directe ! a La República. N. 4126. Dijous, 8 de desembre de 2022 13:40 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

Avançar arrossegant una bola de ferro anomenada Espanya

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

Comentaris 9  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
carregant Carregant

La setmana ha posat de relleu tot un seguit de contradiccions: mentre Josep Borrell continua repetint una vegada i un altre el seu frau en el càlcul del dèficit fiscal (bàsicament, rebaixar-lo a base de no computar el pagament del deute), hem sabut que l’Estat ha batut novament el seu rècord d’endeutament (100,5% del PIB) i ha hagut de posar-hi mà una altra vegada (1.000 MEUR) a la guardiola de les pensions. Entretant, la liquidació del finançament autonòmic de 2014 revelava novament que Catalunya cau al 14è lloc (si es té en compte el nivell de preus) de la despesa pública per habitant; i tot això, mentre les exportacions catalanes es disparen. Que no faríem disposant dels nostres recursos! Una pila d’acadèmics ens ho expliquen en un monogràfic aparegut a la “Revista de Catalunya”. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

Comparteix
   


Etiquetes
CONFIANÇA. Ens en sortirem. Hi ha molts elements per a l’esperança: només cal analitzar el darrer baròmetre del CEO. Confiem que el canvi de direcció a la CUP, amb gent com en Quim Arrufat, permeti aplicar un gir de major responsabilitat a la gestió parlamentària feta fins ara pels anticapitalistes. Segons sembla, el president Puigdemont està portant personalment i directa les negociacions relacionades amb la moció de confiança. No esperem, però, allò que és impossible: ara només és al nostre abast (i ho és tot) refer els elements més bàsics per culminar el procés, executar-los i anar a eleccions el més aviat possible. Seria fantàstic refermar la confiança en el president, aprovar pressupostos per al 2017, organitzar el Referèndum vinculat i definitiu per al dia de Sant Jordi, aprovar les lleis de desconnexió just abans i declarar la independència després de la victòria. I eleccions constituents abans de l’estiu.

DEUTE. Després d’uns quants anys sense poder acudir als mercats (com a resultat de l’escanyament d’un sistema de finançament dramàticament insuficient) aquesta setmana hem sabut que el percentatge del deute de la Generalitat envers l’Estat espanyol representa ja el 74% del total. Joan Coscubiela s’ha apressat a assenyalar-ho com un símptoma més de la nostra dependència / incapacitat per a desconnectar. En realitat, més aviat sembla just tot el contrari, un deute repartit entre molts creditors internacionals seria molt més difícil de gestionar: quan, d’aquí no gaire, superem encara aquesta xifra i com més ens apropem al 100% tindrem una eina extraordinàriament poderosa a les nostres mans: l’impagament d’aquest deute després de la declaració d’independència tindria conseqüències extraordinàriament greus per a la hisenda espanyola i serà un incentiu interessant per a que els creditors d’Espanya l’obliguessin a seure a la taula de negociació.

ENQUESTA. Amb una mostra que segueix bàsicament les constants des del 2014, segons la segona onada de 2016 del baròmetre del CEO, publicada divendres, l’independentisme s’enfila als seus màxims històrics. De manera suau, feixuga però inexorable, cada lliurament reflecteix per sedimentació la consolidació d’una majoria que en un referèndum a l’escocesa se situaria al voltant del 55%. En contrast, des de fa dos anys l’opció federal s’ensorra. Els resultats del 26-J hi han contribuït en aquest darrer baròmetre: el federalisme ha perdut pràcticament un terç del seu suport, repartit a parts iguals entre l’opció independentista i l’statu quo autonomista. El darrer CEO ens confirma que el país és madur per portar-lo a un referèndum d’autodeterminació de resultat vinculant. Molt més que per a unes eleccions constituents, tot i que les tendències de simpatia i de vot dels grans rivals, els Comuns/QWERTY, han caigut en totes les preguntes des del baròmetre anterior.

IMPEDIR. En una nova mostra de l’alt nivell democràtic de l’estat espanyol, el Tribunal Constitucional s’ha adreçat preventivament al Parlament de Catalunya per ordenar-li que impedeixi l’inici d’un Procés Constituent. És a dir, la tercera cambra espanyola estableix que la immensa majoria del poble de Catalunya partidària d’encetar un Procés Constituent no subordinat (84 diputats de 135 el 27-S, encara que després els QWERTY hagin traït el mandat rebut en aquest sentit pels seus electors) no té cap dret a veure com llurs representants acaten la seva voluntat. El xoc de legitimitats està servit. Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP han anunciat públicament que, tot i les amenaces, faran que es votin al ple les conclusions prohibides de la comissió. Podria ser el principi de l’espiral de repressió  de l’estat contra les institucions catalanes. Cal preparar-nos tots, des de les institucions i al carrer.

IMPOSTURA. El resultat del 27-S, amb un 12% dels votants decantats per no definir-se va generalitzar la idea que calia eixamplar la majoria independentista del 48% (en realitat del 55%, xifra incomprensiblement no acceptada per la majoria dels mateixos independentistes) entre el món de l’esquerra federalista catalana. Les darreres setmanes, amb la càrrega dels QWERTY contra el simple debat dels pressupostos i les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent (que han titllat d’inútil després d’acceptar d’inici la seva proposta que fos rebaixada), afegides a l’espectacle dels Comuns a Madrid, embogits per culpar l’independentisme de la seva impotència, comença a fixar un abans i un després en la relació entre aquell món i el dels catalans partidaris de la plena sobirania. La realitat és que els QWERTY no volen fer la independència amb segons qui i que la immensa majoria dels independentistes tampoc volem més dependència amb els QWERTY.

UNILATERALITAT. L’excusa del món dels Comuns per no afegir-se a la majoria independentista ara es diu unilateralitat. Amb el seu capteniment, els representants de l’esquerra transformadora es converteixen així en avalador i falca insubstituïble per a la perpetuació de l’statu quo petrificat a la Constitució espanyola fabricada amb l’anuència dels hereus del dictador. Els QWERTY, però, ens hauran d’explicar al detall perquè avalen amb el seu immobilisme la unilateralitat de l’estat que prohibeix un dret fonamental com és el de l’autodeterminació (amb tres quartes parts dels catalans a favor) i en canvi denuncien, aquesta sí, la unilateralitat d’un Parlament que només vol exercir-lo. La unilateralitat per restringir drets des d’una clara minoria del país, encara que ells hi estiguin en contra, sí que és respectable; la unilateralitat per defensar-los, no. Tot plegat, molt i molt progre. Hi veig Rosa Parks, Martin Luther King i Mahatma Gandhi.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 
 
 



Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja

item
#9
24 de juliol de 2016, 12.51 h

Comencem a lligar-nos ben bé les espardenyes que, dintre d´un any, hem de tenir a tocar la independència.
No perdem la fe ni l´entusiasme, un any més i a donar-ho tot per Catalunya.
Definitivament, som-hi !


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#8
Aragoneses Orientales (que hablais en LAPAO o catalanesc), seguid 500 años mas haciendo el imbecil (Joan Sales dixit) fletxa VIVA FELIPE VI , REY DE ESPAÑA Y DE TODOS LOS ESPAÑOLES, obviamente en todos los españoles estamos incluidos TODOS los catalanes ADIOS MAD MASS ADIOS
24 de juliol de 2016, 12.32 h

Cataluña, caso abierto
EL PERIÓDICO ofrece una radiografía de los principales casos de corrupción de la última década en Catalunya

Reza el tópico que la justicia si es lenta no es justicia y nadie niega que es una verdad incontestable. Pero siete años después de estallar el 'caso Palau' aún no tiene fecha para el juicio.

Los casos 'Pretoria' y 'Mercuri' siguen también irresolutos y cuando se cumplen dos años de la confesión de Jordi Pujol se acumulan las incógnitas sobre los neg... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#7
24 de juliol de 2016, 09.46 h



RIDÍCULS PERSONATGES DE UN GOVERN QUE FA AIGÜES I QUE TRACTA DE SURAR , PERÒ S'ENFONSA EM UN FANGAL DE TRAMPES I MALA GESTIÓ.

A QUIN D'AQUEST ELEMENTS MES "SIMPLONS"

I UN AZNAR CARREGAT DE GOMINA .I DE POCA VERGONYA. !! DEMANA PERDÓ JA DE UNA PUTA VEGADA CABRON !! POTS DORMIR ? I PENSES ALGUNA VEGADA AMB ELS MORTS I FERITS QUE EL TEU EGO , VA FER ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#6
Synera fletxa Barcelona
24 de juliol de 2016, 09.39 h

#5

LA LEGÍTIMA DUI QUE RECOLZARAN ELS USA:

El Congrés USA i l'Alt Dictamen del TIJ

En la compareixença al congrés, Williams va assegurar que si Catalunya proclamava la independència cercaria ‘el reconeixement internacional d’acord amb la voluntat del seu poble i no pas d’acord amb les disposicions de la constitució espanyola’. Invocà tot seguit la sentència de la Cort Internacional sobre Kossove de 22 juliol 2010 i recordà que no hi havia cap precepte de la llei internacion... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 18   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
Synera fletxa Barcelona
24 de juliol de 2016, 09.38 h

DICTAMEN DE LA CORT INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA DE 22 JULIOL 2010


- Declarem que no hi ha cap norma en el dret internacional que prohibeixi o estigui en contra de les declaracions unilaterals d’independència
- Declarem que quan hi ha una contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica d’un poble part d’aquest estat, preval sempre la voluntat democràtia d’aquest poble
- Declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
mario fletxa barna
24 de juliol de 2016, 09.35 h

És ben clar el que ens demostra TEMPS DE SEDICIÓ. No s'entent com hi ha persones sanes que no hi combreguin.
Ja és temps de MARXAR, silenciosament i reverentment amb connivència amb les nostres institucioins independentistes, ja no es pot esperar MÉS!. Els no secessionistes per vergonya potser es postularant a favor quan toqui, però no hem d'esperar convencer-los, no volen però potser voldran, ens l'hem de jugar TOTS

PER LA NOVA REPÚBLICA CATALANA!


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
Un que hi entén fletxa i que et vol salvar
24 de juliol de 2016, 08.57 h



#2 Hi entenc, i t'entenc, marrec. sé lo difícil que és , quan un vici et domina, tenir prou voluntat per abandonar-lo.

Jo et donaré un consell, NEN SUBNORMAL CONVERGENT. Mira, si ara cada dia llepes 40 pèls de cul d'en Pujol, de l'Homs i del Mas, fes una cosa: demà llepa'n només 39. T'asseguro que no notaràs la diferència i el teu cos no patirà l'abstinència.

Demà passat, llepa només 38 pèls del cul dels dits personatges. I procura que tinguin una miquetra menys de caca de la ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
24 de juliol de 2016, 08.35 h

la modernitat gilipollista de dir.los QWERTY als pijor.lindos de papas ricos de NO-PODEMOS I TOTXO AL CAP DEL GUARDIA URBANO, nomes indica que Catalunya viu al s.XV i espera que Deu ens salvi.
Dels pìjos-drogates de NO-PODEMOS nomes es pot esperar golferia, droga i incapacitat mental COM DEMOSTRA CLARAMENT LA TOCINAIRA COLAU, que es mes tonta que la meva gallina


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
|| || ★ || || PAÍS CATALÀ : DE SALSES A GUARDAMAR, DE FRAGA A MAÓ, UNA SOLA LLENGUA, UNA SOLA NACIÓ . . . . . . || || ★ || || fletxa L'estat espanyol per als espanyols i un estat català per als catalans. Volem un estat on la nostra llengua sigui oficial en tot l'estat
24 de juliol de 2016, 08.05 h




Ara de la merda en dieu ferro?




Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Ramon Boixet Ramon Boixet
Parlament amb quatre llengües
Joan Lladonet Joan Lladonet
Qui és que aviva l’odi a la nostra terra?

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.