Xirinacs va morir de mort natural
Segons indica l'autòpsia
0
CarregantL'exsenador Lluís Maria Xirinacs va morir de mort natural, segons revela l'autòpsia. Així ho ha fet públic aquest dilluns la Fundació Randa. Aquest informe avala doncs la tesi que Xirinacs no es va suïcidar, tal com van apuntar els Mossos d'Esquadra. El cos de Xirinacs va ser trobar sense vida l'11 d'agost de 2007 al coll de la Tuta, als peus de la serra de Sant Amanç, al Ripollès. Nascut a Barcelona en 1932, va ser ordenat sacerdot als 22 anys i precisament, va combatre la vinculació Església-Estat amb una llarga vaga de fam. El 1990, però, va abandonar el sacerdoci. En les dècades dels 60 i 70 va fer cinc vagues de fam més i va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya. La seva defensa de les llibertats va fer que el règim franquista l'empresonés dues vegades (el 1972 i el 1974-1975). Seguidor de la filosofia de Ghandi i de la no-violència, va estar dempeus dotze hores cada dia durant un any i nou mesos davant la porta de la presó Model de Barcelona, fins que es va aprovar la llei de l'amnistia.
En les eleccions de 1977 es va presentar com independent al Senat per Barcelona i va esdevenir senador. El 1980 va abandonar la política activa i es va involucrar al Centre d'Estudis Joan Bardina, juntament amb Agustí Chalaux.
El 2000 va protagonitzar una protesta per la independència de Catalunya. Lluís Maria Xirinacs va plantanr-se cada dia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per a demanar la independència de Catalunya.
El setembre del 2001, en el marc d'un acte reivindicatiu celebrat al Fossar de les Moreres a Barcelona, va pronunciar un discurs on es va declarar amic d'ETA i de Batasuna i enemic de l'estat espanyol. Per Xirinacs, seguint les tesis gandhianes, veia l'estat com un agressor i per tant, un enemic, mentre que els agredits, encara que fossin violents, havien de ser els amics. Després d'aquest fet va ser condemnat per l'Audiència Nacional a dos anys de presó i quatre d'inhabilitació per enaltiment del terrorisme.
La Policia Nacional va detenir Lluís Maria Xirinacs quan anava a renovar-se el DNI a la comissaria de Ciutat Vella de Barcelona, el 25 de novembre del 2005. En el moment en què es van comprovar les seves dades electrònicament es va constatar que tenia en vigor una ordre de cerca, detenció i ingrés a la presó dictada per l'Audiència Nacional, Sala Penal, Secció Tercera. Un cop fetes les comprovacions la policia va comprovar que la reclamació estava vigent i se'l va detenir de manera immediata.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional demanava dos anys de presó i quatre d'inhabilitació per un presumpte delicte d'enaltiment del terrorisme, per les declaracions que va fer el setembre del 2001 al Fossar de les Moreres, a Barcelona. Xirinachs es va proclamar 'amic de Batasuna i d'ETA' basant-se en la tradició gandhiana segons la qual 's'ha de ser amic de l'oprimit i no de l'opressor i que jo sàpiga ETA no vol conquerir Madrid sinó que és Madrid qui té oprimit el País Basc'.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat