El monestir de Sant Feliu de Guíxols es convertirà en el Centre d'Art Thyssen el 2010
L'exposició permanent la formaran pintors catalans com Tàpies, Dalí, Cuixart, Casas o Rusiñol
Aquest dilluns al matí s'ha confirmat que, finalment, l'emplaçament per al futur Centre d'Art Col·lecció Catalana Thyssen-Bornemisza serà el monestir de Sant Feliu de Guíxols i que el museu podria obrir les seves porten en un període de dos anys. Després d'anys en què el projecte ha estat parat, la trobada d'aquest dilluns entre el ministre de cultura espanyol, l'alcalde, Pere Albó, i la mateixa baronessa Carmen Cervera, que és qui cedeix la col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX, ha desencallat el projecte. Segons ha afirmat el ministre Molina, en les pròximes setmanes els tècnics del ministeri es desplaçaran fins a la població baixempordanesa per elaborar el projecte museístic que determinarà quantes peces caben exposades al monestir i quines parts de l'edifici s'han de destinar a aquest nou museu Thyssen-Bornemisza.
De moment, pocs detalls es coneixen sobre què es podrà veure a l'interior del monestir en un parell d'anys, però totes les parts implicades han volgut ressaltar la importància del dia d'avui ja que 'arrenca la maquinària' per posar en marxa aquest museu, segons ha dit el ministre. 'Fins ara era un desig de la baronessa i Sant Feliu i ara a aquests desitjos ens hi hem sumat més gent per a fer-ho realitat', ha dit Molina. A més, s'ha confirmat quina serà la seu definitiva ja que, durant el passat mandat, la proposta de l'antic govern passava per l'antic Hospital, de dimensions més reduïdes que el monestir.Molina tampoc ha donat detalls sobre el pressupost que tindrà l'obra però ha dit que ni el ministeri ni la conselleria de Cultura tenen 'cap problema' per posar els dines que calgui. 'El més important és el projecte', ha afirmat Molina qui ha dit que l'estudi que elaborin els tècnics determinarà quantes peces hi haurà i com es distribuiran.
De moment, Molina ha avançat que hi haurà una part d'exposició permanent, protagonitzada per pintors catalans del segle XIX i XX com Joaquim Vayreda, Antoni Tàpies, Salvador Dalí, Modest Cuixart, Ramon Casas, Santiago Rusiñol o Josep Amat, entre d'altres. A més, també hi haurà espais per a exposicions itinerants, ja siguin propietat dels altres dos centres de Madrid i Barcelona on la baronessa hi té obres com d'altres museus de la xarxa estatal. Des del 2003, la baronessa va comprometre's a cedir unes 350 peces un cop el museu es materialitzés.
Els terminis per transformar el monestir –el conjunt es va començar a construir el segle XX i els darrers edificis dates del segle XVIII- són encara poc definits però el ministre ha dit que en dos anys el museu podria començar a funcionar. 'Les coses s'han de fer bé perquè ens hi juguem molt, tot i que volem que es pugui fer el més ràpid possible', ha dit el ministre qui ha explicat que té una estreta relació amb Sant Feliu on estiueja des del 1981.
El monestir té una superfície total de 6.833 metres quadrats distribuïts en tres plantes i amb un cop principal en forma d'ela. A més, el passat novembre, l'ajuntament va arribar a un acord amb el Bisbat de Girona i li ha cedit, per a 75 anys, el Palau de l'Abat –edifici annex al monestir-, l'Hort del Rector, la Sala Abat Panyelles i la Torre del Corn.
Molina ha dit que el museu ajudarà a situar Sant Feliu en el mapa de manera encara més clara i ha dit que l'enclavament per al museu és l'idoni. 'Tenim Figueres amb Dalí a tocar, Palafrugell amb tot el què Pla hi representa i ara aquest centre a Sant Feliu pot potenciar encara més tota la zona', ha afirmat Molina.
La baronessa, per la seva banda, s'ha mostrat satisfeta que finalment les parts implicades s'hagin posat d'acord per donar l'impuls definitiu al Centre d'Art i ha afirmat que serà un gran 'reclam' per a Sant Feliu que ajudarà la vila a estar 'internacionalment al mapa'.
'El monestir és preciós i la gent ara podrà venir a Sant Feliu a passar-ho bé però també a gaudir de la cultura', ha manifestat Carmen Cervera.







