Salellas (CUP) defensa la seva propietat privada i desautoritza Eulàlia Reguant
El diputat cupaire diu que s'han de qüestionar els qui han construït la seva riquesa per mitjà de "l'especulació o la corrupció"
Benet Salellas ha donat la cara per defensar i donar explicacions sobre el seu patrimoni d’onze propietats després que les xarxes socials n’anessin plenes ahir. En una entrevista-tertúlia al programa El Món a RAC1, el diputat de la CUP ha dit que, a banda de la casa on ha viscut tota la vida i el despatx d’advocats heretat del seu pare, la resta de propietats són camps que va heretar dels seus avis, que eren pagesos. En aquest sentit, ha validat el seu patrimoni perquè és fruit del que “han guanyat els meus pares treballant tota la punyetera vida”. Una defensa a les herències i la propietat privada en tota regla.
Com es mesura la legitimitat per tenir una propietat?
No obstant, Salellas ha puntualitzat que no s’ha de qüestionar a propietaris com ell, perquè la seva família ho ha guanyat amb “el treball”, sinó als “grans tenidors” com els bancs, i també als qui han construït la seva riquesa fruit de “l’especulació o la corrupció”. Un extrem que un dels tertulians del programa, Toni Soler, ha posat en dubte per la dificultat per mesurar la quantitat de treball per legitimar una propietat.
No dóna suport a les tesis de Reguant
En qualsevol cas, el diputat cupaire ha corregit de manera implícita les paraules de la seva col·lega al Parlament, Eulàlia Reguant, que ahir responia “depèn”, preguntada sobre si es podien ocupar les segones residències. Salellas ha defugit donar-hi suport dient que “els primers que hem de posar a debat són els que hem rescatat tots”, és a dir, “els grans tenidors” com ara els bancs.
Contradicció amb el posicionament oficial de la CUP
Al mateix temps, la defensa de la propietat privada –com a mínim si és conseqüència del treball- és una contradicció amb el posicionament oficial de la CUP. El programa electoral dels anticapitalistes el 27S parlava, sense més concrecions, d’“apostar per revitalitzar aquells sectors econòmics públics i de propietat col·lectiva, incloent-hi com una de les polítiques econòmiques bàsiques l’impuls d’uns serveis públics d’ampli abast i promovent la col·lectivització de la propietat privada”. En el mateix sentit, Quim Arrufat deia que “hem de qüestionar la propietat privada” en una conferència el juliol passat en el marc de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya.