
Espanya esgota el límit abans dels nous comicis de manera estrepitosa
Comparativa entre Catalunya i l'Estat en la mateixa situació límit amb uns mesos de diferència
Guifré Jordan @enGuifre – La imatge que ha donat la classe política espanyola per trobar solució als complicats resultats electorals és propera a la vergonya absoluta, ja que el període d’impàs s’ha caracteritzat per la inacció i el desacord en un moment de gran feblesa sobretot econòmica de l’Estat. Alguns mitjans internacionals ja han qualificat aquests quatre mesos de “falta de compromís” per part de tots, mentre que alguns opinadors apunten al resultat de no tenir un projecte comú de país.
A Catalunya...
Divendres, 8 de gener de 2016, menys de 72 hores abans de la convocatòria automàtica d’eleccions a Catalunya: discretes reunions entre els partits polítics i entitats sobiranistes se celebren abans d’una roda de premsa de Jordi Sànchez, on diu que tot i que és molt difícil, encara hi ha “un fil d’esperança” i que Junts pel Sí i CUP s’havien compromès a “mantenir el contacte”.
A Espanya...
Dissabte, 30 d’abril de 2016, menys de 72 hores abans de la convocatòria automàtica d’eleccions a Espanya: el PSOE engega el procés de primàries i el seu líder, Pedro Sánchez, carrega contra PP i Podemos que, com Ciudadanos, ja porten dies amb dialèctica de precampanya i creuant-se míssils. Els ciutadans miren, impotents, com els seus líders malbaraten el temps i no fan els deures.
Escassetat d'esforços per buscar la unitat a Madrid
De fet, no hi ha hagut cap esforç real de trobar un acord d’investidura des de la reunió PSOE-Podemos-Ciudadanos el 7 d’abril. La primera i l’última que es va celebrar amb els tres actors. Els resultats de la consulta del partit de Pablo Iglesias i l’última ronda de converses del Rei, prèvia ‘finta’ de Joan Baldoví (Compromís), van confirmar el fracàs col·lectiu una setmana abans del límit. En el còmput general dels més de 130 dies sense govern, només han destacat alguna reunió aïllada PSOE-Podemos i uns pocs dies de trobades entre els negociadors de Pedro Sánchez i Albert Rivera per signar un acord que no anava enlloc.
Reunions diàries Junts pel Sí - CUP per evitar eleccions a Catalunya
La manca d’un pla conjunt contrasta amb l’objectiu comú clar d’una majoria de parlamentaris, els de Junts pel Sí i la CUP, durant els tres mesos de negociacions per investir un president a Catalunya. Els primers dos van ser força estèrils, però les setmanes que van precedir l’acord final no ho van ser de cap manera, sinó que van estar farcides de reunions diàries entre els dos partits, que van desembocar en un document majoritàriament pactat entre les dues parts.
Ningú parlava de llistes electorals ni donava per fets els comicis
En aquest cas, l’assemblea de la CUP, igual que ara la consulta de Podemos, i la decisió final de la direcció cupaire, avortaven el possible acord set dies abans del límit. Però fins i tot llavors, cap de les dues formacions va començar a parlar de les llistes electorals i es van abstenir de donar les eleccions per fetes. Ningú va voler esgotar el límit abans d’hora, símbol de responsabilitat i compromís amb el país i un projecte comú. El que va passar el cap de setmana que precedia la data límit ja és conegut.