, en la composició dels òrgans constitucionals (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal de Comptes, etc.) i en la presència en les institucions europees'. 'El Senat –apunta- ha d'assumir també competències legislatives exclusives sobre qüestions de caràcter territorial i autonòmic'.