Puigdemont i Rajoy acorden una reunió dels vicepresidents per abordar demandes al marge del procés sobiranista
El president català trasllada que seguirà endavant amb el full de ruta tot i que el popular no veu possibilitat d'acord pel que fa al referèndum
ACN Madrid .- El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat aquest dimecres que ha acordat amb el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, que en els propers dies es produeixi una reunió dels vicepresidents d'ambdós executius per abordar algunes de les demandes que li ha posat sobre la taula en la reunió que han mantingut a La Moncloa. Ara bé, Puigdemont també ha explicat que el popular li ha traslladat que no hi ha cap possibilitat d'acord sobre el procés, i en concret sobre la celebració d'un referèndum. En tot cas, el president li ha traslladat que ell tirarà endavant amb el full de ruta i complirà amb el mandat del 27-S. "Mentre algú es pensa si ha de donar o no resposta a la qüestió catalana, nosaltres anirem fent", ha dit.
El Govern concentra en 46 punts les seves demandes i denuncia els incompliments de l'Estat en tots els àmbits
ACN Madrid .- El document que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha entregat aquest dimecres al president del govern en funcions, Mariano Rajoy, reclama "com a mínim" la celebració d'un referèndum vinculant. El primer dels 46 punts que conté la carpeta de Puigdemont constata que "l'obligació dels demòcrates és buscar les vies de negociació i diàleg que possibilitin donar sortida a les aspiracions democràtiques de la majoria de la població, el que pot incloure, com a mínim, la celebració d'un referèndum vinculant". El Govern concentra en aquest document les seves demandes i denuncia els incompliments de l'Estat. A tall d'exemple, xifra en 842 MEUR els diners que la Generalitat ha deixat de recaptar perquè el govern espanyol ha recorregut cada nou tribut que s'ha creat des de Catalunya.
Democràcia, democràcia i democràcia
El document de 46 punts que Puigdemont ha entregat a Rajoy es divideix en quatre blocs: Relació Catalunya-Espanya; garantia dels drets socials; incompliments de l'Estat amb Catalunya, invasió de competències i interferències en l'acció de govern, i evitar la judicialització de la política. Pel que fa al primer eix, conté un únic punt sota el títol 'Resposta política a un mandat democràtic'. Aquí és on Puigdemont explicita la necessitat, "com a mínim", de convocar un referèndum vinculant.
El document remarca que les eleccions del 27-S van establir una majoria al Parlament favorable a la creació d'un nou estat per a Catalunya, i subratlla que la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya, expressada a través del seu vot, "confereix legitimitat a l'acció política i parlamentària dels seus representants".
El segon dels blocs de la carpeta que Puigdemont ha lliurat a Rajoy es divideix, al seu torn, en dos grups: polítiques socials i política fiscal i financera. Pel que fa al primer eix, Puigdemont denuncia el dèficit estructural de finançament del sistema públic de salut però també que la Generalitat destina 170 MEUR a donar cobertura sanitària a col·lectius que el govern espanyol vol excloure.
També posa de manifest la reducció del finançament en polítiques socials, i en concret es queixa d'un finançament insuficient de la Llei de la dependència, aportant dades per demostrar que el govern espanyol sempre ha incomplert la seva part, però en els últims anys això s'ha agreujat.
Un altre punt d'aquest primer eix de drets bàsics és el que té a veure amb l'exclusió residencial i la pobresa energètica, on Puigdemont constata que la Generalitat ha aprovat diverses mesures per evitar els desnonaments i els talls de subministraments, però el govern espanyol sempre les ha impugnat.
Pel que fa a les polítiques actives d'ocupació, el document denuncia una retallada l'any 2012 del 56%, però també una reducció de les ajudes destinades als centres especials de treball.
Cap informació sobre els refugiats
En matèria de refugiats, el president català remarca que ell mateix s'ha ofert per acollir 4.500 persones, tot recordant que la Generalitat té competències exclusiva en l'acollida i integració dels nouvinguts. Ara bé, el govern espanyol no ha comunicat encara cap dada sobre les persones que arribaran, ni quan, ni l'edat, ni el seu perfil laboral o les seves necessitats sanitàries.
El document també apunta que el govern espanyol va anular el fons estatal d'acollida i integració, que suposava 43,5 MEUR, i gestionarà unilateralment el nou fons d'asil, migració i integració creat per la UE. També s'ha reduït un 74% l'aportació de l'Estat al fons del Programa de Desenvolupament Rural per al període 2014-2020.
En matèria de política fiscal i financera, Puigdemont planteja primera la qüestió de l'objectiu de dèficit del 2016, la distribució del qual torna a ser, diu, "desproporcionada i injusta", incomplint a més la Llei d'estabilitat pressupostària.
Pel que fa a l'evolució de la despesa pública, es remarca que l'administració central l'ha augmentat en un 4,2%, mentre que Catalunya ho ha reduït en un 13,7. Continuar en aquesta via, diu el document, "posaria en perill l'estat del benestar".
Un altre punt plantejat per Puigdemont a Rajoy és el del model de finançament. El Govern recorda que l'actual està caducat i que el govern espanyol hauria d'avançar recursos a l'espera que es revisi. També denunciar que el sistema vigent és "discriminatori" respecte a Catalunya, perquè és el segon territori en capacitat tributària i el penúltim en recursos rebuts.
842 MEUR deixats de recaptar
Puigdemont també assenyala que el govern espanyol ha anat recorrent al TC totes les mesures tributàries que la Generalitat ha anat aprovat per augmentar els seus ingressos i xifra el global de la pèrdua de recaptació en 842 MEUR. En concret, segons el document, la Generalitat hauria ingressat 685 MEUR anuals per l'impost de dipòsits bancaris en lloc dels 60 que percep com a transferència de l'impost estatal. A això li suma 140 milions de l'euro per recepta, 50 de l'impost nuclear, 16 del tribut sobre els operadors de telecomunicacions, i 11 per l'impost de pisos buits.
Un altre apartat encara en aquest segon eix és el del FLA, on es reclama que el tipus d'interès sigui del 0% i es denuncia que el govern espanyol està condicionant l'accés mentre impedeix l'aprovació del pla d'ajust.
El tercer bloc fa referència als incompliments, a la invasió d'incompetències i a les interferències en l'acció de govern. En aquest eix entra la Llei Wert, però també l'incompliment de la sentència del TC sobre les beques universitàries, la gestió de les quals hauria de ser transferida, i de diverses sentències sobre la gestió i distribució del 0,7% de l'IRPF.
El Govern també denuncia en aquest bloc la invasió de competències de les lleis del tercer sector i del voluntariat; que el govern espanyol gestiona de forma centralitzada el Fons d'Ajuda Europeu per a les Persones més Desafavorides tot i que la Generalitat té competències exclusives; l'incompliment de les sentències del TC i d'altres estaments que estableixen que la gestió de les subvencions en matèria d'immigració ha de ser descentralitzada; que l'Estat no transfereix el que li pertocaria a Catalunya per les taxes judicials tot i tenir competències en matèria de justícia, i que la llei orgànica del poder judicial impedeix el desplegament de l'Estatut en aquesta matèria, començant per la creació del Consell de Justícia de Catalunya.
Així mateix, el document posa de manifest que des del 2009 no es convoca la Junta de Seguretat Catalunya-Estat, necessària per recalcular el finançament de la policia catalana.
Un altre punt que Puigdemont ha posat sobre la taula és el de la manca d'inversió a Catalunya dels Pressupostos Generals de l'Estat, així com el deute relatiu a la disposició addicional tercera de l'Estatut. En aquest apartat, el Govern estima que s'haurien d'haver rebut des de 2011 un total de 3.811 MEUR.
En l’àmbit de les infraestructures, el document afirma que el retard en l’execució del Corredor Mediterrani, sense un calendari clar i amb una execució molt lenta, suposa un “efecte dissuasori per a empreses que es volen instal·lar a Catalunya”. També recorda que continua pendent l’inici de les obres dels accessos ferroviaris al Port de Barcelona i que avança “molt lentament” la llançadora ferroviària entre Barcelona i la Terminal 1 de l’aeroport del Prat. També cita reivindicacions històriques com el Quart Cinturó, el desdoblament de la N-340 i de la N-II.
Pel que fa a Renfe, reclama al Ministeri de Foment el traspàs íntegre de les “línies ferroviàries interiors” i recorda la baixa execució de les inversions previstes. Dels 4.000 MEUR previstos entre el 2008 i el 2015 només s’ha executat prop del 10% i dels 306 MEUR promesos el 2013 només s’ha aplicat un 2%. A més, subratlla que la puntualitat dels serveis de Rodalies i Regionals estan lluny dels estàndards exigits i també dels resultats de Ferrocarrils de la Generalitat.
Encara en infraestructures, el document critica el model d’explotació centralitzat dels aeroports i recorda que Catalunya ha demanat històricament una gestió descentralitzada. El text considera un “contrasentit” que AENA participi en la gestió privada d’aeroports europeu i, en canvi, mantingui sota el seu control tots els aeroports espanyols. També reclama més autonomia de gestió en els ports catalans que permeti fixar els propis preus.
El document avisa que si el govern espanyol no rectifica portarà el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre al Tribunal Constitucional i denuncia lleis espanyoles que afecten les competències catalanes, com la llei de garantia de la unitat de mercat, la reforma del sector elèctric, la legislació espanyola en matèria de comerç i la LRSAL.
En l’àmbit de l’acció exterior, el document afirma que el govern espanyol l’ha portat al TC quan en legislatures anteriors es desenvolupaven “literalment les mateixes competències” i informa que la Generalitat està impulsant el vot electrònic pels catalans residents a l’estranger.
Pel que fa a la cultura, el text presentat a Rajoy denuncia els incompliments en equipaments com el Liceu, MNAC i MACBA, i l’eliminació total de les aportacions al cinema català. En la llista dels incompliments també apareix l’acord de la devolució definitiva dels Papers de Salamanca. Relacionat amb els mitjans de comunicació, constata que el canvi de criteri sobre la deducció de l’IVA de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha comportat “tensions pressupostaries” i lamenta la pèrdua d’un dels dos múltiplex de la CCMA.
57 recursos de la Generalitat al TC i 29 del govern espanyol
El text fa un resum de la conflictivitat institucional entre els dos governs i posa xifres: la Generalitat ha presentat 57 recursos i conflictes al TC, mentre que el govern espanyol n’ha portat 29. I 16 assumptes estan en negociació entre els dos executius.
El document constata que la política de traspassos ha quedat “completament parada” des del 2011 i assenyala que la Generalitat té identificades més d’un vintena de matèries que es poden traspassar amb la normativa vigent.
Persecució dels ajuntaments pel procés
L'últim bloc de la carpeta de Puigdemont fa referència a la judicialització de la política, on es constata que en els últims anys hi ha hagut una "persecució per part de la delegació del govern espanyol a Catalunya de múltiples actuacions contra els consistoris i municipis catalans". En concret, fa referència a les diferents investigacions judicials que han patit consistoris per haver donat suport a decisions polítiques adoptades pel Parlament.