El català torna a ser un requisit per accedir a les places de funcionari a les Balears
El Parlament balear modifica la llei de la funció pública per recuperar el català com a requisit, la nova llei s’ha aprovat per 31 vots a favor i 18 en contra del PP i Ciudadanos
ACN.- El Parlament de les Illes Balears ha aprovat aquest dijous una proposició de llei que modifica la de funció pública i recupera el coneixement del català com a requisit per accedir a una d’aquestes places. La iniciativa legislativa ha comptat amb el suport dels grups parlamentaris Socialista, Podem Illes Balears, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Gent per Formentera. Ciutadans havia presentat 37 esmenes a la proposició que han estat totes rebutjades. El grup El Pi n’havia presentat una que sí s’ha acceptat, que permet que una plaça es pugui ocupar per funcionaris del mateix subgrup si no n’hi ha disponibles del mateix cos, sempre i quan tinguin la titulació adequada.
A l’exposició de motius de la llei es recorda que recuperar el català com a llengua pròpia de les Illes Balears, dotar-lo d’oficialitat “real” juntament amb el castellà i posar en marxa mesures d’impuls i d’afavoriment de seu ús en la vida institucional, social i econòmica, han estat orientacions de política legislativa que “han caracteritzat” la vida de l’autonomia balear des dels seus orígens.Se subratlla que “amb ritmes i intensitats diferents”, al llarg dels anys s’ha fet una “introducció progressiva” del català com a llengua d’ús quotidià en àmbits oficials i administratius, educatius, socials i audiovisuals, entre d’altres, “si bé amb un grau desigual de consolidació, i sense arribar en molts casos a la desitjable normalitat d’ús atesa la seva condició de llengua pròpia i oficial”.
També es critica el “punt d’inflexió” que va suposar per a aquest procés la legislatura 2011-2015, durant la qual es van adoptar mesures “importants” de revisió del procés normalitzador “al marge de qualsevol diagnòstic seriós sobre la realitat sociolingüística balear”. Va ser en aquesta legislatura quan el català es va deixar de considerar un “requisit vinculant” als principis de mèrit i capacitat en la funció pública.
Ara, en canvi, “es pot copsar un sentiment majoritari” favorable a “reconstruir el consens” que hi havia fins a la legislatura passada i, per tant, “procliu a recuperar” els elements “necessaris” per retornar al català “un estatus més coherent” amb els mandats de protecció i foment determinats per l’Estatut d’Autonomia balear.
A partir d’ara, en virtut de l’aprovació de la proposta que esmena la llei de la funció pública balear, el català torna a ser un requisit per accedir a les places de funcionari. La norma modificada també estableix que el personal funcionari que no pugui acreditar el nivell mínim exigit de coneixement de la llengua catalana “queda obligat a assolir-lo i acreditar-lo”.
Els nivells de català que s’exigeixen van des del C1 per als grups A1, A2 i C1 al nivell B2 per al grup C2, passant pel nivell B1 per al grup d’agrupacions professionals.