Felipe VI cada vegada pot trepitjar menys territori català

Comença una onada de mocions a consistoris catalans per declarar el rei d’Espanya ‘persona non grata’

14  

( 8 vots )

 Carregant

Guifré Jordan @enGuifre - El rei Felipe VI cada vegada pot trepitjar menys territori català, com a mínim si tenim en compte els pobles que ja l’han declarat ‘persona non grata’. Aquesta setmana tres municipis ja ho han fet en una onada que tot just comença, ja que si el 26 de gener d’enguany Breda era el primer consistori a vetar la figura del rei d’Espanya, ara ja són vuit els pobles que consideren Felipe VI i la família reial en conjunt persones no grates.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

felip VI, la bisbal dempord, manlleu, mocions, persona non grata, pobles, ripoll

Els motius: l'herència franquista, la manca de neutralitat i la negativa al dret a decidir

Els últims a incorporar-se a la llista han estat aquesta setmana La Bisbal d’Empordà, Ripoll i Manlleu (Osona). En el text aprovat per la capital del Baix Empordà s’explica que la decisió rau en el fet que es vol viure “en uns Països Catalans on es respecti la sobirania popular i la igualtat entre persones”. També retreuen al monarca espanyol la posició “no neutral” envers el procés independentista català. ERC i CUP s’hi van posicionar a favor, i curiosament tres dels quatre regidors del PSC també, a banda d’un regidor de la formació local Compromís per La Bisbal.

S'insta a evitar actes de reconeixement a la monarquia

La moció del consistori ripollès és similar a d’altres aprovades en les últimes setmanes i retreu, per exemple, que la família reial és la representant d’un Estat que “impedeix el lliure exercici del dret a decidir del poble de Catalunya”. Entre els motius, també s’exposa que Felipe VI és hereu del títol gràcies a Francisco Franco. A més, també en la línia d’altres, insta el govern local a evitar participar en qualsevol acció que suposi el “reconeixement” de la monarquia.

Convergència oscil·la des del Sí al No en les mocions contra Felip VI 

Manlleu s’hi ha unit aquest dimarts al vespre, mentre que durant el mes de març també ho han fet Premià de Mar (Maresme), amb majoria simple, i Sant Gregori (Gironès), aquest últim per unanimitat gràcies als set regidors de CiU, que ostenten la majoria absoluta. Els edils convergents han oscil·lat des del sí fins el no passant per l’abstenció segons el municipi.

CiU va evitar l'aprovació de la declaració a Vilafranca del Penedès i La Garriga

De fet, el vot negatiu dels vuit representants de CiU a Vilafranca del Penedès i a La Garriga van ser decisius per evitar l’aprovació de la declaració. A la capital de l’Alt Penedès van dir que el municipi no tenia competències per fer-ho, mentre que al poble natal d’Albert Rivera van argüir que ells ja havien desconnectat de la monarquia espanyola.

Breda, el municipi on va començar tot

Tot va començar a Breda a finals de gener, quan es va decidir impulsar el text com a resposta a la negativa de Felip VI a rebre Carme Forcadell per anunciar-li la investidura d’un nou president català. El gest de la localitat de la Selva va començar a tenir rèpliques durant el mes de febrer amb Arenys de Munt i Torelló. En la votació del municipi osonenc, el PSC es va abstenir en lloc de votar en negatiu com hauria estat més previsible, mentre que en el del Maresme, la moció la va tirar endavant un dels artífexs de la primera consulta popular catalana, Josep Manel Ximenis. 

Notícies relacionades

14 comentaris

Imprimir Enviar