Diners de la “solidaritat catalana” malversats a Extremadura
Els més de 32 milions d’euros invertits en dos auditoris fantasma són un exemple d’on van a parar els diners de l’espoli fiscal català
Aquesta setmana veiem un vídeo en el que l’expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra argumentava el seu rebuig al dret a decidir del catalans perquè, segons ell, Catalunya “té una renta més alta que la resta” i Extremadura necessita Catalunya perquè la seva aportació solidària “garanteix poder fer una política d'igualtat a Extremadura”. Però, en què es gasten els dirigents extremenys els diners de la solidaritat catalana? Unes declaracions de l’actual president extremeny Guillermo Fernàndez Vara de la setmana passada aporten llum a la qüestió.
12 milions per un Palau de Congressos a Càceres que gairebé no té activitatEl Palau de Congressos de Càceres és el resultat de la remodelació i ampliació de l’antic auditori de la ciutat, inaugurat el 2011 pel socialista Guillermo Fernández Vara, va suposar una inversió de la Junta d’ Extremadura de 12 milions d’Euros, més el cost de manteniment de la infraestructura. En la seva inauguració el president extremeny va assegurar que aquest seria “un edifici de referència a Extremadura, igual que ja ho eren els altres quatre existents”, i va posar èmfasi en la importància del turisme de congressos i la riquesa que aquest generaria.
El mateix president Fernández Vara reconeixia aquesta setmana, cinc anys després de la inauguració, que la infraestructura està “al cinc per cent de la seva capacitat” i és que el 2015 el Palau va acollir un total de 26 activitats, la immensa majoria d’un dia de duració: 10 graduacions escolars, 10 espectacles, tres congressos, dues reunions dels Testimonis de Jehovà i un programa de televisió.
20 milions per un palau de Congressos que encara no està acabat, promesa de Rodríguez Ibarra el 2003
Segon el llavors president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, el palau de Congressos de Plasencia seria un dels motors del desenvolupament de la ciutat i referent internacional, 13 anys després i amb 20 milions d’euros invertits, encara està per inaugurar, mentre Plasencia, una ciutat de poc més de 40.000 habitants, ja arriba als 6000 aturats.
Segons les cròniques dels mitjans extremenys de l’època, tot va començar amb una promesa electoral de Rodríguez Ibarra per apuntalar la candidata socialista en les eleccions municipals del 2003. Ara el palau s’ha convertit en el símbol del malbaratament pels propis extremenys, i el més preocupant és que el departament de Cultura de la Junta d’Extremadura, titular de l’obra, ha assegurat que quan s’inauguri la tardor de 2016, el model de gestió serà “similar al que actualment tenen els demés palaus de congressos d’Extremadura”, que vist l’èxit del de Càceres fa témer que tindrà un futur més aviat pobre.
Això sí, l'expresident de la Junta d'Extremadura es permet titllar d'"estafa i canallada" el procés independentista de Catalunya.