El Govern preveu 750 mesures amb 45 lleis per situar Catalunya a les portes de l'estat propi
El president vincula el document als pressupostos i apunta que la legislatura s'acabarà quan s'hagi executat
ACN Barcelona .- El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el seu pla de govern coincidint amb els 100 dies de mandat, amb 20 àmbits d'actuació, 79 objectius i 750 mesures concretes, entre elles 45 lleis (cinc ja aprovades pel Govern). El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha subratllat que el compromís d'aquest pla és "revertir les retallades i els seus efectes i situar Catalunya a les portes de l'estat propi". En el document no apareix un calendari ni s'inclouen partides pressupostàries per a cada actuació, però Puigdemont ha avisat que per complir-lo caldrà aprovar uns nous pressupostos. De fet, conté les mesures del pla de xoc social. Així mateix, el president ha apuntat que la legislatura s'acabarà quan hagi acabat l'execució del pla, que es divideix en tres eixos: un de social, un altre econòmic i un tercer referent a la regeneració democràtica. Les tres lleis de desconnexió no hi figuren com a tals, sinó que es parla de la creació de la hisenda pròpia i de l'Agència catalana de la Protecció Social.
En la seva primera roda de premsa com a president, Puigdemont ha emmarcat el pla de govern en un context d'impacte fort per la crisi, però també d'una situació "acreditada de debilitat" de les finances de la Generalitat per culpa de l'Estat i d'un context de "judicialització" de la política en molts àmbits, que no només tenen a veure amb el procés. A això li ha sumat els incompliments del govern espanyol en qüestions com les infraestructures.El document, ha dit, té dos objectius principals: "revertir les retallades i els seus efectes i situar Catalunya a les portes de l'estat propi". Per fer-ho, però, ha avisat que cal un pla de govern "ambiciós", que va lligat a uns pressupostos que permetin implementar-lo, especialment perquè conté el pla de xoc social.
El Govern ha dividit el seu pla en tres eixos: 'Un país més just: un nou estat del benestar per a tothom', 'Un país amb més i millor feina: una economia al servei de les persones', i 'Un país amb bones pràctiques: ciutadania i regeneració democràtica'. Cada apartat conté uns indicadors de seguiment per avaluar el compliment del pla de govern.
No hi ha cap bloc específic que parli del procés, perquè per parlar d'aquesta qüestió, ha dit Puigdemont, “no s’ha d’anar amb l’estelada”. Al seu parer, “hi ha un moment de fressa i un d’endreça”, i el seu Govern s'ha de dedicar a l'endreça per tal de “fer les coses bé amb seguretat jurídica, lleialtat al Parlament i honestedat”. Les estructures d'estat, ha continuat, estan incloses en el pla, encara que no se'n parli específicament. "El que hem de fer és fer-les", ha insistit.
Estat del benestar
El primer eix del pla de govern es divideix en set àmbits. El primer, referent als afers socials i la protecció social, preveu aprovar diverses lleis, com la de suport a les famílies, la llei catalana d'adopció internacional, la llei de renda garantida de ciutadania, la llei catalana de promoció de l'autonomia personal i la llei de foment de l'associacionisme. Es fixa també l'objectiu de crear l'Agència catalana de la Protecció Social, tot i que no parla d'aprovar cap normativa al respecte. També figura com a actuació la reducció del nombre de famílies en situació de pobresa a través d'un decret de la Renda Mínima d'Inserció.
En matèria d'igualtat, migracions i ciutadania, l'executiu aprovarà la llei per garantir la igualtat de tracte i la no-discriminació, el Pla de Ciutadania 2016-2019 i desplegarà el servei de primera acollida, la llei d'igualtat efectiva de domes i homes i l'Agència de les Migracions de Catalunya.
Pel que fa a l'habitatge i als subministraments bàsics, el pla inclou donar llum verda a la llei catalana d'arrendaments urbans i desplegar la Llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, pendent ara d'un recurs del govern espanyol al TC. El Govern també vol ampliar el nombre de famílies amb dret a percebre l'ajut al lloguer i el nombre de convenis amb entitats financers i grans tenidors.
En polítiques educatives, l'executiu preveu desplegar els decrets curriculars de Primària i Secundària, així com incrementar els recursos per al suport específic als centres de màxima complexitat i aprovar el decret d'atenció educativa de l'alumnat en el marc d'un sistema inclusiu. Es pretén garantir l'accés en condicions d'igualtat al menjador i desplegar la Llei de formació i qualificació professional.
Reduir les llistes d'espera
En l'àmbit de la salut, el Govern aprovarà la llei de salut i social de Catalunya i també inclou la llei d'universalització de l'assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut, presentada ja fa uns dies pel conseller de Salut, Toni Comín. Aquest apartat preveu millorar la situació de les persones en llista d'espera per a intervenció quirúrgica, prova diagnòstica o visita a l'especialista i també tirar endavant el Pla Estratègic d'Atenció Primària i Comunitària, el Pla de Salut de Catalunya 2016-2020, el Pla Estratègic de Recerca, el Pla director d'Urgències i el decret que reguli la dispensació de medicaments per part d'infermeria.
Pel que fa a la cultura, el pla de govern inclou la reforma de la Llei de patrimoni cultural català, desenvolupar el projecte del carnet cultural, reactivar el Fons nacional d'Art de la Generalitat, obrir una oficina de produccions com a embrió de la futura Companyia Nacional de Dansa de Catalunya, promocionar l'exhibició de cinema en català i impulsar el projecte de Museu de l'Arquitectura i l'Urbanisme i el Pla de Protecció de l'Arquitectura Moderna.
En l'àmbit d'esports, en el document figura l'aprovació de la llei de l'activitat física i de l'esport de Catalunya, així com la sol·licitud per a la incorporació de Catalunya al Comitè Olímpic Internacional i a les federacions esportives internacionals.
El segon eix, l'econòmic, està distribuït en set àmbits més. El primer, el del treball, inclou com a actuacions principals l'establiment d'un pacte de compromís amb els agents socials i econòmics per adoptar un salari mínim d'acord amb els estàndards de la carta social europea, el desplegament de la Llei d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya, el desenvolupament del Programa de Garantia Juvenil, l'aprovació d'un nou pla de treball del programa ARACOOP, i la simplificació de les convocatòries del SOC des d'una perspectiva integradora.
Llei de pressupostos i creació de la hisenda pròpia
És en l'apartat de política fiscal i financera on el Govern inclou l'aprovació de la llei de pressupostos i la llei de mesures fiscals i financeres, així com la llei del patrimoni de la Generalitat, la llei del pla estadístic de Catalunya 2017-2020 i la creació de la hisenda pròpia de Catalunya. En aquest punt, tampoc es concreta que es faci de moment a través de l'aprovació d'una normativa. Encara en aquest punt, l'executiu també preveu fer un anàlisi de la càrrega que suposa l'endeutament de la Generalitat per tal d'avançar en la implementació de mesures que permetin la seva sostenibilitat, aprofundir en la fiscalitat ambiental per incrementar els recursos propis, consolidar l'ICF com a banc públic d'inversió i aprovar el Pla d'eficiència de la despesa.
Pel que fa l'àmbit d'empresa i competitivitat, aquí figuren quatre lleis: la de les cambres de comerç de Catalunya; la de comerç serveis i fires; la de modificació del Codi de Consum, i la que reguli el règim jurídic de la ITV. A més, el pla inclou la transformació d'AVANÇSA en un instrument de co-inversió en projectes de creixement empresarial, el desplegament del Pla de Turisme 2013-2016 i la programació de la segona fase per al 2017-2020, l'aprovació del Reglament únic de turisme de Catalunya, l'impuls d'una estratègia d'impuls al vehicle elèctric, i el desplegament del Pla per a la implantació de la Finestreta Única Empresarial 2015-2017.
Sobre universitats i recerca, el Govern preveu elaborar un informe avaluador sobre el finançament de les universitats públiques, els preus públics i taxes i l'eficàcia del sistema d'ajuts, així com elaborar un Pla integral de beques i obrir noves convocatòries del Pla de Doctorats industrials i del Programa Indústria del Coneixement.
En matèria d'agricultura, ramaderia, pesca i alimentació hi ha previstes com a mínim quatre lleis més: la llei agrària, pesquera, forestal i d'alimentació de Catalunya; la llei de caça; la del sòl d'ús agrari, i la d'ordenació vitivinícola. També en aquest punt hi ha el reglament de la Llei de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries de Catalunya, el decret de comercialització dels productes de la pesca i aqüicultura i la revisió del Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020.
Demanar el traspàs complet de Rodalies i Regionals
L'apartat d'infraestructures, mobilitat i urbanisme és dels que més lleis preveu, amb almenys set: llei de serveis de mobilitat terrestre; llei d'infraestructures de mobilitat; de ports i de transport marítim i fluvial; llei de l'arquitectura; d'ordenació del litoral català; llei de territori, i llei de muntanya. Altres actuacions són la posada en servei del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell i de la Línia 10 de metro a la Zona Franca, la implantació de la T-Mobilitat, la sol·licitud del traspàs de la infraestructura de Rodalies i Regionals, el seguiment de les inversions per al corredor mediterrani i actuacions a la xarxa viària pròpia i de l'Estat.
En referència a Rodalies, Puigdemont ha defensat que la Generalitat no ha de queixar-se més davant Madrid pel mal funcionament, sinó que ha de demanar la responsabilitat de la gestió amb l’aval dels “bons resultats” de Ferrocarrils de la Generalitat. “Posar traves al fet que el Govern pugui assumir la gestió no posa traves al procés, sinó als ciutadans que demanen un canvi al servei que presta Rodalies”, ha avisat.
Pel que fa a medi ambient i sostenibilitat, el document inclou tirar endavant com a mínim sis noves normatives i reformar una llei existent. Així, s'aprovaran la llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes; la llei de la biodiversitat i el patrimoni cultural; la de restauració d'activitats extractives; la llei de qualitat ambiental; la del canvi climàtic (ja al Parlament); la de residus, i la modificació de la Llei d'avaluació ambiental de plans i programes. També es crearà l'Agència del Patrimoni Natural de Catalunya, el Programa General de Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020, s'impulsarà el Pacte Nacional de l'Aigua i s'implantarà el Pla per a la Millora de la Qualitat de l'Aire a la conurbació de Barcelona.
Llei de governs locals
El tercer eix, 'Un país amb bones pràctiques: ciutadania i regeneració democràtica', es divideix en sis apartats. El primer, administració pública catalana, preveu l'aprovació de la llei de l'Escola Nacional de Govern i Administracions Públiques, la llei de governs locals i la llei de direcció pública professional. També figura com a actuacions implantar el pla de reforma de l'Administració; aplicar el Codi de conducta d'alts càrrecs i directius del sector públic i el Codi d'ètica d'empleats públics; introduir un nou model de recursos humans amb majors graus de flexibilitat i professionalització; impulsar la simplificació i accessibilitat a la tramitació administrativa de la ciutadania i de les empreses, i definir línies per implementar el vot electrònic dels catalans residents a l'estranger.
Pel que fa a l'àmbit de transparència, govern obert i contractació pública, el pla inclou la nova llei de contractes del sector públic de Catalunya, però també la conversió del Portal de la Transparència, impulsar el pla de govern obert, articular una Central de Compra Pública de Catalunya, desenvolupar la Llei de transparència i publicar tota la informació de contractació pública i subvencions.
Sobre acció exterior i relacions institucionals, el Govern tirarà endavant una llei de la Catalunya exterior, ampliarà la xarxa de delegacions de la Generalitat a l'estranger, i es marca com a objectiu aconseguir una presència activa internacional en els principals debats globals. També s'impulsarà un pla d'actuacions 2016-2018 en memòria democràtica, pau i drets humans i un projecte d'identificació genètica de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
En l'àmbit de la justícia, figura la compleció del Codi Civil Català, amb el Llibre VI; així com la creació de la seu judicial electrònica de Catalunya; l'elaboració del Pla estratègic d'atenció a la reinserció postpenitenciària; el desenvolupament del registre de grups d'interès i codi de conducta, i el desenvolupament del projecte de formació i inserció del CIRE.
Més agents dels Mossos i recursos per al cos de Bombers
Quant a seguretat i emergències, el Govern vol aprovar una llei de policia de Catalunya que redefineixi el sistema de seguretat pública i també una llei d'emergències i protecció civil de Catalunya. També es marca com a objectiu implantar estratègies preventives i reactives envers l'amenaça terrorista, ampliar la plantilla de Mossos d'Esquadra, donar més recursos humans i materials al cos de Bombers, impulsar una aplicació per a telèfons mòbils d'avisos de víctimes de violència masclista i implementar el Pla general de seguretat 2016-2019.
Sobre seguretat, Puigdemont ha lamentat que la Junta de Seguretat no s’hagi convocat malgrat les reiterades demandes del Govern al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. El president ha defensat la feina dels Mossos davant l’amenaça jihadista però ha remarcat la necessitat de convocar aquesta reunió, així com que la policia catalana es pugui incorporar a l’espai d’avaluació del risc d’amenaça terrorista que fixa l’Estat i ser present en les decisions de les policies europees. “Catalunya té competències i té 17.000 agents, que amb accés a la informació podrien prestar encara un millor servei”, ha afegit.
Finalment, pel que fa a comunicació i tecnologies de la informació, l'executiu vol tirar endavant la llei de ciberseguretat nacional de Catalunya, impulsar un pacte nacional de l'audiovisual, reforçar la independència governamental de la CCMA i crear l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.