Política Última actualització Diumenge, 24 de juliol de 2016 13:05 h

El segrest per part d’Espanya dels trens de la Pobla

Rull qualifica d'"absurditat" el retard en l'estrena dels nous trens de la Pobla per culpa de la "burocràcia" de l'Estat

ACN La Pobla de Segur .- Tot a punt per l'estrena comercial demà dilluns dels nous trens que Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ha comprat per a la línia que uneix Lleida i la Pobla de Segur (Pallars , dos mesos més tard del previst inicialment (el 30 d'abril). Aquest mati s'ha fet el viatge inaugural amb diverses autoritats encapçalades pel conseller de Territori Sostenibilitat, Josep Rull, que ha qualificat el retard d'"absurditat" i l'ha atribuït a una "expressió burocràtica incomprensible" de l'administració general de l'Estat. Amb la posada en marxa dels nous combois, s'incrementaran les freqüències retallades el 2012 i s'escurçaran els temps de trajecte. Els dos trens, que han costat 9 milions i mig d'euros, són de fabricació suïssa i amb aquesta excusa el Govern espanyol els ha hagut d'homologar per circular pels prop de dos quilòmetres de la xarxa d'interès general a la ciutat de Lleida. 

El conseller Rull ho considera propi d'"institucions que busquen problemes allà on no n'hi ha"

 El tren que ha fet el viatge inaugural ha sortit de Balaguer a dos quarts de deu i ha arribat a la pobla de Segur a les 11 enmig d'una gran expectació dels veïns. Els alcaldes consideren aquesta data com una "dia històric" pel territori i asseguren que el nou servei millorarà la vida de la gent i també aportarà prosperitat.

L'estrena es fa amb gairebé dos mesos de retard respecte la primera data anunciada, el 30 d'abril, ja que aleshores els combois no disposaven encara de l'homologació estatal per circular pels 1,9 quilòmetres de vies de Lleida que pertanyen a la xarxa ferroviària d'interès general. L'autorització no va arribar fins aquest dimarts 19 de juliol, després de múltiples crides del territori a no demorar més una inauguració molt esperada. I és que amb els nous trens gairebé es triplica l'oferta ferroviària que hi havia fins ara i el temps del trajecte entre Lleida i la Pobla es redueix en uns 15 minuts. El nou servei suposa ampliar de 4 a 10 les freqüències actuals en dies feiners entre Lleida i Balaguer i passar d'1 a 4 en les comunicacions fins a la Pobla de Segur. A més, els horaris d'arribada a Lleida facilitaran la connexió amb els trens regionals de Renfe i la línia de l'AVE. Els nous horaris i tarifes es poden consultar a la pàgina web http://lleidalapobla.fgc.cat/

Espanya i la seva guerra bruta: Fins i tot amb els trens de la Pobla

Demà dilluns s'entrenen per als viatgers les dues unitats que FGC va encarregar a l'empresa suïssa Stadler per 9,5 milions d'euros. Es van fabricar expressament adaptats a les característiques d'aquesta línia: d'ample ibèric i de tracció dièsel, ja que no està electrificada. El primer tren va arribar a Lleida a mitjans de gener -en un acte encapçalat pel president Carles Puigdemont- i el segon un mes després.
 
La línia de la Pobla es va traspassar a la Generalitat el 2005 però fins ara els trens que hi han circulat eren llogats a Renfe. Els nous combois fan aproximadament 50 metres de llarg i tenen capacitat per a 201 passatgers cada un, la meitat (104) asseguts. Estan adaptats a persones amb mobilitat reduïda i disposen d'espais per col·locar cotxes de nadons, bicicletes i cadires de rodes. Estan climatitzats i disposen de WIFI i endolls. A més, els motors dièsel més eficients permetran reduir un 60% les emissions contaminants.

L’Estat va reclamar una homologació addicional dels trens de la Pobla de Segur una setmana abans d’inaugurar-se la línia

ACN Barcelona .- L’Advocacia de l’Estat va reclamar a la Generalitat una homologació addicional dels trens una setmana abans de la inauguració de la línia Lleida-La Pobla de Segur (prevista inicialment pel 30 d’abril), tot i que l’executiu català i l’ADIF havien estat negociant que aquesta infraestructura entraria en funcionament d’acord amb els paràmetres del decret de traspàs de l’esmentada línia. Segons fonts properes a les negociacions entre la Generalitat i l’ADIF, aquesta reclamació de l’Advocat de l’Estat va originar un procés d’homologació addicional dels trens que ha demorat més de dos mesos l’entrada en funcionament de la línia ferroviària entre la Pobla de Segur i Lleida, que finalment s’ha inaugurat aquest diumenge.
El decret de traspàs de la línia Lleida-La Pobla de Segur de 31 de desembre de 2004 determina que la Generalitat passa a ser titular de tota la infraestructura ferroviària, excepte del tram entre el quilòmetre 0 i el punt quilomètric 1,972, que es va mantenir per raons pràctiques dins de la Xarxa Ferroviària d’Interès General (XFIG), ja que aquest segment és el que dóna entrada als trens a l’estació de Lleida. Tanmateix, el decret reconeix el dret de la Generalitat a utilitzar aquest tram per les circulacions amb origen o destinació a la Pobla, així com el dret d’accés a l’estació de Lleida i a l’estacionament dels trens en aquesta parada. A més, el decret reconeix que els trens i conductors de la Generalitat “estaran autoritzats per circular sobre el tram anteriorment assenyalat”.
 
Sobre aquesta base legal, la Generalitat i ADIF van començar el procés d’homologació dels trens Stadler -de fabricació suïssa- que havien de cobrir el servei de la línia de la Pobla, ja adaptats a l’ample de via ibèric. Els trens arriben a Catalunya el gener de 2016, i comencen el procés d'homologació. Després de diverses setmanes de circulacions de prova dels nous combois per la línia lleidatana, el Govern es compromet públicament a inaugurar el servei ferroviari el 30 d’abril. Però una setmana abans de la inauguració, ADIF comunica a la Generalitat que l’Advocacia de l’Estat reclama ara que els nous trens han de passar totes les autoritzacions de la llei ferroviària espanyola.
 
Entre d’altres, s’exigeix que els nous trens circulin amb un maquinista de Renfe durant 5.000 quilòmetres pel tram de la línia que està dins de la XFIG, que en el cas de la línia de la Pobla de Segur només té una longitud d’1,9 quilòmetres. A banda, l’Estat reclama detalls com que s’adaptin els filaments dels fars, la tonalitat del xiulet o els colors de la senyalització que indica els lavabos dels trens. La Generalitat, a través de l’operadora FGC, fa aquestes adaptacions i forma els conductors de Renfe perquè facin circular els trens pel tram de la XFIG, que finalment només acaben fent 250 quilòmetres de prova, i dos mesos i mig després acaba aquest procés d’homologació addicional, que permetrà inaugurar la línia.
 
Fonts properes a aquesta negociació han lamentat que l’Advocacia de l’Estat esperés a reclamar el procés d’homologació –amb un informe que la Generalitat encara no ha rebut- gairebé quatre mesos després que s’iniciessin les proves ordinàries a la línia i endarrerís així la seva entrada en servei, amb el perjudici conseqüent sobre els usuaris. Igualment, han criticat que no es busquessin solucions alternatives com, per exemple, tancar la via que utilitzen els trens de la Pobla de Segur a l’interior de l’estació de Lleida, ja que no es creua amb cap intersecció important en el seu recorregut, al marge d’un desviament cap a una via morta que pràcticament no s’utilitza.