Tot allò que no saps de la diplomàcia pública catalana ! directe!cat

Política

Última actualització Dimarts, 19 de juliol de 2016 05:00 h

Tot allò que no saps de la diplomàcia pública catalana

Ens endinsem a Diplocat i revelem les estratagemes del mur amb què sempre xoca: l'aparell de l'Estat

( 11 vots )

Carregant

Guifré Jordan @enGuifre –Explicar al món Catalunya i el procés que s’hi està vivint. És la principal tasca que es planteja l’òrgan de la diplomàcia pública al Principat per excel·lència, el Diplocat. L’objectiu de fer-se un forat en un món cada vegada més convuls ja és titànic, però a més la institució topa amb un mur gairebé infranquejable: l’Estat espanyol i les seves allargades urpes a l’estranger. Els mastodòntics 1.366 milions d’euros que destina el govern espanyol el 2016 a Exteriors xoquen contra els comparativament ridículs 2,6 milions de Diplocat, una part dels també minúsculs 19,7 dels pressupostos prorrogats de la Generalitat en el total d’Exteriors. Amb tot, l’organisme és capaç de superar els obstacles i està contribuint de manera decisiva a internacionalitzar el procés. Com ho ha fet? Directe!cat s’ha endinsat a les interioritats d’un organisme en el fons desconegut per saber a què s’enfronten i com ho resolen.

Comparteix

URL curta

Etiquetes

albert royo, barça, diplocat, diplomàcia pública, esapnya, fcbarcelona, romevalbert

Quin tipus de diplomàcia pot fer Diplocat?
La lluita és desigual, ja que el primer que adverteix qualsevol responsable o tècnic de Diplocat és que Catalunya no és un estat, així que no pot fer diplomàcia oficial. Així, quina és la tasca de l’organisme? L’anomenada diplomàcia pública, és a dir, les relacions a l’exterior d’institucions, empreses o individuals en les quals Catalunya –en aquest cas- s’esmenta i la seva imatge surt reforçada. Quanta gent arreu del món no coneix el Principat gràcies, per exemple, a la projecció mundial del FCBarcelona, que impulsa de rebot Catalunya? Això és diplomàcia pública.

És un organisme publicoprivat

Diplocat és un consorci mixt, és a dir, participat per organismes públics i privats. Diverses institucions públiques en formen part, però també entitats financeres, empresarials, esportives i socials, a banda d’universitats i altres centres acadèmics. Amb tot, és la Generalitat qui aporta la pràctica totalitat del seu pressupost, amb 2,6 milions segons els pressupostos prorrogats de 2015, mentre que entitats com l’Ajuntament de Barcelona fan aportacions puntuals per projectes.

Independència respecte el govern català

Tot i estar adscrit al departament de Presidència de l’executiu català, els membres de Diplocat remarquen que “les ínies estratègiques les decidim nosaltres i mai han estat canviades allà”. De fet, insinuen que més aviat al contrari, ja que el fet de no tenir la burocràcia pròpia d’ens públics els dóna molta més agilitat que el departament d’Exteriors de la Generalitat. Així, expliquen que es coordinen i donen molt suport a la conselleria de Romeva i recorden que algunes conferències i actes de Puigdemont o el propi Romeva a l’estranger els han organitzat a Diplocat.

El ‘target’: acadèmics, mitjans de comunicació i polítics

Qui decideix els temes de què la societat parla? I encara més important: qui influeix en l’opinió que tindrà sobre els assumptes el poble? Diplocat ho té clar: acadèmics, mitjans de comunicació i polítics, principalment europeus. És per això que els tres ‘fronts’ del consorci són muntar actes arreu del món sobre Catalunya, intentar fer un forat als mitjans de comunicació per Catalunya i persuadir-los que publiquin articles de dirigents catalans i, per últim, fer contactes amb representants polítics internacionals i intentar forçar parlaments de diversos països a abordar la carpeta catalana. El resultat fins ara: una quarantena d’actes a tot el món, una seixantena d’articles de membres del govern català a premsa internacional i set parlaments arreu del món que han debatut sobre el procés.

Sobretot, a Europa

El màxim objectiu de Diplocat és Europa. Els tècnics de la institució expliquen que les repúbliques bàltiques i els països nòrdics són molt receptius al procés català, mentre que França, Itàlia i Alemanya –tot amb nacions que algun dia podrien activar processos de secessió- no ho són tant. Tampoc ho és especialment el Regne Unit, tot i que expliquen que el conflicte de Gibraltar fa que Espanya hagi d’anar amb peus de plom per demanar favors, cosa que podria arribar a beneficiar el sobiranisme en un futur.

El Diplocat no només parla del procés en els seus actes

L’òrgan que dirigeix Albert Royo munta actes a Catalunya per fer arribar debats a nivell internacional al país (com ara els refugiats o l’auge de l’extrema dreta), però el plat fort són les conferències a altres països, on la temàtica és diferent. O bé es parla de la demanda de dret a decidir al Principat, o bé es vincula Catalunya amb el país que acull el debat o amb la UE. A més, s’intenta que hi hagi opinions favorables i contràries al procés, per bé que en moltes ocasions “no sabem què pensen els ponents”. El públic solen ser estudiants, professors d’universitat i societat civil, i a banda de buscar el ressò de Catalunya, un dels objectius és posar en contacte les pròpies persones que participen de les conferències i així potenciar el ‘networking’.

El gran problema: els intents de dinamitar actes de l’Estat

Un dels obstacles més habituals són les pegues que posa la diplomàcia espanyola. La majoria d’actes arreu del món se celebren a universitats perquè tenen llibertat de càtedra i mostren bona predisposició, però de totes maneres l’Estat sempre està disposat a atacar. Ho fan demanant a Diplocat que es desdigui dels seus plans? No. Ho fan sempre intentant extorsionar les universitats, que alguna vegada han cedit i han demanat que es reconfiguri o es cancel·li. L’estratègia és anar a les institucions acadèmiques, perquè són a qui pot fer angoixa enfrontar-se amb ambaixades. Els exemples més sonats són la cancel·lació d’una conferència de Carles Viver i Pi-Sunyer a Brussel·les i la suspensió de la presentació del llibre ‘Victus’, d’Albert Sánchez Piñol.

Els arguments de l’Estat per persuadir, intoxicació absoluta

Els arguments del cos diplomàtic espanyol per fer ballar el cap a les universitats són els de sempre, com ara: “Esteu col·laborant amb propaganda secessionista”. En els últims mesos, però, han incorporat la suspensió del nom de la conselleria de Romeva i diuen als centres acadèmics que “esteu col·laborant amb una entitat il·legal, amb un conseller no reconegut”.

Extorsions directes a acadèmics

A més, també intenten extorsionar els ponents que ja han confirmat que participaran a actes de Diplocat, dient-los que no ho facin i en tot cas que l’independentisme està ple de desconeixement, prejudicis i etnicisme. “El procés és una fal·làcia per tapar corrupció”, “volen construir un imperi monolingüe” i “el procés està segrestat per l’esquerra radical” també són a l’ideari de les famoses dues senyores que es passegen pel món perseguint personalitats catalanes.

Els corresponsals estrangers a l’Estat de vegades ja estan massa influenciats

Alguns periodistes amb qui ha parlat Diplocat els han reproduït els arguments ja interioritzats, és per això que la feina per ‘reconvertir-los’ és de formigueta. En aquest sentit, el propi Albert Royo admet que a vegades deixen de banda els corresponsals estrangers a l’Estat residents a Madrid perquè estan massa influenciats i busquen directament les redaccions centrals dels mitjans.

Els casos reals: extorsions a ponents, pamflets al públic i prohibicions de ‘streaming’

Quan el cos diplomàtic espanyol sap d’algun acte de Diplocat a l’estranger, el bloqueig és immediat. Intenten convèncer les universitats que es canvïi el programa, o de vegades durant el propi acte fan intervencions desagradables i sovint són els ponents estrangers qui els responen. En un acte a Roma van arribar a repartir pamflets al públic, mentre que en un altre van aconseguir prohibir el ‘streaming’ de l’acte. A Lisboa, l’ambaixada espanyola va trucar a tots els ponents, però no van ser hàbils, perquè alguns eren contraris al procés i a partir de les extorsions hi tenen més simpatia. Un d’ells, fins i tot, molest amb la prepotència diplomàtica, va escriure un article d’opinió a un diari portuguès denunciant la intromissió.

Les tàctiques de Diplocat per neutralitzar les pressions

Així, la primera eina per evitar que l'Estat se'n surti amb la seva és la pròpia naturalesa barroera d'algunes pressions, que ja els desacredita. A més, Diplocat diu que intenta portar amb la màxima discreció les converses per a convèncer ponents a participar a conferències. Fins i tot, apunten que mai acaben les negociacions amb el mateix mitjà de transmissió amb què les han començat. També diuen, però, que fa un temps es prenien més precaucions a l'hora d'utilitzar les tecnologies, però que ara han constatat que és inútil, perquè el control és absolut. De fet, un dels treballadors de l'entitat fa broma i, mentre dóna explicacions, afirma: "Mira, potser ara mateix ens estan gravant aquesta conversa".

La diplomàcia virtual: la primera victòria de Catalunya

Diplocat és pionera en l’anomenada diplomàcia virtual, ja que és molt actiu a les xarxes socials. A Twitter, per exemple, tenen el perfil @Diplocat, amb informació que pot interessar tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, i el compte @ThIsCatalonia, amb tot el que es vol que arribi a l’estranger, és a dir, tot allò positiu pel país a l’estranger. També hi ha un tercer perfil,. Així, aquesta és la primera victòria clara de la diplomàcia catalana, ja que com expliquen els propis responsables de Diplocat, “a l’Estat encara no s’han posat amb el tema digital, són de la vella escola en termes de diplomàcia”.