El director general de Participació Ciutadana admet que els exiliats catalans mereixen un reconeixement moral que no s'ha donat
En la presentació de l'exposició 'Pau Casals i l'exili (1939-1973)'
0
CarregantLa presentació del catàleg de l'exposició 'Pau Casals i l'exili (1939-1973)' ha servit a l'assessor històric de la mostra, Josep Maria Figueres, per evidenciar que els exiliats catalans de la Guerra Civil i el franquisme encara esperen que les autoritats els facin arribar un document oficial en què se'ls reconegui la seva lluita i les penalitats que van haver de patir. El director general de Participació Ciutadana, Fèlix Alonso, present a l'acte, ha reconegut que els exiliats es mereixen aquest 'reconeixement moral' que encara no han obtingut. Ha subratllat que s'ha de fer un 'homenatge a tota la gent que va patir represàlies' però ha apuntat que fins ara només al Congrés s'ha començat a plantejar un 'tímid procés de reconeixement'.
Josep Maria Figueres ha explicat que la seva labor en el programa radiofònic 'Veus de l'exili', en què es van recollir més de 120 testimonis d'exiliats catalans, li va servir, entre altres coses, per recollir una demanda comuna d'aquests exiliats, que és la de rebre un reconeixement oficial de la seva situació i el seu esforç. Ha afirmat que la mesura podria ser tan fàcil com enviar-los una carta amb un diploma, tal com ha explicat que s'ha fet en països com França amb els seus exiliats.
Ha comentat que els casals catalans repartits per tot el món tenen els noms dels exiliats i els seus fills i que, en total, només s'hauria d'enviar 'algun miler' de cartes. Ha apuntat, però, que l'actuació s'hauria de portar a terme de forma gairebé immediata perquè els exiliats que queden ja són molt vells i no es pot perdre més temps.
Figueres, historiador i professor universitari, també ha incidit en què la segona demanda que se li ha fet arribar és que els néts dels exiliats puguin optar a la ciutadania espanyola i se'ls doni la possibilitat de tornar al país dels seus avis amb tots els seus drets. Ha exposat que si en l'actualitat es pot donar la ciutadania als immigrants que porten un cert temps a l'estat espanyol, també es mereixen aquesta opció els descendents dels exiliats.
'Reconeixement moral'
El director general de Participació Ciutadana del departament d'Interior, Fèlix Alonso, ha reconegut que fa falta enviar 'moltes cartes' per assumir aquest 'reconeixement moral' que ha dit que es mereixen els exiliats. Ha afirmat que 'com a fill de pres polític' entén i comparteix la demanda.
Alonso ha apuntat que la Llei de la memòria històrica (a l'estat espanyol) i la Llei del memorial democràtic (a Catalunya) ha permès donar un 'primer pas' en aquest sentit, però ha constatat que s'ha de seguir treballant per ampliar-ne el contingut. Ha subratllat que ja s'està fent algun moviment, encara que 'tímid', sobretot des del Congrés, i ha explicat que prendre mesures és complicat i ha posat l'exemple que ha fet falta que passessin 32 anys de la mort de Franco perquè les dues lleis poguessin ser una realitat.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat