La RAE, un òrgan al servei de l’anticatalanisme

Repàs de les declaracions incendiàries contra la independència i la immersió del 40% de membres de l’Acadèmia que s’han pronunciat.

20  

( 8 vots )

 Carregant

Guifré Jordan @enGuifre - El nomenament de Félix de Azúa com a nou membre de la Real Academia Española ha provocat un gran rebombori per les declaracions que va fer dissabte passat en les quals deia que a Catalunya “l’educació està en mans de talibans”. El poeta va dir fa quatre anys que marxava de Barcelona a Madrid perquè la seva filla no fos escolaritzada en l’odi als espanyols -tot i que el motiu real podria ser més 'íntim'-, però la seva retòrica no ha estat un problema perquè la RAE l’accepti, sinó tot el contrari. En els últims anys l’òrgan regulador de la llengua espanyola s’ha erigit com un ens al servei de l’anticatalanisme més ranci i ‘caspós’.

Foto: RAE

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

felix de azúafelix de azúa, rae, real academia, real academia de la lengua

Alguns acadèmics atien el foc contra la immersió lingüística

En aquest sentit, un mínim de 17 dels 44 actuals membres han fet declaracions no només en contra de la independència de Catalunya, sinó menyspreant-la en molts casos, insultant-la o aventurant un futur fracàs de la causa. Entre ells, alguns han anat més lluny i, de la mateixa manera que Félix de Azúa, han atiat el foc contra la immersió lingüística. També en aquest grup d’acadèmics s’hi ha de sumar l’actual director de l’Instituto Cervantes, Víctor García de la Concha. L’organisme va suspendre una presentació del llibre ‘Victus’ d’Albert Sánchez Piñol a Holanda.

Gairebé el 40% de membres de la RAE s'han posicionat de manera contundent contra la independència

D’aquesta manera, gairebé el 40% dels membres de l’acadèmia s’han posicionat contra la plena sobirania incendiàriament. Això vol dir que el 60% restant és independentista? És evident que no, però són membres de la RAE que es limiten al seu àmbit d’estudi i no entren al debat polític, en un exercici de coherència amb allò que l’Acadèmia sempre demana: que els polítics no interfereixin en la seva feina. Per 17 dels 44 membres, però, la reivindicació en sentit contrari no funciona.

Repàs de les 'perles' dels acadèmics

Fem un repàs a algunes de les declaracions públiques o accions dels acadèmics que s’han posat en primera línia de batalla contra la independència de Catalunya: 

- Gregorio Salvador: opina que imposar l’ensenyament de les llengües cooficials als qui no les tenen com a idioma matern seria “tornar als temps passats i a la situació que tant es va criticar del franquisme”.

- Francisco Rico: diu que pels separatistes, l’11 de setembre de 1714 “no és un episodi d’un conflicte amb arrels i dimensions europees i peninsulars, amb catalans en tots els bàndols, sinó l’esclat d’una batalla de Catalunya sencera per la independència i l’arrencada de l’opressió nacional del poble català”. I continua: “Els secessionistes confessos o reprimits poden donar suport al seu somni amb la tranquil·litat que no és més que això: una il·lusió i ‘wishful thinking’”.

- Francisco Rodríguez Adrados: diu que el castellà sol “es va convertir en llengua comuna i no va ser per decrets”. A més, critica que els catalans busquen imposar “el català de Pompeu Fabra sobre les variants de les Illes Balears i València, que són considerades com a llengües. Un error notori, certament, pur fanatisme”.

- Víctor García de la Concha: tot i no fer declaracions polítiques, encapçala l’Institut Cervantes, que va decidir suspendre la presentació d’Albert Sánchez Piñol a Holanda. El motiu que va donar va ser la proximitat de la data escollida amb l’11 de setembre i el 9N de 2014.

- Luis Goytisolo: diu que tot allò que té a veure amb l’independentisme “tan sols són bombolles que sorgeixen de tant en tant, que es repeteixen, però són bombolles que acabaran punxant-se”.

- Mario Vargas Llosa: té infinits exabruptes contra el catalanisme, com per exemple: “El nacionalisme català és una ficció maligna”. També ha predit que la independència serà una vertadera “catàstrofe” que convertirà Catalunya en un “petit país marginat” governat per “mediocres fanàtics”.

- Antonio Muñoz Molina: afirma que als nacionalistes “els agraden els ideals d’uniformitat exaltada” i mostrar-los “en les seves manifestacions massives i molt subvencionades”.

- Juan Luis Cebrián: després del 27S, l’exdirector d’El País va mostrar-se convençut que “hem seguit soportant una pluja de fal·làcies, que ja va començar després dels comicis plebiscitaris catalans, en els quals van perdre els independentistes però van proclamar cínicament la victòria”.

- Luis María Anson: un altre dels clàssics més ‘casposos’ va dir després de la investidura de Carles Puigdemont que “el cop d’Estat s’ha posat en marxa a Catalunya”.

- Carmen Iglesias: molt crítica amb la immersió, diu que el fet que “a uns nens a Catalunya els preguntin ‘qui ens roba’ i contestin ‘Espanya’, això és adoctrinament”. A més, diu que els nacionalistes “per definició tendeixen sempre a l’odi, a la divisió, a considerar-se superiors a la resta i a crear conflictes”.

- Arturo Pérez-Reverte: en vigílies del 27S va fet un ‘tweet’ dient que “després de 20 anys d’abandonament, incompetència, indiferència governamental i impunitat dels ‘golfos’, votar espanyol a Catalunya és un acte heroic”.

- Álvaro Pombo: l’aleshores dirigent d’UPyD deia fa uns anys que “sé que sona malament, el tema és que Espanya va prosperar gràcies a Franco, la gent va tenir el seu cotxet, la resistència i la democràcia va ser possible gràcies a Franco”.

- Javier Marías: “El procés sobiranista català és una cortina de fum”, va dir fa uns mesos. I ho va reblar: “No hi haurà ni un sol govern que reconegui Catalunya”.

- José B Terceiro: preguntat per si una Catalunya independent resoldria els problemes econòmics, diu que “per descomptat, no, els agreujaria. La separació d’Espanya, i de l’[idioma] espanyol, suposaria, en gran mesura, separar-se dels 500 milions de parlants del nostre idioma al món”.

- Santiago Muñoz Machado: preguntat sobre el dret a decidir, diu que “és una enganyifa”.

- Carme Riera: l’escriptora ha fet les seves prediccions sobre la independència, perquè creu que “portaria als catalans a un carreró sense sortida, a la ruïna i al sacrifici de diverses generacions”.

- Félix de Azúa: el nou membre de la RAE té un llarg currículum de ‘perles’ anticatalanistes. Ell va ser un dels 15 signants dels dos manifestos que van fer néixer Ciudadanos. 

Notícies relacionades

20 comentaris

Imprimir Enviar