Santi Vila, camí de la irrellevància política
El conseller de Cultura carrega durament contra l’ideari del PDC però aspira a presidir el seu Consell Nacional i diu que estudia ser alcaldable de Barcelona amb aquestes sigles
A Santi Vila no li agrada el rumb que ha pres el Partit Demòcrata Català (PDC), en una entrevista al diari ARA, ha deixat clar que neda contracorrent. Vila ha explicat que va sortit del congrés fundacional del partit amb un gust “agredolç” ja que, segons ell, en el congrés hi va haver “moltes tensions, moltes divisions i moltes faccions i molts enfrontaments” i ha qualificat la decisió de l’assemblea de la militància d’incloure el Referèndum Unilateral d’Independència de decisió “inoportuna i injustificada”. “Les ocurrències serveixen per anar traient suports. El RUI pot quedar molt bé en entorns hiperventilats, però pot fer-nos cada vegada més petits” ha dit, tot defensant que el PDC s’ha d’obrir a nous sectors que no siguin partidaris de la independència de Catalunya.
Despotisme enfront pro activitatContràriament a Vila, que retreu les decisions de la militància, l’altra candidata a presidir el Consell Nacional del PDC, Mercè Conesa -que també competeix a la presidència del Consell Nacional amb l’exalcalde de Bigues i Riells Joan Vila Massagué-, aposta per un òrgan proactiu que no sigui “encarcarat” i que no dissuadeixi d’intervenir-hi. En un decàleg de 10 propostes que ha difós a través de les xarxes socials, la també alcaldessa de Sant Cugat aposta perquè el Consell Nacional no es limiti a escoltar els informes de la direcció i vol que es fomenti el debat i la presa de decisions.
Ser alcalde de la capital de la República amb un partit que ha incorporat el RUI que detesta
D’altra banda, Vila ha reconegut que està estudiant presentar-se de candidat a l’Ajuntament de Barcelona perquè veuria “encara més motivador” competir a les urnes amb Ada Colau. En aquest sentit, aposta perquè el PDC sigui "una alternativa al populisme d'esquerres.