Còrsega, una bomba de rellotgeria per a França
París està actuant com Madrid, cosa que pot desembocar en un procés d’independència com el català
“Des del moment que l'Estat es nega a reconèixer aquest poble, hi ha una negació de la realitat i de la democràcia”. Són les contundents declaracions que el president del Consell Executiu de Còrsega, Gilles Simeoni, ha fet a TV3 en un reportatge pel programa Món 324. La victòria dels independentistes en les últimes eleccions corses de moment no està portant cap canvi d’actitud a França, que continua veient l’illa com una simple regió. Una actitud que ara no li porta maldecaps, però que li podria explotar en qualsevol moment.
Hollande, actitud 'rajoyiana'
Les paraules de Simeoni són ja de descontentament amb la democràcia francesa, cosa que recorda a la sentència de l’Estatut català per part del TC el 2010, la llavor del procés. Amb tot, Hollande adopta l’actitud de Mariano Rajoy de mantenir-se amb els braços plegats. Té sempre la carpeta de Còrsega sota moltes d’altres que creu més rellevants, i no ha mogut un dit de moment ni tan sols ara amb el canvi de forces a la nació que va provocar les eleccions regionals del desembre passat.
La discriminació de la llengua corsa o la poca inversió en infraestructures poden ser els detonants
“En aquests moments la qüestió de la independència no es planteja”, ha dit Simeoni. La societat té problemes més urgents per abordar, com l’atur i la pobresa, però no obstant, també reivindica que “estem convençuts que el poble cors existeix, i que ha de ser reconegut”. El president de l’executiu de l’illa d’altra banda creu que sí que és una prioritat per la societat el dèficit en infraestructures i transports, i el no reconeixement del cors com a idioma cooficial a l’illa, cosa que podria fer esclatar la ‘bomba’ si l’Estat francès continua amb la mateixa actitud.
"Si demà els corsos volen la independència, ningú els podrà privar d'arribar-hi"
També genera consens a Còrsega la petició d’amnistia pels presos del Front d’Alliberament Nacional, l’organització armada històrica del nacionalisme cors, que va deixar les armes el 2014. França mira cap a una altra banda també en aquest tema. De moment no hi ha cap procés d’independència iniciat, però quan comenci, pot ser massa tard perquè París el freni amb alguna cessió. “Si demà els corsos volen la independència, ningú els podrà privar d'arribar-hi”, avisa Simeoni.