El manifest del grup Koiné, entre la bogeria i la clarividència
El debat sobre l’oficialitat del català i el castellà va sumant opinions de tot colors que enriqueixen aquest procés
42
( 7 vots )
CarregantEl debat obert arrel del manifest del Grup Koiné ha portat de corcoll el món sobiranista i unionista aquesta setmana. L’aparició del manifest, amb l’aval de cinc premis d’Honor de les Lletres Catalanes, diversos escriptors, acadèmics i polítics independentistes -l’exconsellera d’Ensenyament i diputada de Junts pel Sí Irene Rigau; l'exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira; Julià de Jòdar, exdiputat de la CUP o Maria Mercè Roca, escriptora i líder d'ERC a Girona-, obliga a no defugir aquesta polèmica i a escoltar tothom. En paraules de la periodista i escriptora argentino-catalana, Patrícia Gabancho, el text “és com una pedra llençada en les aigües tranquil·les de la complaença i l'autoengany”.
Alguns detractors del manifest titllen el document de delirant, de tenir postulats nazis o de bogeria
La portaveu de la plataforma ultraespanyolista “Libres e Iguales”, Cayetana Alvarez de Toledo, ha qualificat el manifest del Grup Koiné de “document delirant”, l’entitat unionista Societat Civil Catalana l’equipara, en un comunicat, als postulats nazis. El líder d’ICV, Ernest Urtasun en una piulada assegura que “Mentre treballem pel reconeixement del català a Europa, sembla que alguns volen vetar el castellà a casa nostra. Una grandíssima bogeria”.
Bona part de la classe política independentista creu que no podem prescindir de la llengua castellana, perquè és patrimoni
Una de les grans preguntes és: és ara l’hora d’aquest debat? Els partits que conformen el gruix de l’independentisme a JxSí, CDC i ERC, creuen que no és hora d’atendre –encara- aquest debat i que, en qualsevol cas, la seva posició és de bilingüisme oficial, tal i com relataven en el seu programa de govern. Els polítics entenen, coneixedors de la realitat electoral del país, que no es pot promoure ara un discurs que en certa manera arraconi la llengua castellana, una llengua que agradi o no és, i ens pertany, quan precisament molta de la gent que volem convèncer formen part de l’àmbit lingüístic castellanoparlant. El propi Gabriel Rufián deia fa poc que “Catalunya és bilingüe, segurament es fa referència a un altre Estat”. Tardà, d’ERC, també reivindicava el castellà com una llengua pròpia.
El principal problema del manifest del Grup Koiné és la manca d’empatia, diu el filòleg F. Xavier Vila
El professor de Filologia Catalana, F. Xavier Vila, desgranava aquest dissabte al diari ARA algunes de les raons del perquè el manifest del Grup Koiné, malgrat la transcendència dels seus sotasignants, neix coix precisament per la seva manca d’empatia envers els castellanoparlants de Catalunya. Vila creu que el que els ciutadans que parlen castellà de forma habitual, no poden percebre ara el català com una imposició. El professor explica que la postura que adopta el manifest és massa radical envers el castellanoparlant. Vila creu que el manifest hauria d’explicar com pensa aconseguir que els usuaris de la llengua catalana s’incrementin en una Catalunya independent, només establint la llengua com a única i oficial. El professor defensa que aquesta no és cap solució màgica i, en qualsevol cas “En societats democràtiques, l’oficialitat única és el resultat d’un amplíssim consens social, no pas el mètode per arribar-hi. Per sort, tampoc no és aquesta l’única via per arribar a la normalitat lingüística”. “En el nostre cas, el problema no és principalment ideològic, sinó de manca de poder polític, de desequilibris demogràfics i de model econòmic”, defensa Vila. El professor té molt clar que el manifest mostra un neguit que cal tenir en compte i tractar, però la seva capacitat de persuasió, que hauria de ser molt alta per aconseguir el consens social ampli que es necessita en el sí de la societat, és nul. “El bilingüisme mata”, un eslògan similar al “Espanya ens roba” –un error que no va servir per convèncer als indecisos que cal convèncer, més enllà dels convençuts-, és un molt mal inici per persuadir a una societat que es pretén plural en llengües, en coneixement i en tolerància, assegura.
Patrícia Gabancho crida a la calma
La reflexió de la periodista Patricia Gabancho a la secció “L’estripada” del programa de Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio d’aquest divendres aportava una mica de seny al debat. Gabancho afirma que “El text és com una pedra llençada en les aigües tranquil·les de la complaença i l'autoengany” però que simplement alerta que “si continuem avalant el bilingüisme tal com el vivim avui, el català patirà un procés de degradació, que ja ha començat, i acabarà per ser una llengua residual fins a desaparèixer”. També recorda que el bilingüisme “és aquesta situació per la qual un castellanoparlant sap sempre en quina llengua se li contestarà i un catalanoparlant no” i que “a més a més de l'article 3 de la Constitució, que estableix una cruel jerarquia lingüística, unes 200 lleis protegeixen i imposen el castellà en diferents àmbits”.
L’escriptora assenyala que el manifest diu que en una República independent el català ha de ser la llengua de referència al marge de quina sigui la llengua d’ús privat en un país multilingüe com Catalunya i que “aquesta proposta trenca amb la ideologia dominant dins el sobiranisme”.
Gabancho conclou que amb tot, no cal alarmar-se perquè aquesta qüestió es debatrà en el futur Parlament i que precisament per això, cal que aquesta posició “clarivident” hi sigui present.
Imprimir
Enviar
la borratxera es el teu estat normal
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat